dissabte, 31 de desembre de 2016


Els entreguem com esqueixos,
un desmesurat fluir constant
on, sense ser conscients, ells,
els sentiments, germinen en el Nos.
Arrelen en l'olfacte i l'oïda,
el tacte, la mirada i la veu, però
hi ha un lloc on s'empelten entre ells,
si de cas, els teus amb els meus,
i el batec delata en aquest punt,
que les llavors han germinat
i està  arrelant i dóna fruit l'amor.

dimecres, 28 de desembre de 2016


Té l'amor el tacte del vellut transparent,
la calidesa de la brisa calma amarinada,
el reflexe d'un blau cel que no coneix la nit,
l'èxtasi de l'ànima amarada de sentiments,
la discrecció de l'enyor en el somni,
la bellesa del paisatge en la mirada
la lluentor de la nit amb els ulls clucs,
el plaer de la llàgrima neta i sincera,
les formes perfectes del cos en repòs
el desordre de la felicitat florint a tothora,
la grandesa d'un món en constant moviment...

Té l'amor de la confiança el respecte, la sinceritat i el compromís,
del respecte la sinceritat, el compromís i la confiança,
de la sinceritat el compromís, la confiança i el respecte,
del compromís la confiança, el respecte i la sinceritat.

I amb tot plegat la saviduria de l'amor.

dimarts, 27 de desembre de 2016


Un trosset de poema, meu, molt meu
per tu era i és. N'he fet tants...
que ara no el reconec i és meu per tu
i el duc clavat al pit, sagnant
sentiments prenyats de il·lusions,
vestint la pell, en el teu record suau...
avui desconeguda que no la vull meva.
En són tants els versos... tants...
quants més haurà de patir l'amor?
Aquells poemes que deien t'estimo
i que desitgen repetir-te t'estimo.



Avui he tornat a plorar,
fa dies hi dedico una estona.
Mentre ho faig el ventre se'm regira
i el cor dol i jo somric... i plora
una certesa que viu en mi.
No sentis tristor, al contrari,
somriu amb mi... el sents?
Si, és el meu plor... ho entens?
El sentiment viu en mi
i tu li dones vida,
sigui llàgrima o bes,
tu el remous amb força.
Què hi fa com es manifesti?
Tu el fas germinar en mi
i per ser teu la meva felicitat.
Ploro, sí, i és tan dolç com un bes.

dimarts, 20 de desembre de 2016


Cada dia una hora despres de mitjanit
apago l'ordinador i amb tu deixo de parlar,
amb ell, amb ella i ves a saber amb quí.

La foscor, la solitud i el silenci visc,
els records plens de palpabla anyorança
m'oprimeixen tots els sentits i el meu pit.

No conec els teus ulls ni tan sols el risc
d'una llàgrima desconeguda en una galta
buscant uns llavis per poder per fi morir.

La primera llum del dia en els meus ulls petits
em dirá tot és posible i ens hem d'aixecar
i trovar nou desconegut i el meu dolor amagui.

dissabte, 17 de desembre de 2016


Dol el temps per venir,
dol i no té cap sentit
i la vida cau amb estrèpit.

Torna el fred a la pell,
és el mateix de sempre
però avui es fa present....

                              novament.

dijous, 15 de desembre de 2016

Tangibles i intangibles



Primavera, estiu,
tardor i hivern,
el cel, ennuvolat o no,
el terra que trepitjo,
els fruits de les collites,
el que toco o puc mirar,
els fums d'allò que es crema,
els vents, albades i postes,
el fred i la calor,
la mar amb el que sura o no,
la nit amb la lluna
i el dia amb el sol, com si no?
inclús tot el que poguis imaginar,
tastar i olorar,
acarona i agombolar,
però també la felicitat i els plaers,
la tristesa i les llàgrimes,
els pecats i resentiments,
l'ànim i la lluita,
les pors i aventures,
l'amor i els sentiments...

Aquest és el color dels meus ulls

dimarts, 22 de novembre de 2016


Et pregunto a tu, gran desconegut
- Què és l'amor?

A tu que has sentit les seves notes
- És ell o ets tu la quimera?

A tu que piques l'ullet a les dames
- Has conegut la fidelitat?

A tu que geus amb qui un dia vas dir t'estimo
- Saps el que és el respecte?

A tu que no en tens prou amb una vida
- Menysprees a qui sempre t'ha fet costat?

A tu que toques cors amb el teu fum
- On és la bellesa de la confiança?

A tu de vocabulari àgil i convincent
- Et consideres un gran seductor?

A tu que lliures batalles a tothora
- Coneixes la intimitat de la nit?

Et pregunto a tu, gran desconegut
- Te'n adones de la infelicitat del engany?

La teva i la de la teva veritat.


dissabte, 19 de novembre de 2016


Debaten entre si l'amor i l'estimar.
L'amor és pacient i prudent,
l'estimar té presses no entén d'esperes.
El primer pretén abraçar-ho tot,
el segon vol fluir constantment.
Tots dos lluiten en confondres.
Un idealitza el que toca,
l'altre actua inconscient.
Entre mesura i descontrol conviuen.
A vegades semblen dos desconeguts.

Però units ...
són raó, caràcter, força ...
tendresa, passió, fúria ...
Si creus en ells, si pots unir-los,
podràs abastar la seva fe,
creure en mi, creure en tu.
Junts tocarem el cel,
amb els peus a terra.

dijous, 17 de novembre de 2016


Sóc el teu fidel garant,
el que porfídia les teves paraules,
guerrer en la teva causa,
vetllador de les teves virtuts,
sanador de les teves ferides,
interpret dels teus versos,
altaveu de les teves lletres,
el que aplana el camí,
l'aigua de la font,
la llavor a la terra,
pluja d'estiu,
el sol a l'hivern,
la llum en la nit,
abric a la tardor,
adob de la teva pell.

Ets el meu tot,
tant com vull posseir,
més del que puc creure,
el somni complert,
el demà desitjat,
el meu millor record,
companya obstinada,
suport en la meva flaquesa,
la meva flor de lotus,
sang de les meves venes,
espurna del cor,
silenci en el meu descans,
companya de passos,
calor del foc,
aliment de la nit.

Som tu i jo de nosaltres,
dipositaris de l'amor,
la força del destí,
i amb això en tenim prou,
i ens és prou.

dilluns, 7 de novembre de 2016


És un joc ple de plaers
si és un plaer ple d'aventures
i és el cos entregat
en el joc dels plaers.
M'enfonso en els teus pits
remuntat el ventre entre onades
gaudeixo el plaer en petits brots
on el teu alè es desfà entre gemecs.
És com l'aire,
el sents i no el pots tocar,
o, potser, com la llum del sol
que tot ho impregna i dóna formes
no sempre reals però reconegudes.
Un regal de la natura sorgit del no-res,
dolça i àcida o sabors suggerents.
Frec a frec les pells es retroben
seguint el dictat de la litúrgia,
és l'únic camí que decidits seguim
per arribar a fondre'ns en l'esperit
i, a tocar dels cims, reconeixe'ns
en un únic desig comú...

Només parlem del gest de l'amor.

divendres, 28 d’octubre de 2016


Per somiar vaig somiar que et trobava
en un petit món de tristeses,
omplint el teu món de paraules alienes,
pau i tendresa, alleugeriment dels teus matins.

Per somiar vaig somiar que m' escoltaves
distraient amb paraules els teus anhels,
esperant sempre la nostra trobada,
dibuixant en un paper les meves paraules.

Per somiar vaig somiar que ens enamoravem
entre esperances mútues i sentiments,
plaers amagats i molt... molt lluny,
cossos sincers que s'estimen.

Per somiar vaig somiar que despertava,
matins plens amb el nostre desig,
un xiuxiuejat i simple t'estimo,
en senzilles formes apassionades.

Per somiar vaig somiar que despertava
en el joc de la fosca nit,
un final per al somni i el frec,
dos cossos, dos amants que s'estimen.

dimarts, 25 d’octubre de 2016


He après molt dels silencis
- dels teus i dels meus -
formen part de la intimitat
- compartida entre Tu i Jo -

Quan la paraula era inquietud
- ni abraçades ni mirades -
i les mans no trobaven el tacte
- el no-res feia presència -

Poc ens va quedar per compartir
- els petons i lo quotidià -
quan el món va perdre l'horitzó
- l'amor entre punts suspensius -


Cada nit una nova vetlla
esperant l'arribada de l'amant,
i de l'esperança complaguda
a primera llum d'alba .

