dilluns, 25 de setembre de 2017


Pell                     adormida
Tous                      cercant
Dits                       inquiets
Tacte                entrellaçat
Calfreds              bategant
Frisar              pensaments
Sentiments       compartits
Silencis                   reeixir

diumenge, 24 de setembre de 2017


Quin cant queda per fer?
Quin clam queda per cantar?
L'història és un cicle que torna.

Qui ha après a entendre?
Qui ha après a escoltar?
Envelleix l'home i tot torna.

Què queda per fer i dir?
Què queda per deixar de patir?
No vull aquest present, el passat torna.

Has estimat mai a la meva gent?
Has volgut mai saber qui som?
Generacions noves i la lluita torna.

I em pregunto el perquè?
Què vols de mi?
Jutgeu-me, conec la torna.

Avui no em demanis silenci
com en temps passats
avui no, la por ja no torna.


En aquest país monàrquic
fet de sobres i de por,
hi ha un govern que mana
a cops de bastó.

Quant tu els parlis
perdran la raó
no coneixent el diàleg
la nostra opressió és el seu vot.

Hi haurà una Europa que els miri
quan els seus vint mil antiavalots
carreguin contra la paraula
"democràcia" sense por.
                               


Acròstics

D bchgxhbcufngk
E h tgkygcklhucc
M hvtrvvjucyjf
O jfuhgvgijoqf
C jgvgkfkjcbch
R pakfthncigkdb
A jfgghlcudbdgx
C jchdidmdkxva
I jdnsjzkkxgjc
A jxhvvicikgjvkh


                 El temps sempre juga amb nosaltres

      jocs           TEMPS                     amor

              amor             vides      TEMPS
                           
desenganys       TEMPS                  alegries

    TEMPS         lluites          amor

                    somnis              nits              TEMPS

          amor         TEMPS           llàgrimes

   presències              principìs             TEMPS

llibertats         TEMPS                 amor

           TEMPS            lluites              companys

     morts             TEMPS                colors

            amor                 silencis                      TEMPS

 derrotes             TEMPS              amants

TEMPS    TEMPs    TEMps    TEmps    Temps     temps     .......

    El temps tan escàs en l'amor

                                          tan sobrer en el desamor

TBC
Setembre 2017 (fent temps tot jugant amb el temps)

dimarts, 19 de setembre de 2017


No és un punt i final,
ès una              ,
            llàgrima
neix o             penja
           potser
del              incomplert.
      poema

(TMB H8, renoi quin sotrac !!!!)

diumenge, 17 de setembre de 2017


Si em cau una  l
                           l
                             à
                                g
                                  r
                                    i
                                     m
                                        a
                                        e
                                       r
                                     u
                                    i
                                  r
                               m
                             o
Ho faci en el teu s

dissabte, 16 de setembre de 2017


Perque la llum em fou franca
vaig agafar-te la mà,
tot era de nou nou, un món nou,
un nou demà i una rialla ampla.
Jo volia de tu un mot clar
i una mica d'esperança,
ara tinc un joc d'amor
fet de records i d'enyorances.

Varen arribar les besades
i els primers tactes,
la frescor del cos nu
reconeixent noves estances.
Jo era captiu de tu,
les teves joies i lloances
i tu de mi i de la meva militància
vers tu i el vers que ens acompanya.


Escriuré
un sol vers
a la teva pell,
a l'esquena
o al ventre,
una llàgrima
com a tinta
indeleble,
un darrer vers
guiat
per la teva mà...
                   "desig d'amor,
                                        desig de tu"

divendres, 15 de setembre de 2017


Ara reconec el perquè,
el perquè del silenci,
de voler cridar
i ser incapaç,
incapaç de parlar,
d'expressar un pensament
i tinc por,
por de ser escoltat,
fer malbé el silenci
i oblidar el perquè.

Avui el mirall resta buit.


El misteri captiva el blau seré de la melangia
i jo he decidit empesar-me una paraula.

