Imagino la puresa,
i aprenc de la pròpia natura.
L'aigua transparent i calma,
el blanc del núvol
i el blau d'un cel net o del mar.
El prat cobert de ginesta,
el primer fred de l'hivern
o la calor ofegant els camps.
Els metalls i pedres preuats,
la feina del miner i del artesà
a cop de mall a traç de filigrana.
La mà de la mare i el somriure
que diu - No passa res, dorm,
i el dels avis esperant complaguts.
I em sé feliç en la puresa
de la mirada i de la veu,
i del confort i del tacte.
I t'imagino en tots els actes,
i ens imagino i et visc
i ens vivim amb l'amor pur.