Parlen de la seva bellesa
plena de molta tendresa,
tothom coneix l'espera
de la flor obrint els pètals.

Les hores de sol són llargues
quan la nit espera la pell
d'una antiga flama feble
per donar lleu caliu al temps.

dissabte, 22 d’octubre de 2016


una nit
        [ la darrera

una llàgrima
        [ la teva

una galta
        [ la meva

un dolor
        [ el passat

un somriure
        [ el present

una certesa
        [ el demà

una estància
        [ Nosaltres


Sé que la teva mirada amaga
un petit exèrcit de primaveres,
vas deixant arreu nits estelades
per on la teva voluntat passa.

Sé que som prop d'un nou matí
per tu he compromès l'esperit
i omplert de palpables el buit,
el meu cor sempre t'acompanyi.

I mentres espero la teva arribada
els somnis siguin guia del meu pas
de bells records, quan d'amants
érem aprenents del verb estimar.


D'aquella primera abraçada a la follia,
sobrevinguda enveja d'amants experts
que no han conegut els plaers extrems
i veuen escrita en les mirades
la felicitat callada del Tu i Jo complagut.

L'amor desperta els encanteris del cos
aprenent el tacte dels sentiments,
desperta rumors arreu de la pell
i les tremolors suren constants
d'extrem a extrem dels llençols suats.

dimecres, 19 d’octubre de 2016


Incís

(nit
dia
migjorn
capvespre
alats
Tu i Jo
cims
valls
l'Amor
Nosaltres)


No trobo paraules per lligar un sol vers...

-"els teus ulls de color primerenca tardor"-

em sento completament nu davant teu...

-"el teu cos explosió constant de primaveres"-

són tants i tants els poemes escrits...

-"la teva presència en l'absència és l'aire que em reviu"-

i cap és prou fidel el sentiment que em dones.


Ets dona aigua,
onada que travesses mars.
Indòmit vaivé,
amb la vida com a únic destí.
Quantes platges hauràs trepitjat?
quantes postes i albades conegut?
Insaciable resurgir el teu
allà on l'instant et porti
en el darrer alè pres.


Vol desvetllar el meu cos
a punta de nit entrada
captivat de la teva nuesa.

Trobar la vermellor ardent
amorussits els meus llavis
amb les brases dels teus.

Descansar l'ofec salivant
sobre les teves sines rogents
petites gospires del meu foc.

És l'inici del traç i del gest
generós de l'amor tangible
fent palpables els sentiments.

dilluns, 17 d’octubre de 2016


Diuen de tu que ets llum,
i dic jo que regales alegria.
Va néixer un dia de tardor,
una primavera a l'octubre, un caprici,
i ho vas fer de vida envoltada.
Tot va omplir-se de fruits i fonoll,
de colors purs i els blaus del cel.
Omples, a qui t'estima, de caliu
com d'amor generós a mi.
Tens el do de la dolçor pels amics,
ulls sonrient, acarona la teva mirada,
bressola la teva veu, calmes el destorb,
rica de notes i pinzellades de so,
és el ball del teu nom i el teu verb.
Reneix la primavera un dia d'octubre.

divendres, 14 d’octubre de 2016


Què fa que escriguis poemes a la sorra?

Tan aprop del mar només amb  tres o quatre onades i d'ells no en quedarà res. Has fet del teu art una plaer efímer.

Escric a la sorra, aprop del mar perque m'he emmirallat sempre en ell, navegant sobre les onades... nit rere nit.

M'he sentit sempre protegit, entre tempestes o calma absoluta. Ell m'ha emparat totes les nits i aquest és el meu present per a ell.

Allà on neix el primer vers comença un riu de plata que s'endinsa mar enllà fins on els teus ulls puguin veure.

És el camí dels amants, els valents que encara creuen en l'amor. Ells mereixen conèixer el nostre maridatge.
Lluna i Mar cada vesprada es retroben per viure la serenor d'un amor impossible.

Si sou dels que creieu en l'amor aquest és el camí que us regalen. No està lliure de tempestes i en elles trobareu la veritable força d'un t'estimo... per ella i per ell, per tu i per mi.

dilluns, 3 d’octubre de 2016


Cap gota d'aigua entre la teva pell i la meva.

Plou i la pluja evapora al contacte dels nostres cosos.

La foscor ens protegeix embolcallats de púrpures.

Som niu improvisat de passions acumulades.

Un laberint de carícies suaus i a l'ensems delirants.

Tu ets jo i jo tu i junts un mateix amor.

Un sospir per donar pas a l'esclat i un altre per la calma.

Un somriure ens delata creuant les ànimes agitades.

Callada guardes el meu nom en els llavis que beso.

El teu alè prenya la meva boca i em dones vida.

Tan se val si és fosca nit o clar dia.

Som la incandescència perenne de l'amor.

Cap espai per les ombres entre la teva pell i la meva.

dimarts, 27 de setembre de 2016


En el sota-ventre,
allà on la nit més fosca
omple de llum la pell,
el plaer ha brollat.
Unes mans han après
el llenguatge únic del cos...
la vall desperta,
el cim es fon entre blaus
i el clot batega sense esma.
El dia desperta,
els ulls reneixen primaverencs,
una hialina envolta un somriure,
un darrer gest estremeix...
dos cosos maridatge de plaer.

dilluns, 26 de setembre de 2016


L'amor és un full de paper on escriure un nom i un desig,

un paisatge ple de pau on la vida és vida i no necessita més,

un somni on el blau sempre és blau i així són tots els colors,

un salt al buit de dues mans que unides no tenen por a res ni a tot,

un estat de llibertat en el qual l'única elecció és estar i sense triar,

una història plena en emocions en presents compartits i enyorats,

l'amor és una possessió intransferible i gratuïta de preu incalculable.

L'amor és el que vols que sigui però l'has de compartir per poder ser.

divendres, 9 de setembre de 2016


Aquells petits detalls,
                              foteses

les mínimes expressions,
                              imperceptibles

el gest insignificant,
                             quotidià

la lleugeresa d'una paraula,
                             senzillesa

el callat sacrifici de l'elecció,
                             desig

aquell estar per estar,
                             plenitud.

Tot allò que dóna sentit al nosaltres,
tan banal i tan necessari per l'amor.

dissabte, 3 de setembre de 2016


Sorgeixen com un torrent els sentiments,
brollen del no-res envaint el cor.

Resquills punxants a l'estómac,
plauen indolores sensacions de plenitud.

Busco entre les aigües arribar a un mar,
empès per un corrent sense domini.

La meva lluita és arribar al recés d'una platja,
on reposen els signes de l'amor.

No hi ha límits en aquest transitar,
ni dies, ni nits, ni descans.

Serem el que ara construïm,
mentre aprenem el curs del riu.

Aviat seré onada sobre la teva sorra,
i tu el meu dic en aquest el nostre mar.

dijous, 1 de setembre de 2016


A voltes, que no sovint,
desitjaria la fragilitat del mar,
entregar el meu cos a la seva voluntat
i que ell guies o fos el meu destí
curós de la mandra d'un pas final.
Els meus cabells emblanquinats de salabror,
la meva pell de color cremat
per un sol cegador dels ulls cansats
i els meus pensaments oblidats
a una sorra que ara voldria llunyana.

A voltes, que no sovint,
quan em desvetlla un mal son,
la lluna m'agombola i m'ensenya a plorar.

dimarts, 30 d’agost de 2016

Bajanades


És tan fàcil de pronunciar
i no tot expressa el sentir,
és voler abastar-ho tot
i alhora em sembla insuficient,
no pas per un mateix, prou ho coneix,
més aviat pensant en definir,
per d'altres maldestres enamorats
que no podran copsar l'amor com ell,
ben entès que aquest ell sóc jo.
La paraula és amor,
la seva acció estimar
i, com no hi ha dues persones iguals,
es mostra i viu diferent en cada cas.
Plora l'enamorat correspost, d'alegria
i el refusat també ho fa, si bé de tristor.
Un dia a dia com el viure,
tots hi som convidats,
compte però, viure vivim,
la tria és el bon o mal viure.
Somriure o plorar tot si val,
depèn de tu, de cadascú.

dijous, 11 d’agost de 2016


Ha estat de matinada
que jo el sentia i dolia.
Mala hora la seva
que ha vingut a trobar-me.
Un sol gest i suficient
que jo mig dormia.
No ha estat fins l'albada
que amb la primera llum
la sang el seu traspàs marcava.
No l'he vist ni en vida ni mort
que segur que ell em volia mal.
Així ha trobat la seva darrera
i malaurada picada,
el mosquit no coneixerà altre vesprada.

dimecres, 10 d’agost de 2016


Em sé tendre a les teves mans,
completament nu.