Qui te pressa quan la nit és tan propera?
De fet, tant fa nit o dia com claror o foscor.
Sé qui soc, tan mateix qui ets,
qui són ells i qui som nosaltres
La llúdriga ha sortit del seu cau,
ha perdut la por o està farta de viure amagada.
Avui ha dit prou, plantarà cara
per sentir-se lliure tan sols quatre passes
si ve el barbut caçador, mala sort per ell,
ella morirà, sens dubte, però lliure.

D'això, jo volia fer un poema d'amor
i m'he empassat la llibertat d'un caçador.

dijous, 14 de setembre de 2017


I si fos...

      Un concepte on tot té cabuda però no tot si val.

      Una paleta de sentiments i totes les seves combinacions.

      Un joc per dos on no hi ha cap vencedor.

      Un projecte fet amb la suma de dos idearis, de dos identitats.

      Un creixement constant de l'aprenentatge.

      Una motivació per confiar i sentir-se protegit.

      Una ceguera afortunada d'una fe desmesurada.

      Una guia per dos que volen anar i no importa on.

I, perquè no dir-ho, el punt exponencial del sexe.

Pinzellades sobre l'amor... i si fos amor també.


Un llàgrima més ...

quantes més vessaràs?
Fan mal com vidres,
tu i jo ho sabem
com la majoria de atrevits,
aquells que arrisquem sentiments ...

a canvi de què?

On una llàgrima germini,
neixin allà nous brots
arrelant en cors
dels qui bateguen per una mirada ...

sense por de tornar a patir?

No, a enamorar-se
ni a sentir-se estimat
i a escoltar un t'estimo
sigues valent, ara és el moment ...

Ho saps?

És clar que ho saps,
has arribat fins aquí tu sol,
deixa enrere als consellers
TU guanyaràs ...

tu ets el teu millor consell ...

estima i no creguis en res més

Poema sencer


Volem saber constanment
per poder entendre els fets,
cap veritat quedi per conèixer,
no podem interpretar un nou error.

Perquè del tot en faig el meu ésser,
si cal amb una llàgrima bullent
i amb el somriure més tendra
o la paraula com a única certesa.

Som passatgers de la vida i del temps
lligats a un món on estem de pas,
avanturers del tu i del jo inquiets,
del nosaltres i el vosaltres plurals.

Imaginem el dibuix abans del paisatge,
particeps amb el nostre posat inevitable,
a cada gest una mostra de què volem ser
i el pensament per enriquir els miratges.

És senzill si hem après a escoltar,
a mirar amb ulls d'aprenentatge,
a palpar sense por totes les textures,
amb la valentia d'expressar el sentir.

Cap núvol ens ha de donar la resposta
coneixem el qui i el perquè d'una llàgrima,
la força incomparable d'un somriure a temps
i que el viure és la més gran oportunitat.

He d'estimar el jo, d'estimar el meu jo
com a únic camí per arribar al tu,
no conec manera millor del nosaltres
no conec millor manera d'estar amb vosaltres.

Esquelet poema


Volem saber
             entendre
             conèixer
             interpretar
Perquès del tot
             la llàgrima
             el somriure
             la paraula
Passatgers de la vida
             del món
             del tu i el jo
             del nosaltres i el vosaltres
Més enllà del dibuix
             del posat
             del gest
             del pensament
És senzill, escoltar
             mirar
             palpar
             sentir
Cap núvol té la resposta
             per una llàgrima
             per un somriure
             per un viure


T ristesa
R ebel
I mperes
S olcant
T emors
E svaint
S ilencis
A bissals


Una llàgrima, de cap a fi
un Arc de Sant Martí.

Esbossa un somriure discret,
avergonyit, no sap dissimular.
Mira al sol als ulls, de front,
desitjant cremi la seva mirada.
No vol conèixer nous paisatges
més enllà dels recents.
Humiteja els llavis amb un record
i el cor sembla li abandoni el cos.
Les mans s'aferren entre si
no troben el tacte desitjat.

