dissabte, 3 de setembre del 2016


Sorgeixen com un torrent els sentiments,
brollen del no-res envaint el cor.

Resquills punxants a l'estómac,
plauen indolores sensacions de plenitud.

Busco entre les aigües arribar a un mar,
empès per un corrent sense domini.

La meva lluita és arribar al recés d'una platja,
on reposen els signes de l'amor.

No hi ha límits en aquest transitar,
ni dies, ni nits, ni descans.

Serem el que ara construïm,
mentre aprenem el curs del riu.

Aviat seré onada sobre la teva sorra,
i tu el meu dic en aquest el nostre mar.