Fes veritat de les meves paraules,
no permetis cap dubte.

Creu el teu sentiment, segueix-lo,
vull ser la teva fe.

Escric amb el dictat del meu cor,
la lògica de l'amor.

Vas ser el meu petit tresor
i ara ets un descobriment constant.

Només et demano un petit esforç,
escoltat i creix amb mi.


Sé de mi que sóc fruit,
la collita d'una terra treballada
amb i per donar energia,
el resultat de la lluita d'uns pocs
que han cregut primer en ells
i ara creuen en mi.

Sé de mi que no depenc de ningú
i em sou necesaris per poder ser,
que trio els que es quedin
i no m'ha de doldre la seva marxa,
la llibertat també és un anar i venir vostre i meu.

Sé de mi que m'estimo i dono amor
amb la mesura de la correspondència,
com més m'estimi a mi igualment a vosaltres,
l'amor un acte de fe i renovació constant.

Sé de mi que sovint dubto
i aquest dubte em fa fort,
no tinc por a les respostes
ni tampoc a la nit ni al dia,
per poder conèixer la claror cal la nit
tant com aprendre de la llum per veure a la foscor.


Amb tu he après que l'amor s'ha de viure descalç.

He sentit, amb tu, la suavitat de la gespa,
les pedres més punyents i les més suaus,
com la sorra més rogent cremant de desig.

Amb tu he après la paciència del tot anirà bé,
la força de l'atracció sense més, perque si,
deixant anar la sabiduria del cor que tot ho vol i entrega,
sense esperar res perque tot és real.

Amb tu tinc la seguretat d'estimar a les palpentes,
és tant el que ens hem après i confiat
que l'única llum que em cal és la de la teva veu.

I és tan gran el que em dones que l'amor no ho pot definir,
perque amb tu sé que l'amor viu.


Deixa't seduir pel tacte de la veu,
et siguin primerenques les paraules.
Cada mot un vestit de pell nou
fent del teu cos un ram de rosada.
La veu és efímera i, només així,
podrà perviure en el sempre més.
Desperti l'amor en el teu cor
allà on el meu aprèn el teu batec.

dimarts, 2 d’agost de 2016


Què s'ha fet de les paraules?
d'aquella facilitat de mostrar-me nu,
amb tota l'ànima exposada a tots,
sense embuts ni vergonya.

Què fa que senti aquest embut?
la meva gola seca d'adjectius,
amb tots els sentiments ofegats
sense trobar el camí fins a tu.

I no obstant això t'estimo,
com l'adolescent o l'home madur,
amb tota la força del plor infant
i la senzillesa de qui se sent segur.

T'estimo i no sé arribar a tu com abans.

dijous, 28 de juliol de 2016


Una llàgrima freda precedeix el caminar,

mirar enrera i tot sembla envaït per silencis,

la nostàlgia s'apropia del temps present,

però ets capaç de dibuixar un somriure

i entendre lo bo d'allò trobat, viscut i après.



L'amor és el que trobes més enllà d'un t'estimo.
He begut dels teus llavis
l'alè de la vida
i amb aquest beuratge
conegut l'amor.

Has omplert amb el teu desig
el meu cos sencer
i provocat plaers a cada racó
de la pell i els sentits.

He apamat cadascún dels sentiments
en el pols dels teus ulls
i descobert la carícia del teu cor
besant les meves rialles de plaer.

He perdut en el present punyent
la gràcia del record que ens ha fet
i sentit l'enyor clavat al pit
com un nen perdut en el seu plor.

dissabte, 25 de juny de 2016


Jo desitjo aquell vent suau
que m'empeny a viure,
aquell aire, vingut de mar endins,
que ens refresca la pell
calmant els sinós que ens descavalquen,

He trobat el somriure perdut
enmirallat plàcid aquest matí,
aquell, sempre benvingut interior,
que reconec propi i es fa present
quan dono la mà a la solitud i a les pors.

Torna l'home inquiet i ferm
per mirar sense desafiament les realitats,
aquell precís instant on reconèixer
que cada paraula té el seu significat
quan la raó mana a un cor desafiant.

I els sentiments callen i es neguen
fugint d'ells mateixos...
                                  fugint...
                                             fugint...
                                                        fugint.

dimecres, 22 de juny de 2016


Les teves paraules
flueixen com l'aigua i calan,
és la bogeria del sentiment,
de l'ètic i lo amoral.
Neixen sinergies que només coneix la pell enyorada.
Els petons per donar,
les llàgrimes enamorades,
els sospirs compartits,
la màgia de moments viscuts,
el fil de veu tan proper,
la calor d'uns llavis,
les mirades còmplices,
els pensaments impurs del desig més pur,
el futur proper,
la veritat del t'estimo,
el tot compartit i per compartir.

De matinada mor.
Si, mor el poeta entre versos,
just amb la rosada i l'alba,
com el capoll que desperta,
la flor acabada de crear,
la seva bellesa...
Els ocres de les primeres hores,
els blaus clarejant,
el despertar d'una mirada ...
El tot una altra vegada.

Si, mor,
mor el poeta,
per renéixer mor,
per despertar abraçat a la seva estimada,
bressolat entre els seus pits.

dilluns, 20 de juny de 2016


Saps, petita nena de cabells preuats,
arribat aquest moment de tendresa,
ens hauriem de dir el darrer adéu.

Despenjar el meu estel del teu firmament
i en el seu lloc posar-hi una llàgrima,
per si mai et fes falta plorar un sentiment.

Jo seguiré somiant nits de primavera,
cercant els mots que potser he perdut,
recuperant les forces i reempendre el pas.

Perquè et sóc fidel com ho he estat sempre
encenc aquesta petita flama vora la finestra
per dir-te que el cor està bé i no pateix.

T'estimo petita nena de cabells preuats,
dir-te que abans la meva follia sigui completa
faig camí amb el record de seguir-te estimant.


Què estàs buscant?
El coneixement i el tot.
Serà suficient?
Mai no he tingut prou.
On ho busques?
En la poesia.
Et sents complagut?
No, no, no...!!!!
I doncs, on busques?
En els seus ulls.
Què hi trobes?
Els sentiments.
Res més?
L'amor.
Ho buscaves?
No, ens hem trobat.
I ara què?
Ara, el present i res més.

dissabte, 18 de juny de 2016


Com no hi ha boira perpètua
no existeix l'amor condemnat
ni a l'oblit ni a l'absència.

Parlaràs de silencis sense sentit
de paraules callades a la por,
d'enfrontar-te a la veritat,
escoltaràs un cor amb por.

Jo respectaré els teus desitjos callats,
guardaré en repòs com ho fas tu,
i callaré els meus sentiments per tu,
de nit seré guaita de la boira,
seré pacient amb els meus desitjos ardents.

No em demanis que et doni la mà
jo no puc aclarir la teva boira,
ni descreure els teus sentiments.

Estic declarat i sentenciat,
no donaré proves d'amor,
tan sols l'espera i el respecte.

dijous, 2 de juny de 2016


Potser sóc un mot imprecís,
una definició per trobar,
un accent sense paraula.

Dic que, potser, sóc hialina,
una font assedegada,
una gota que tem ser vapor.

I si fos la darrera flama,
les restes del caliu,
una espurna enmig del mar.

Potser, dic, si fos un present...