La llàgrima cau i es desfà l'Arc,
la foscor tot ho ocupa, és de nit.

                                                     i res més


Ets el fruit,
la conseqüència
d'una llavor
que tornarà a germinar
i serà un nou fruit.
Tot és cíclic...
la vida
el poema
l'amor
i la vida...

                fins que la vida diu prou


L'esperança és un engany del somni
quan descobreix que no és real
i el poema esdevé la solitud del poeta
amagant els versos que ningú entendrà.


A la platja del meu balcó
cap onada pot arribar,
només la lluna tot ho remulla
i l'aire és fred quan el sol es pon.


Quan la tristor arrela
queda un aire d'esperança
on els somnis no són
i la mà que et vol és amiga.


Trobaràs una nit on amagar-te,
una nit que no espera el día.
Una font on apaivagar la set,
la set del cos no pas de l'ànima.
Un camí que sedueixi el teu pas,
un pas errant i probablement errat.
Trobaràs un instant de vida
abans d'alienar el darrer alè.
Una guspira cremant-te la pell,
aquella pell que fou jove i tendra.
Un darrer pensament per algú
d'un passat sempre molt proper.

dimarts, 5 de setembre de 2017


S ilencis
I ntims,
L làgrimes
E clipsant
N its,
C alfreds
I nabastables,
S ilencis

          abans de la

T empesta,
E scoltaràs
M ots
P erduts
E sculpint
S ecrets
T raficant
A mor

           per un

P aís,
A fany
I rrenunciable,
S otmès

           cercant la

L libertat,
L 'home
I ncondicional i
B rau
E spera
R etrobar-la
T ossut i
A ssaborir-la
T riomfal

dilluns, 4 de setembre de 2017


L libertat

L 'home

I ncondicional i

B rau

E spera

R etrobar-la i

T ossut,

A ssaborir-la

T riomfal

diumenge, 3 de setembre de 2017


S ilencis

I ntims,

L làgrimes

E clipsant

N its,

C alfreds

I nabastables,

S ilencis


Un
captiu
capficat
capiculat

d'un
capaç
capsigrany
capbussat

al
capvespre
capgirat
capturat


S'apropa el final del dia,
dos del mes nou del dos mil disset.
Un dia feiner per mi i diferent per cadascú.
Ara és hora de recapitular i fer recompte,
de mirar el dia viscut en tota la seva realitat.
Sé de qui pren el sol a l'ombra,
he llegit versos prenyats de dol i llàgrimes,
alguns amics esgoten les seves vacances
i d'altres amb un sòl dia de feina estan esgotats.
He vist qui, cercant la felicitat en el record,
l'ha trobada o ha caigut en la tristesa.
Caverna i indepes reforcen les seves trinxeres
i una dona sàvia m'ha omplert d'incerteses.
El dia no ha estat gens quotidià, mai ho és,
cal tancar la llum per descansar pensant...
- Tot va bé amics, no us amoïneu, tot va bé.

dissabte, 2 de setembre de 2017


Dia dos del mes nou del dos mil disset,
l'hora habitual d'un disabte feiner per mi.
La noia dels texans estripats passeja el gos,
l'home mal afaitat torna de comprar el pa,
els encarregats de la neteja mullen la plaça,
de diferent avui l'alarma d'un parking,
ningú para atenció de res.
La mateixa poca gent al metro,
jo m'entretinc amb un llibre,
arribo al meu destí massa d'hora, com sempre.
Prenc el segon cafè del dia, aquest dolent,
no canvio de local tot i saber-ho,
compro tabac, vici que hauria de deixar.
Falta una hora per obrir la botiga...
Tot ha estat quotidià, sonric i em dic
- Tot va bé Toni, no t'amoïnis, tot va bé.

divendres, 1 de setembre de 2017


Mirar amb molta curiositat,
tanta com cura, demanar permís
i veure allò que l'interior guarda,
sense fer cap ferida i mai més
no haver de demanar permís.