Melic

Per més que hi penso
sempre em queden pendents amb tu.
I és en la vida que ens falti viure
on trobarem l'espai just per compartir
allò que ara ens quedi per fer i dir
i on els cors acomodin els sentits.
Avui el plaer s'ha manifestat vigorós,
hem tornat a ser esperit i, potser,
no hem estat suficients i ho hem tingut tot.
T'estimo, saps?
i el teu melic és una mica de tu,
un trosset que he tastat
d'un cos que em somriu
com ho fa el teu amor.

El meu somni era regalimar pel teu cos
i dormir el meu desig en l'escalfor del teu ventre.
Ens adormim, sí,
esgotats entre jocs inventats
del descobriment constant de la nostra natura.
Ens hem desprès de la roba,
tu a mi i jo a tu,
marcant pauses,
seguint el ritme de cada moment,
de cada trobada,
assedegats de desig i de nosaltres.
La premissa és l'amor,
amb ell tot es multiplica i magnifica,
prenent forma d'onatges.
En els llavis la paraula,
l'alè mesclat de boca a boca,
la impaciència calmada del bes
dibuixant motllos imperfectes.

          La litúrgia de l'amor
          en comunió amb el sexe.

I et diré, amor meu, que aquesta nit
vestirem amb llençols el nostre cos
mentre parla de l'amor i,
després de les tremolors,
esperaré el moment per gaudir,
de tu, dels teus ulls complaguts
abans no m'adormi acaronant el teu ventre.

En els llavis la paraula,
alès mesclats de boca a boca,
la impaciència calmada del bes
dibuixant motllos imperfectes.

I et diré, amor meu, que aquesta nit
vestirem amb carícies el nostre cos
mentre parla de l'amor i,
després de les tremolors,
esperaré el moment per gaudir,
de tu, dels teus ulls complaguts
abans no m'adormi acaronant el teu ventre.