                                     i res més.

dilluns, 23 de maig de 2016


He obert el teu llibre
l'has escrit tu.
Un ple de poemes
la raó del sentiment
l'essència d'un fer.
En voldria amagar
entre els teus versos,
dormir a la serenor
dels teus mots,
assecar les llàgrimes
i fer meu el teu somriure.
Avui m'omplen les lletres,
descobrint més enllà
de la mirada i l'oïda,
la nuesa d'un interior
que sempre em sorprèn.
I és que el teu amor
és tan delicat com entregat.
Tan tendre com fidel.
Dormiré en el teu somni,
el dels mots, confortat
en el teu esperit.

dimarts, 17 de maig de 2016


Faig pausa entre les paraules dels teus versos,
orgullós de totes elles les faig meves.
Escolto la melodia de la nostra vida,
les inmensitats dels moments forjats a l'ànima.

- "El cor et demana cautela i calma
i et mostra les felicitats i les pors" -

Ho vull tot i el tot, a voltes, és el no-res.
Faig un nou pas en aquest jardí
on hem descobert plaers del nous camins.

- "Avui els peus et fan mal
i la veu tens trencada" -

Faig records de les nostres besades
compartides en les nostres intimitats.
Amb les teves mans entre les meves
en seria garant de noves petjades.

- "La nit és foscor en els teus ulls,
no és el recer que ahir era plenituds"-

dijous, 12 de maig de 2016


Males hores per al record recent,
intemporal queda suspès en l'aire,
busca el decans en l'home erràtic.

Salta i trenca una branca de la seva memòria,
segur de l'acte sent el dolor de la ferida,
el seu cor vacil·la, pateix i s'humilia.

Mut de paraules i nul d'expressió,
ensopega atordit amb el present,
i segueix convençut del seu sentiment.

Algú quedarà que distingeixi la seva figura,
capaç de comprendre el seu salt,
buscant unir record i ànima.

mentre, l'home

viu allotjat a l'elegia.

dimecres, 11 de maig de 2016

Fugiser...


Jove i ben arrelat a terra
ha conegut tempestes,
sequeres i pedregades
i ha florit cada primavera.

Potser va ser una glaçada
o de l'hivern un mal vent ,
avui la tija ha terra és,
l'escorça, talment trencada.

dimarts, 10 de maig de 2016

L'home lliure


"... realment , jo, només sóc
un cansat i desesperat caminant
que arrossega maletes buides,
cremat per mil sols,
sense por a mirar enrere,
fugint ombres entre les arrels
que no em deixen veure la teva llum..."

dilluns, 9 de maig de 2016

De veritat voleu llegir un poema?


Queda un rastre després de cada paraula.
El podeu seguir o oblidar,
no seré jo qui us obligui a res.
Esteu en aquest espai de lectura,
guardant respecte ... o no !!!
Però esteu.

Us imagino absorts en vosaltres,
manipuladors de la meva veritat,
fent meves les meves veus,
amagant les vostres.
Sentiments acampanats creuant
qui sap quins camps,
els sentiu ... sóc jo qui repica.

Potser sóc un excedent de mi mateix?
Emporteu-vos tant com pugueu,
res mai us he de reclamar.
Si aquí ho deixo ... ja no em pertany.

Nàufrags oblidats


Quan mirar enrere és un plor
i ahir era un clam.

Quan la nit és només nit
i ahir un motiu de festa.

Quan les hores passen i res més
i ahir eren instants.

Quan el present voldries oblidar
i ahir tenies com millor regal.

Quan escriura un poema fa mal
i ahir tots eren cants.

Quan l'home mata la raó
i ahir la raó era l'home.

Quan els quants són mots oblidats
i avui el silenci és covard.

dissabte, 7 de maig de 2016


T'estimo per tot el que ens hem lliurat...

T'estimo de totes les maneres
t'estimo en totes les maneres.

Et vull en la teva vida...  vital
et vull en la meva vida...  vital
t'estimo en els somnis... teus i meus
t'estimo en la realitat... la nostra
t'estimo en la boira... la més densa
et vull al cel blau... el més intens
t'estimo si rius... riem
t'estimo si plores... plorem
t'estimo si calles... callem
t'estimo si parles... parlem
t'estimo si pateixes... patim
t'estimo si gaudeixes... gaudim
t'estimo feliç... em fa feliç
t'estimo si estàs trista... i ho compartim.

T'estimo pel que ets... el que som
t'estimo per com ets... com som

T'estimo perque dónes color a la vida... nostra
t'estimo perque dónes sentit a la vida... nostra
t'estimo perque omples de vida... la meva
t'estimo perque puc ser vida... en la teva.

T'estimo còmplice
t'estimo amiga
t'estimo dona
t'estimo amant.

T'estimo i aprenc a estimar-te
t'estimo i no n'hi ha prou
t'estimo i lo etern sembla breu.

T'estimo simplementper ser tu
i no sé estimar d'una altre manera.

          M'agrada el desordre...

de carícies,
petons,
de l'alè a la pell,
mirades,
el mot xiuxiuejat,
batecs,
el respirar accelerat,
silencis,
l'entrega sincera,
respecte,
la cega confiança...

          M'agrada el teu tu...
amb el meu jo.

          M'agrada el desordre...
el nostre desordre.

dijous, 5 de maig de 2016


A un silenci de distància,
una carícia i un somriure
fets amb les mirades,
el sol fet d'estar junts.

A la brevetat d'un poema,
uns mots i un espai
creats entre i per nosaltres,
el sol fet de compartir.

dimecres, 4 de maig de 2016


Som el present d'un passat amb futur,
paraules conegudes per reinventar,
l'única esperança del somni amagat.

Som tant i tot i el no-res
i tot depèn de la nostra fe en nosaltres,
de la nostra lluita contra nosaltres.

I sóm el que sóm a vista dels altres
i ells son el que son a vista nostra,
sóm tant i tot i el no-res...  tot depèn.

dimarts, 3 de maig de 2016

Fills de la guerra


La nit té ulls de solitud
i el dia de llarg silenci.
L'home vol amagar la por,
no vol conèixer més...
ni tan sols les veritats.

dilluns, 2 de maig de 2016

De l'amor


No en sóc d'escultor,

tampoc pintor,

ni tan sols un artesà de res,

i de poeta el que coneixeu.

Però sé que esculpir,

dibuixar o d'escriure

un sentiment tan noble,

només té un resultat posible,

i és la teva imatge.


Els seus ulls acaronen les meves galtes ,
em segueixen i sento la seva calidesa.
Captiu de la seva mirada color mel
de la seva lluentor i la seva forma de parlar.

La seva veu acompanya el passeig caut,
ferm al destí, insegur a l'atzar.
Parar el rellotge, eternitzar les hores,
retenir el temps... renéixer.

Una amalgama de sentiments,
tan oblidats com anyorats,
colpegen el meu pit sense pietat,
alguna cosa mor i alhora floreix.

Tindrà prou valor la meva por?
els meus dits jugaran entre els seus?
acotxaran els seus pits les meves paraules?
Donar-li la calor que espero d'ella.

Podria conformar-me amb la il·lusió,
saber-la propera i no esperar més.
No tocar i consolar-me amb la companyia
o podría preguntar... vens?


Cadascuna de les bales traça llàgrimes de por en un infant,

cada llamp vermell suspés en l'aire és l'anunci de la mort propera,

una boira gris metàlica confon el dia i la nit entre crits sords,

algú havia posat preu a l'home i el preu era el no-res....cap, zero.


Per cada bomba malbaratada una fàbrica produïa un altra de més poderosa,

algú s'enriquia defensant els drets dels que que haviat moririen,

en nom de la por la destrucció era la millor defensa del poderós

i ell, amb un llibre de lleis a les mans, somreia pel bé del món.

dissabte, 30 d’abril de 2016


Hi ha homes més lliures a les presons

que caminant pels carrers.

Els primers només tenen present,

els segons, sovint, només futur.

Els primers conviuen entre reixes,

els segons se les imposen.

L'única llibertat és la del pensament,

la resta caminar a destemps.


dijous, 28 d’abril de 2016


En el lleure del teu cos,

hi descansi una mà entre els teus pits,

trobi el batec del cor i el flux de l'amor,

el respirar pausat i la calma absoluta.

Sobre el ventre l'altre mà reposada,

allà on has germinat vida i t'has fet mare,

l'escalfor tendra i el benestar de la llar.

