dilluns, 25 de gener de 2016

Un pas


Un peu mai avança l'altre
sense saber el pas segur.
Caminem de les mans,
amb la mirada al front,
la fermesa d'estimar
i la seguretat de cada pas.
Tot està per fer i descobrir
tot i les pors amagades,
elles ens fan forts.
Evolucionem en el pas
amb una única il·lusió,
la del pas següent.

Poder alçar el silenci
i fer-ho més fort que el crit
amb una única paraula.
Que la senti tothom,
i traspassi les fronteres,
les que dibuixen el blau del cel
i la grandesa del nostre pas.
El desig sigui sempre compartit,
l'estat del junts ens sigui suficient
i no quedi un espai pel dubte.

Que l'amor només demana amor
i amb tu al diferent ens ha d'enfortir.

Vençut


Em pot el desig,
el poder cridar t'estimo,
i els teus i teves amb els meus i meves.
I és com imagino...
els dits fent senderisme pel cos,
amanyagar els cabells,
eclosionar els llavis en el ventre,
modelar els pits amb la boca,
mossegar els lòbuls de les orelles,
llepar els dits de mans i peus,
acaronar les natges,
perdre la noció del temps a l'esquena,
endurir els mogrons amb el meu pit,
abraçar les cames besant els turmells,
omplir de carícies el teus visibles i els imaginaris...
Trobar, en aquest caòtic desordre, el nostre joc...
i sigui aquest un tot i ens sembli poc.


dimecres, 20 de gener de 2016

Em revolto


Em revolto per dir
- no en tinc prou,
ho vull tot
i serà insuficient.

Em revolto per cridar
- fora els temps,
ara és el moment
per poder ser.

Em revolto pel signe
- el gest d'acollida,
expressió alliberada
i dir que no tinc por.

Llibertat de la foscor


Si la llibertat no et permet ser tu
de què ens ha servit la lluita.
I em pregunto on són les respostes,
és aquest el destí que vas triar?

Vam triar molts mots sense saber
la plenitud del seu significat.
I triem nous diccionaris a palpentes
insegurs de parlar de les veritats.

Tot el que avui callis perd sentit
era més senzill dur els ulls tancats
i no buscar respostes que no desitgem
pot ser que avui busqui jo la foscor.

dimarts, 19 de gener de 2016


No vulguis competir amb la seva bellesa,
no insinuïs comparar els seus perfums.
Rosa, gardènia, gessamí o qualsevol altra,
ni tan sols amb aromes de menta o romaní.
Dona com vols competir amb elles,
si són elles que senten enveja de tu.

dilluns, 18 de gener de 2016

El moment


Potser cal aprendre nous camins,
recuperant les sendes dels amants,
prendre'ns les mans amb força
per fer-nos forts en un camí tant trepitjat.

Potser sí és arribada l'hora d'enfrontar les pors,
desafiar l'avenc que tant ens ofega
i creure en la força de les nostres espatlles
cercant plegats un nou estar.

Potser sí que les nits són massa fosques,
hem de saber què anuncien,
un senzill pas natural cap un nou dia
i un demà conseqüència de l'avui.

Potser que el vers que ens va seduir sigui conclòs,
el primer i darrer del nostre poema
i doni pas a una nova rima on, tu i jo,
som el mateix sentiment compartint espai.


dissabte, 16 de gener de 2016


Imagino la puresa,
i aprenc de la pròpia natura.
L'aigua transparent i calma,
el blanc del núvol
i el blau d'un cel net o del mar.
El prat cobert de ginesta,
el primer fred de l'hivern
o la calor ofegant els camps.
Els metalls i pedres preuats,
la feina del miner i del artesà
a cop de mall a traç de filigrana.
La mà de la mare i el somriure
que diu - No passa res, dorm,
i el dels avis esperant complaguts.
I em sé feliç en la puresa
de la mirada i de la veu,
i del confort i del tacte.
I t'imagino en tots els actes,
i ens imagino i et visc
i ens vivim amb l'amor pur.


dimarts, 12 de gener de 2016


Els teus pits sobre la meva pell
captiven l'anhel del teu cos
i avui, un cop més silencis.

Suem batecs de desig
com encenalls de versos
penetrant els porus de la nit.

Enredem les cames com a serps
flirtejant a cada nou embat,
amb el tacte cos a cos
sabem trobar el comú plaer.

Buscaré descans a la teva pell,
cames, ventre, sexe, pit...
sobre cames, ventre, sexe, pit...

A un extrem, jugant amb els peus
i a l'altre, acaronant besades.

Els braços oberts, dibuixant una creu,
els dits encreuats, lligant els polses.

M'adormo en i amb el tacte ple del teu cor
i somio despertar abraçat en i amb el teu cor.

                       amarats amants i l'amor

Hi ha poemes que neixen morts,
segurament el poeta és l'assassí.
Ell voldria dir però no pot o no en sap.
és posible que li falti valor
i deixi orfes els versos.
El poeta és com un animal de càrrega,
amb un farcell de sentiments
va i bé cercant un bon horitzó
on dibuixar escletxes del seu món.
Ai els lectors!! - propicien l'engany, -
el mantenen en un núvol de clams,
tot i no entendre, sovint, els versos.
En aquesta estafa de paraules
l'erudit es reconeix afalagat
fins creure's el propi engany.

El temps no té demora,
passa sigil·losament,
cap pressa ni pausa,
precís, sense ofensa.