Els meus llavis prenguin vida al teu coll,

resegueixin perfilant els teus sentits,

i com a guia el teu tacte.

dilluns, 25 d’abril de 2016

Sant Jordi 2016


Perenne com els meus sentiments,
vermella com la nostra passió,
lluent com el teu somriure.

De tija forta com el meu amor,
pètals humits com les nostres besades,
vital com el teu propi ser.

Senzilla com el meu desig,
d'aromes suaus com les nostres pells,
plena de llum com el teu estar.


Camina prop del mar,

mirada perduda cap els infinits,

les seves llàgrimes, com perles

esquitxades per les onades,

devallen per les seves galtes

fins caure entre els blaus del mar.

Sempre llueix un somriure,

plora per l'amor present,

agraïdes les llàgrimes de felicitat ...



Un dia descobreixes que el millor cafè sempre l'has pres sol,
que tu ets la teva pròpia i única prioritat,
millor no esperar res de ningú i evitar frustracions,
si algú et considera una elecció has de plegar veles,
que estàs de pas constantment en moltes vides
i amb qui realment vols estar és amb ella.

També saps que ningú escriuria un poema com aquest.

Ella i ell
tu i jo.

Primer ella eras tu,
ell era jo.

El tu i el jo
van fer un nosaltres.

El nosaltres avui és,
l'amor del tu i el jo.

Solituds


Vull obrir nous camins
amb noves insatisfaccions si cal,
fart d'aquest absurd que no entenc.
No, no tinc temps per esperes,
els silencis em deixen sord,
el rellotge parla de futurs
i dempeus m'ha de trobar la nit.
No m'esperen fites de glòries
ni les desitjo amb mi,
que no he de fer cap guerra
per trobar la meva llibertat.
No he de demorar la partida,
perdoneu-me, companys, el comiat,
la ràbia ara em vol ser amiga
i la foscor omple la meva buidor.

divendres, 22 d’abril de 2016


No demoris la teva presència,
mostra't al món,
no cal el teu crit,
tan sols el teu jo
amb la teva força... i  essència ..

Vesteix-te de llum o vida,
no importa el com,
tu surt i mostra't,
fes de tu el motiu,
oblida passats... i lluita.

Viu el teu moment,
els teus moments, tots.
Surt i no pensis res
sigues preferència, la teva,
i el teu límit ... els tens?

dimarts, 19 d’abril de 2016

Així de simple


Ni passats ni futurs,
ni somnis ni ideals,
ni dreceres ni camins.

Prou d'estels i cels blaus,
prou d'onades i vents suaus,
prou de paraules i gestos.

No a més pensaments,
no a dir mai i sempre,
no a silencis savis.

Nosaltres som present,
nosaltres som el tot i el res,
nosaltres som tu i jo.

Nosaltres i el teu jo,
nosaltres i el meu jo,
nosaltres i el nostre jo.

dijous, 14 d’abril de 2016


El teu amor m'ha fet novament verge,
els sentiments han brollat de nou
i un a un han esperançat nous capolls.
Els sentits han trobat noves textures
pel paladar i el tacte incrèduls,
d'altres tangibles només pel cor.
Jo, cansat d'un equipatge farragós,
he après a alleugerir el seu pes,
a caminar amb les mans buides
recollint dia a dia paisatges desconeguts.
Paraules d'un diccionari obsolet
tornen a mi com a noves definicions,
com creades per donar-te significat
amb l'exclusivitat de l'única propietària.
Els fràgils t'estimo de la teva veu
prenen fermesa quan entren al meu cor,
frescor o escalf quan en saps en necessitat.

I passa el temps i em sé verge...
                                                       verge de nosaltres.

dimecres, 13 d’abril de 2016


De totes les teves nueses
amb quedo amb la de la mirada,
la de la veu i també l'oïda,
la del tacte i l'aroma.
Però no n'has tingut prou
i m'has mostrat la del cor
i molt més enllà, fins l'ànima.


El tacte,
les olors,
la veu,
les mirades
i el gust de les besades.
Les percepcions
i el sentir,
ens omplen... ens alliberen.

Estem plens de sensibilitats,
són les mesures dels sentiments.
Com més els expressem, més lliures
per sentir... per rebre,
per viure el constant donar i rebre.

Avui descobreixo els imperceptibles
dins d'allò que és comú
i donem per bo,
detalls teus... detalls meus.
L'amor és... i serà
un molt per descobrir
dins d'un molt compartit.

divendres, 8 d’abril de 2016


Ets un cúmul de vida,
tot just comencem a parlar
i la teva veu em provoca... somio.

Et veig davant del mar,
per fer teva la seva calma,
lluent la pell i els ulls pel sol,
i ens imagino...
nus els dos,
amb tot el poder del mar,
vigorós i pausat alhora,
convertits en un anar i venir d'onades.
I jo impregnat de tu
i tu de mi,
llisquem els dos entrellaçats.
Després juguem,
tu a atrapar els meus peus
i jo, dret, deixant-me fer.
Ara, vas i vens i no et sé atrapar
i caus entre les onades...
rialles, moltes rialles
i més calma... molta calma.

Llegir el teu cos
com un poema.
Vesteixo de ritme la pell,
pauso totes els plecs
entre comes plenes d'adjectius,
on ets més tendre
entretinc punts de calfreds,
admiro el desig
en les teves exclamacions,
interrogants reviuen
allò que de nou a nou descobreixo.
Et llegeixo com una poesia,
una vagada més i unaltre
com versos que sempre es mostren
plens de riqueses...

Et llegeixo el cos novament.

dimecres, 30 de març de 2016


La mirada amagada,
el cos nu desafiant el vent,
la tramuntana aixecant la sorra
ferint la pell...
De temps fa de la teva valentia
o de la por a conèixer
altres formes d'estar.
Oblidat el significat de plorar,
les llàgrimes t'han solcat
les galtes que van ser primaveres.
Queda l'esborrany d'un somni
desdibuixant un somriure utòpic
i estimes la teva essència,
la que et manté enpeus
sincer i nu esperant el no-res.
I mires l'amor com una pedra,
on val un bon patiment
tornar a caure... i cauràs.

Viuràs la plenitud d'estimar,
la generositat de ser estimat.


Si apropo el meu pensament al teu i es toquen,

si les nostres mirades es troben i es toquen,

si el teu pas es creua amb el meu i es toquen,

si sents la meva veu i jo la teva i es toquen,

si coincidim en el mateix espai i ens busquem,

si les nostres mans es busquen i s'agafen,

si els nostres llavis s'atrauen i ens besem,

si el teu desig de mi i el meu de tu flueixen,

si el sentiment és un constant tocar a batecs,

si l'amor és el nostre comú compartir,

si tot això ho hem viscut i vivim els dos,

no espero més de tu, que un tu amb mi.

dissabte, 26 de març de 2016


Com ignorar la teva mirada?
És un joc de llums que tot ho omple.
Quan de l'amor ningú em parlava,
vas aparèixer amb un somni i una esperança.

Seria la teva trucada o la meva veu, qui sap,
després vindria pronunciar el teu nom,
la il·lusió de llegir cada nit els teus pensaments
i un dia els primers petons, carícies i el desordre.

Ara visc entre el record i la presència,
esclau del rellotge quan som absents,
esperant la puntualitat, nit rere nit,
del ritme que marca el nostre batec.

dimecres, 23 de març de 2016


Vull que la vida sigui justa,
no em faltis tu mai.
Voldria viure en present,
gaudir de i amb tu.
I el futur em persegueix,
em parla de somnis,
a mi que en visc un.
Somio dins d'un somni.

Li demano a la vida generositat,
ens regali dies i dies compartits
i poguer ser, de posta a posta,
el pensament i desig comú,
la primera i l'última paraula,
que no quedi cap bes per donar,
cap paraula per dir
ni un joc per jugar.

Li prego a la vida
que tu siguis la pregària
i la nostra fe nosaltres
i jo et sigui el teu motiu
i que no ens falti la vida.

Vull, li demano, li prego...
li exigeixo!!!
respecti l'amor,
el nostre amor.

dilluns, 21 de març de 2016


Definir l'amor...

Saps que el vius,
el reps i el dones,
arrela dia a dia
i, amb tot,
què dir?
No té comparacions,
adjectius ni verbs,
metàfores ni similars,
tota expressió és pobre.
Tants poemes fets,
emocionats de sentits
i celebrats de sentiments,
alhora insuficients.
És nostra la realitat!!
Tu i jo el compartim
i vivim la grandesa
d'un sentiment creixent,
fent de cada vivència
un nou gest
del propi amor.


Coneixes el lloc oportú?
I el moment?
Ningú els coneix,
res ve donat
ni ha de ser esperat.
L'home camina,
distret o atent.
Ens aturem per descansar,
prendre aire
i satisfer la gana o la sed.
Ni lloc ni moment,
no pot ser previst.
És ell qui, inexplicablement, sorgeix,
germina i no sabràs el per què.
I tu et voldries amagar,
fa por, veritat?
i no te'n podràs resistir,
l'amor és així.

dissabte, 19 de març de 2016


Tothom, governants d'arreu,
clamen per la vostre mort
i ells, capdavanters de la pau,
abanderats policies del món,
no us volen vius a casa seva.


Mai veuràs les meves llàgrimes
quan una de les teves fulles
plenes de verdor primaveral
es desprenen de tu i veig morir.

Després la por em fa presoner
i penso en el dolor de sentir
com una de les teves arrels
és arrancada del meu cos.

Amb una sola n'hi hauria prou
per omplir de buidor el meu ventre
i obrir una ferida difícil de llevar,
però és un mal somni un dia de pluja.

M'afanyo a recollir les fulles de tardor
no fos cas que un dia només el record
sigui l'unic motiu de la meva felicitat
i poder somriure gelós del meu passat.

dijous, 17 de març de 2016


Jo t'ofereixo el meu desordre
dins d'un matí ple d'emocions,
moltes nits blaves, prou estelades,
on guardar les nostres il·lusions.

No em demanis seguir petjades
que no ens portin a un nou món,
descobrir a cada passa dreceres
on sentir la comunió dels cors.

Avui desitjo la calma espera
per entregar sincer l'amor,
no conec cap altra manera
abans no ens lliurem el cos.

Jo t'ofereixo tot el que no demanes
és com et sento i visc ben aprop,
de tu m'agrada el tal i com ets
i aquest és el meu somni cada jorn.

dimecres, 16 de març de 2016

L'amor


Definir l'amor...

Saps que el vius,
el reps i el dones,
arrela dia a dia
i, amb tot, què dir?
No té comparacions,
adjectius i verbs,
metàfores i similars,
tota expressió és pobre.
Tants poemes fets,
emocionats de sentits
i celebrats de sentiments,
alhora injustos i insuficients.
És tan nostra la realitat!!
Tu i jo el compartim
i nosaltres vivim la grandesa
d'un sentiment creixent,
fent de cada vivència
un nou gest d'amor.

dijous, 10 de març de 2016


Dibuixar
amb l'alè
un sentiment al ventre,
besar
amb la mirada
el cos,
esculpir
amb els llavis
els pits,
acaronar
amb paraules
el coll,
enredar
amb els dits
els plecs
escoltar
amb el cor
el desig,
fer-nos
amb els verbs
l'amor.


Sovint,
quan estic sol,
dic el teu nom en veu alta.
Sovint,
quan estic sol,
dic t'estimo en veu alta.
Sovint,
quan estem junts,
el silenci creix entre bes i bes.
Sovint,
quan estem junts,
el silenci repeteix t'estimo.
Sovint
i passa sovint,
sovint sol,
sovint junts...
i el constant és estimar-te.

dilluns, 7 de març de 2016


Si apropo el meu pensament al teu i es toquen,
si les nostres mirades es troben i es toquen,
si el teu pas es creua amb el meu i es toquen,
si sens la meva veu i jo la teva i es toquen,
si coincidim en el mateix espai i ens busquem,
si les nostres mans es busquen i s'agafen,
si els nostres llavis s'atrauen i ens besem,
si el teu desig de mi i el meu de tu flueixen,
si el sentiment és un constant tocar a batecs,
si l'amor és el nostre comú compartir,
si tot això ho hem viscut i vivim els dos,
no espero més de tu, que un tu amb mi.

dissabte, 5 de març de 2016


Tu ets la meva prioritat
i, a l'hora, la raó dels meus poemes,
dónes sentit i veu a la paraula,
vesteixes els verbs amb sentiments
i omples de vida l'expresió.

Si estic amb tu visc el poema
perque tu ets el seu motiu
i així el poema ets tu.
En cada gest un mot
i en cada mot un desig.
Si estàs amb mi no falten les paraules
i quan no hi ets la paraula et fa present.

És com sóc en tu i per tu,
és com ets en mi i per mi,
i en aquest ser, sóm,
del mot la paraula
i de la paraula el gest.

divendres, 4 de març de 2016


Aquest és el darrer poema públic,
he decidit que tots et siguin privats,
que et despertin cada matí,
t'acompanyin a la feina,
et siguin visibles allà on siguis,
et bressolin mentre dorms...
Siguin generosos en sentiments
i només tu coneguis del meu amor.
Avui he pensat en tu i en nosaltres
i només tu ets abundància en mi,
quedin per nosaltres la paraula i el vers.

dijous, 3 de març de 2016

...i res més


Més enllà de la nostra expressió física,
del joc de mirades,
les passions dels llavis,
les carícies donades,
els camins fets,
les nits en vetlla,
les rialles compartides,
les llàgrimes expressades,
les paraules dites,
les plenituds,
els silencis de lluna...
Més enllà dels nostres moments,
sé, que més enllà de tot això
i molt més que el record guarda,
alguna cosa queda per dir,
i no sóc jo, que és el cor,
que, per ser meu, parla per mi,
i la ment li dóna consells
però ell viu dels sentiments
i pren les seves decisions,
per tot això, deia, i molt més,
et diré que t'estimo...

                                    i res més

dimarts, 1 de març de 2016


La dona que m'estimi
ho faci sense presses,
primer procurar per ella
i arribi a mi amb plenituds.

La dona que jo estimi
sigui pacient si faig tard
que per donar-li vida
he d'arribar en abundància.

dimarts, 23 de febrer de 2016

Novembre del 2015


Sé que alguna cosa vull dir
que les paraules em són pobres,
o senzillament no són.
T'he viscut amb diferents plenituds,
i tinc la certesa d'altres per venir.
L'horitzó a tocar dels ulls,
assolim conviures impensables
i molta energia compartida.
Els meus versos et volen acompanyar
i donar llum als teus pensaments.
Però avui no sé què dir,
el silenci no seria suficient... i diu tant.

dilluns, 22 de febrer de 2016

Infidelitats


Amb tu va arribar, amor meu,
un pacte de complicitat no parlat
i, amb ell la sinceritat,
la confiança i el respecte.
Ara em confesso, amor meu,
ara et dic la meva veritat.
Moltes han estat les dones,
sí amor meu, moltes les dones
a qui he promès fidelitat
i amb qui he compartit el nostre temps.
Totes m'han fet feliç
i cadascuna ha definit,
l'imatge del meu trencaclosques.
Cadascuna, amor meu,
s'ha mostrat com és
i m'ha permès ser.
Amiga, companya,
riures i algun plor,
i també de tendresa o silencis,
respectuosos o alliberats,
de plenituds afortunats,
amants i comprensius
i tot això i tantes coses més.
Quantes qualitats he trobat en elles...
No podria definir quina, amor meu,
m'ha donat més,
amor meu, et demano comprensió,
les necessito a totes amb mi.
Aquesta és la meva infidelitat, amor meu,
l'egoisme d'estimar-les a totes.
I et demano, amor meu,
que et quedis amb mi.
En tu estàn totes elles,
ets el motiu de la meva infidelitat.
Gràcies per ser... en mi.

divendres, 19 de febrer de 2016


Si un dia, amor meu,
els teus braços no em reclamen,
que sigui ben lluny de port
on els meus ulls no sàpiguen
si la nit va ser tempesta o calma.

Si un dia aquest desencís meu
em fa nàufragar i no trobo port
que sigui ben lluny de tu
on no coneguis el meu dolor
i les nits no trobin final.

Si finalment un dia perdem la raó
no tinguem por d'un nou viatge,
un desig que ens sigui favorable
on disfrutar de vives esperances
i trobar un demà de nous plaers.