Quin repta el desafiament,
aturar o accelerar el ritme
és el somni del somiatruites
i lluita decebuda de l'enamorat.

Podem ser els seus esclaus,
la quimera perduda en l'espai
o els seus pretesos consumidors
mentres ell continua constant.

- Aprofita el temps - tonteries.
El temps serveix per viure,
quin acudit viure el temps, visc
la vida despreocupat del temps.


Imagino una abraçada
al meu pit contra la teva esquena,
les meves mans jugant en el teu ventre,
els meus llavis omplint de petons humits el teu coll,
els teus ulls tancats per sentir,
imaginant el meu nou pas.
Les teves mans agafant les meves
guiant-les fins l'infinit del teu cos.
Les tremolors, la teva, la meva,
apuntalats l'un en l'altre.
Descobrint el nostre mapa de plaer
tant diferent i excitant com ahir, com demà.
Alenades de pàlpits sorgint de les boques,
i ens cerquem el llavis sentint el gust de l'atracció.
Deixarem suspès el darrer glop d'aire
ofegant un crit que ens creui el ventre
i recorri cada racó del cos que hem acaronat
mentres un llamp se'ns clavi on el plaer ens fon.

divendres, 8 de gener de 2016

No a la VdG


He somiat que era llàgrima
nascuda d'un nus del teu ventre,
creada pels pensaments i el cor.
He sentit el dolor del lacrimal,
la impotència de ser un escull
regalimant galta avall.
I tot i ser teva,
de saber on era concebuda,
de patir aquest part visceral
jo, la teva llàgrima,
desconeixia el meu perquè
i em pregunto si tu el sabies.
I era només un somni...
i res més que un somni...
i era res...
i era...
i res.


I dic jo...


Tinc un món de solituds
on ningú té accés,
sovint ni jo mateix
trobo sentit a la seva quietud.

Sé que l'oblit és el meu afany,
però el record sempre torna
marcant el pas de les ombres
intento fugir i em dono a l'engany.

Sé que la vida és un passar fulles,
que algunes hauré deixat en blanc
corru cap a l'horitzó i no giro el cap
no fos descobrís les meves despulles.

Sé que a la fi tot pren sentit,
res de mi us puc amagar,
tant com he rigut i també plorat
i que jo sóc el meu propi destí.


Passar l'estona


Avui res puc esmenar,
ni del passa't més present.
Per trobar conhort
hauré de ser braó
acceptant la frisa dels errors.
Recuperar l'esma
com a única baume,
potser trobi el meu bres
o sigui deler d'una fetillada
amb recança de no patir paó
i aquesta vida meva
no quedi somorta.
No vull ser poeta de l'amor,
que l'amor és més que poesia
i jo un foll de poques paraules,
vivint l'amor d'alba a alba.


dimarts, 5 de gener de 2016

Passar l'estona


Cap paraula ens pertany,
són d'ús comú.
Les podem mesclar i jugar amb elles,
allò que hom diria creació o comunicació.
Algunes ni les voldríem conèixer
com por, tristesa, malaltia, llàgrima...
D'altres les tenim sempre a la boca
com tendresa, batec, somriure...
I de totes, n'hi ha una que provoca,
és la màxima expressió de l'home
ho té tot i tot el vocabulari, però,
provoca mil estats, inclús oposats.
Tant és així que ningú, a dia d'avui,
ha trobat la seva definició perfecta
i totes són vàlides i cap ho és...

                                          renoi amb l'amor.

Avui estic cansat,
un dia ple d'emocions
i un munt de fred.
Voldria jaure el teu costat,
sentir la teva presència,
la cadència del teu respirar,
aquella pau que tu em dones,
abraçar l'escalf de la teva pell
i deixar-me anar en la calma
fins adormir el meu desig de tu.
Avui et faré l'amor amb el repòs
sentint el plaer de la teva companyia.


dissabte, 2 de gener de 2016


Penso en aquesta nit,
amb com he reconegut
els racons de la teva intimitat.
Cada dia em sé més savi de tu
en molts sentits,
i és bo per a tu
si tu ets més sàvia de mi.
Sempre en seré un aprenent,
una mica més savi,
però aprenent.


U de Gener


Surts al carrer,
dia u de Gener,
quanta pau!!
És Barcelona.
El silenci i la calma,
els primers cotxes
l'únic soroll de fons,
no fan cap nosa.
La nit viscuda
envoltada de rialles
i propòsits no dits.
Hi penses una estona
amb un somriure viu
ple d'imatges recents.
Et sents complagut
satisfet de la teva sort,
però no creus en ella.
Les coses passen
i aquesta és la voluntat,
el compromís no preestablert.
Mires a la gent passar
tothom sembla feliç,
és el que tu transmets.
I tornes a pensar
- Quina sort!!
   et sents estimat,
   pots estimar.

Camins


Hi ha molts camins
un d'ells, un només,
ens pertany a nosaltres.
El vam començar, sense voler?
El cas és que hi som,
és tot nou i pels dos
i el fem segurs, sense preguntes,
com si fos alguna cosa prefixada,
pel destí?
Qui sap...
És tan jove el camí...
no puc parar de caminar amb tu.
Quantes vivències ens queden...
i el millor de tot
és que no hi ha camí.
El camí som nosaltres.
Ho entens ara?
Vull caminar sempre al teu costat.