Però el present ens és amic
i no entén de condicionals,
pren doncs de mi un tot
i jo pendré de tu un tot,
i el tot tingui port i mar i un nosaltres.

dijous, 18 de febrer de 2016


Una nota al pentagrama repetida,
una, dues, tres, quatre...
El compositor no va trobar més traç,
una, dues, tres, quatre...
El so va compondre la seva millor sinfonia,
batec, batec, batec, batec...

dijous, 11 de febrer de 2016


Si de l'amor dubtes
haurem de ser amics
Si de l'amistat dubtes
Pot ser millor ser coneguts.
Si també d'això dubtes
serem simples estranys.
Desconeguts que es troben
i així tornar-nos a cupidejar.



dimecres, 10 de febrer de 2016


Li posaré un article
el faré subjecte i nom
serà el meu únic verb
l'adjectiu més preuat
un sinònim universal
primer i darrer mot,
del meu diccionari
i del meu últim poema.
Potser així podré entendre
la seva senzilla complexitat.

dilluns, 8 de febrer de 2016

Si tu ho vols...


Si tu ho vols,
trencarem horitzons
i inventarem noves fronteres.

Si tu ho vols,
construirem presents
i arrelarem el ben mig del mar.

Si tu ho vols,
serem albades
i la darrera llum del dia.

Si tu ho vols,
podrem compartir
i primer la llibertat d'estimar.

Si tu ho vols,
viurem presents
i el demà quedi en el passat.


Quan no entengui les teves paraules
escoltaré el teu cor, si calla
seré aprenent del silenci
i, en la seva plenitud, la nit més llarga.
Esperaré l'albada de la teva mirada
on va quedar atrapat un firmament,
són els despertars de les besades
i el desig dels meus llavis de trobar els teus.


dissabte, 6 de febrer de 2016


Jo no escric per escriure,
escric per donar nom a l'amor,
amb el cor entre les mans
i una mica de color de tardor
i una mica de color de primavera.

Jo no canto per cantar,
canto per fer sentir la teva veu
amb paraules que hem de callar
i el silenci s'escolti ben alt
i el silenci ens ensenyi a escoltar.

Jo no estimo per estimar,
estimo perque tu ets,
donant sentit a cada sentiment
i dos rius mesclen les seves aigües
i així mesclem els nostres sentiments.

Jo no escric per escriure,
ni canto per cantar
ni estimo per estimar
i escric per cantar que t'estimo
i perque t'estimo puc escriure el que canto.


Els somnis


Viure un somni potser no sigui la millor opció
és tan bonic dormir amb un estel sota el llit
il·luminant i bressolant tot el color de l'amor.

Despertes i la llum segueix allà, al teu costat
i creus tocar aquell núvol de cotó tan blanc
suau i tendre com el batec d'un recent nascut.

Un trosset de cel et pertany en els seus ulls
i el silenci s'apodera de les paraules i cada gest,
entre tu i ella tot està permès menys el despertar.

Un dia qualsevol, després de no importa quant de temps,
t'adonaràs que tot és veritat, mai va ser somni
maleiràs les bombes que ara et colpegen sense parar.

Podia passar i aquí estàs vestit d'impotent solitud
farà mal com ha dolgut altres vegades, no és la primera,
en aquesta ocasió et sentiràs partit per ser ella qui és.

Tots veurem la tristesa dels teus ulls dient-li adéu
acompanyada d'un somriure que la deixi partir sense pena
i els teus sentiments escampats per un terra humit.

dijous, 4 de febrer de 2016


Saps que has fet un altre cim,
no valoraràs el seu cost en tu
ni el compararàs amb els guanyats.
Ha estat el més laboriós
però també el més disfrutat.

T'asseus a terra i penses....
                                           - És fantàstic
Miras enrera i et dius...
                                           - Quina sort
Veus el nou horitzó i somrius...
                                           - Som-hi Toni

Et dones temps per una sola llàgrima,
et calças les sabates amagant les nafres
i estiras el braç per trobar la mateixa mà.

Dolor i felicitat compartint espai.

El moment


Tu coneixes el lloc oportú?
I el moment?
Ningú els coneix,
res ve donat ni ha de ser esperat.
L'home camina, distret o atent.
Ens aturem per descansar,
prendre aire i satisfer la gana o sed.
Ni lloc ni moment,
no pot ser previst.
És ell qui inexplicablement sorgeix,
germina i no sabràs el per què.
I tu et voldries amagar,
fa por, veritat?
Has patit tant...

I ho saps
no te'n podràs resistir.

dimecres, 3 de febrer de 2016

Un d'amor


Ara bé quan un home li diu a una dona....

Obra bé els ulls i mira els meus.
Què hi veus?
Dona'm les mans i agafa les meves.
Què sents?

Estigues atenta, escolta... és el batec.
Tanca els ulls... sent
Obre les mans... acarona.

Escolta ara el silenci.
Notes la diferència?
No la pots sentir,
no n'hi ha cap de diferència.

Ets tu qui vol mirar
sentir
escoltar...
Tu qui ha triat,
el teu cor qui mira,
el teu desig qui sent,
el teu esperit qui escolta.

Ho sé, perquè som iguals,
tu la dona i jo l'home.
Dos ésser que s'estimen.

Sentim!!!
Escoltem!!!
Acaronem!!!
Vivim...
                    el mateix amor.

dimarts, 2 de febrer de 2016

Els versos


Em fan nosa tants versos,
ocupen el meu cervell
com un virus al ventre
que esgota el cos
i et deixa dolorit i febril.

Amuntegats en el desordre
ofeguen el meu pit
sacsejant el cor,
desafinades melodies
desborden els sentits.

Feixos de sentiments cridaners
busquen un espai vital
on poder arrelar
per tornar a brotar
i recuperar un minim de no sé què.

Em queda una petita llum
en un racó del cor,
mostra tímida la decoració
d'un espai que va ser nostre
i que es vol resistir a la pols.

dilluns, 25 de gener de 2016

Un pas


Un peu mai avança l'altre
sense saber el pas segur.
Caminem de les mans,
amb la mirada al front,
la fermesa d'estimar
i la seguretat de cada pas.
Tot està per fer i descobrir
tot i les pors amagades,
elles ens fan forts.
Evolucionem en el pas
amb una única il·lusió,
la del pas següent.

Poder alçar el silenci
i fer-ho més fort que el crit
amb una única paraula.
Que la senti tothom,
i traspassi les fronteres,
les que dibuixen el blau del cel
i la grandesa del nostre pas.
El desig sigui sempre compartit,
l'estat del junts ens sigui suficient
i no quedi un espai pel dubte.

Que l'amor només demana amor
i amb tu al diferent ens ha d'enfortir.

Vençut


Em pot el desig,
el poder cridar t'estimo,
i els teus i teves amb els meus i meves.
I és com imagino...
els dits fent senderisme pel cos,
amanyagar els cabells,
eclosionar els llavis en el ventre,
modelar els pits amb la boca,
mossegar els lòbuls de les orelles,
llepar els dits de mans i peus,
acaronar les natges,
perdre la noció del temps a l'esquena,
endurir els mogrons amb el meu pit,
abraçar les cames besant els turmells,
omplir de carícies el teus visibles i els imaginaris...
Trobar, en aquest caòtic desordre, el nostre joc...
i sigui aquest un tot i ens sembli poc.


dimecres, 20 de gener de 2016

Em revolto


Em revolto per dir
- no en tinc prou,
ho vull tot
i serà insuficient.

Em revolto per cridar
- fora els temps,
ara és el moment
per poder ser.

Em revolto pel signe
- el gest d'acollida,
expressió alliberada
i dir que no tinc por.

Llibertat de la foscor


Si la llibertat no et permet ser tu
de què ens ha servit la lluita.
I em pregunto on són les respostes,
és aquest el destí que vas triar?

Vam triar molts mots sense saber
la plenitud del seu significat.
I triem nous diccionaris a palpentes
insegurs de parlar de les veritats.

Tot el que avui callis perd sentit
era més senzill dur els ulls tancats
i no buscar respostes que no desitgem
pot ser que avui busqui jo la foscor.

dimarts, 19 de gener de 2016


No vulguis competir amb la seva bellesa,
no insinuïs comparar els seus perfums.
Rosa, gardènia, gessamí o qualsevol altra,
ni tan sols amb aromes de menta o romaní.
Dona com vols competir amb elles,
si són elles que senten enveja de tu.

dilluns, 18 de gener de 2016

El moment


Potser cal aprendre nous camins,
recuperant les sendes dels amants,
prendre'ns les mans amb força
per fer-nos forts en un camí tant trepitjat.

Potser sí és arribada l'hora d'enfrontar les pors,
desafiar l'avenc que tant ens ofega
i creure en la força de les nostres espatlles
cercant plegats un nou estar.

Potser sí que les nits són massa fosques,
hem de saber què anuncien,
un senzill pas natural cap un nou dia
i un demà conseqüència de l'avui.

Potser que el vers que ens va seduir sigui conclòs,
el primer i darrer del nostre poema
i doni pas a una nova rima on, tu i jo,
som el mateix sentiment compartint espai.


dissabte, 16 de gener de 2016


Imagino la puresa,
i aprenc de la pròpia natura.
L'aigua transparent i calma,
el blanc del núvol
i el blau d'un cel net o del mar.
El prat cobert de ginesta,
el primer fred de l'hivern
o la calor ofegant els camps.
Els metalls i pedres preuats,
la feina del miner i del artesà
a cop de mall a traç de filigrana.
La mà de la mare i el somriure
que diu - No passa res, dorm,
i el dels avis esperant complaguts.
I em sé feliç en la puresa
de la mirada i de la veu,
i del confort i del tacte.
I t'imagino en tots els actes,
i ens imagino i et visc
i ens vivim amb l'amor pur.


dimarts, 12 de gener de 2016


Els teus pits sobre la meva pell
captiven l'anhel del teu cos
i avui, un cop més silencis.

Suem batecs de desig
com encenalls de versos
penetrant els porus de la nit.

Enredem les cames com a serps
flirtejant a cada nou embat,
amb el tacte cos a cos
sabem trobar el comú plaer.

Buscaré descans a la teva pell,
cames, ventre, sexe, pit...
sobre cames, ventre, sexe, pit...

A un extrem, jugant amb els peus
i a l'altre, acaronant besades.

Els braços oberts, dibuixant una creu,
els dits encreuats, lligant els polses.

M'adormo en i amb el tacte ple del teu cor
i somio despertar abraçat en i amb el teu cor.

                       amarats amants i l'amor

Hi ha poemes que neixen morts,
segurament el poeta és l'assassí.
Ell voldria dir però no pot o no en sap.
és posible que li falti valor
i deixi orfes els versos.
El poeta és com un animal de càrrega,
amb un farcell de sentiments
va i bé cercant un bon horitzó
on dibuixar escletxes del seu món.
Ai els lectors!! - propicien l'engany, -
el mantenen en un núvol de clams,
tot i no entendre, sovint, els versos.
En aquesta estafa de paraules
l'erudit es reconeix afalagat
fins creure's el propi engany.

El temps no té demora,
passa sigil·losament,
cap pressa ni pausa,
precís, sense ofensa.

Quin repta el desafiament,
aturar o accelerar el ritme
és el somni del somiatruites
i lluita decebuda de l'enamorat.

Podem ser els seus esclaus,
la quimera perduda en l'espai
o els seus pretesos consumidors
mentres ell continua constant.

- Aprofita el temps - tonteries.
El temps serveix per viure,
quin acudit viure el temps, visc
la vida despreocupat del temps.


Imagino una abraçada
al meu pit contra la teva esquena,
les meves mans jugant en el teu ventre,
els meus llavis omplint de petons humits el teu coll,
els teus ulls tancats per sentir,
imaginant el meu nou pas.
Les teves mans agafant les meves
guiant-les fins l'infinit del teu cos.
Les tremolors, la teva, la meva,
apuntalats l'un en l'altre.
Descobrint el nostre mapa de plaer
tant diferent i excitant com ahir, com demà.
Alenades de pàlpits sorgint de les boques,
i ens cerquem el llavis sentint el gust de l'atracció.
Deixarem suspès el darrer glop d'aire
ofegant un crit que ens creui el ventre
i recorri cada racó del cos que hem acaronat
mentres un llamp se'ns clavi on el plaer ens fon.

divendres, 8 de gener de 2016

No a la VdG


He somiat que era llàgrima
nascuda d'un nus del teu ventre,
creada pels pensaments i el cor.
He sentit el dolor del lacrimal,
la impotència de ser un escull
regalimant galta avall.
I tot i ser teva,
de saber on era concebuda,
de patir aquest part visceral
jo, la teva llàgrima,
desconeixia el meu perquè
i em pregunto si tu el sabies.
I era només un somni...
i res més que un somni...
i era res...
i era...
i res.


I dic jo...


Tinc un món de solituds
on ningú té accés,
sovint ni jo mateix
trobo sentit a la seva quietud.

Sé que l'oblit és el meu afany,
però el record sempre torna
marcant el pas de les ombres
intento fugir i em dono a l'engany.

Sé que la vida és un passar fulles,
que algunes hauré deixat en blanc
corru cap a l'horitzó i no giro el cap
no fos descobrís les meves despulles.

Sé que a la fi tot pren sentit,
res de mi us puc amagar,
tant com he rigut i també plorat
i que jo sóc el meu propi destí.


Passar l'estona


Avui res puc esmenar,
ni del passa't més present.
Per trobar conhort
hauré de ser braó
acceptant la frisa dels errors.
Recuperar l'esma
com a única baume,
potser trobi el meu bres
o sigui deler d'una fetillada
amb recança de no patir paó
i aquesta vida meva
no quedi somorta.
No vull ser poeta de l'amor,
que l'amor és més que poesia
i jo un foll de poques paraules,
vivint l'amor d'alba a alba.


dimarts, 5 de gener de 2016

Passar l'estona


Cap paraula ens pertany,
són d'ús comú.
Les podem mesclar i jugar amb elles,
allò que hom diria creació o comunicació.
Algunes ni les voldríem conèixer
com por, tristesa, malaltia, llàgrima...
D'altres les tenim sempre a la boca
com tendresa, batec, somriure...
I de totes, n'hi ha una que provoca,
és la màxima expressió de l'home
ho té tot i tot el vocabulari, però,
provoca mil estats, inclús oposats.
Tant és així que ningú, a dia d'avui,
ha trobat la seva definició perfecta
i totes són vàlides i cap ho és...

                                          renoi amb l'amor.

Avui estic cansat,
un dia ple d'emocions
i un munt de fred.
Voldria jaure el teu costat,
sentir la teva presència,
la cadència del teu respirar,
aquella pau que tu em dones,
abraçar l'escalf de la teva pell
i deixar-me anar en la calma
fins adormir el meu desig de tu.
Avui et faré l'amor amb el repòs
sentint el plaer de la teva companyia.


dissabte, 2 de gener de 2016


Penso en aquesta nit,
amb com he reconegut
els racons de la teva intimitat.
Cada dia em sé més savi de tu
en molts sentits,
i és bo per a tu
si tu ets més sàvia de mi.
Sempre en seré un aprenent,
una mica més savi,
però aprenent.


U de Gener


Surts al carrer,
dia u de Gener,
quanta pau!!
És Barcelona.
El silenci i la calma,
els primers cotxes
l'únic soroll de fons,
no fan cap nosa.
La nit viscuda
envoltada de rialles
i propòsits no dits.
Hi penses una estona
amb un somriure viu
ple d'imatges recents.
Et sents complagut
satisfet de la teva sort,
però no creus en ella.
Les coses passen
i aquesta és la voluntat,
el compromís no preestablert.
Mires a la gent passar
tothom sembla feliç,
és el que tu transmets.
I tornes a pensar
- Quina sort!!
   et sents estimat,
   pots estimar.

Camins


Hi ha molts camins
un d'ells, un només,
ens pertany a nosaltres.
El vam començar, sense voler?
El cas és que hi som,
és tot nou i pels dos
i el fem segurs, sense preguntes,
com si fos alguna cosa prefixada,
pel destí?
Qui sap...
És tan jove el camí...
no puc parar de caminar amb tu.
Quantes vivències ens queden...
i el millor de tot
és que no hi ha camí.
El camí som nosaltres.
Ho entens ara?
Vull caminar sempre al teu costat.