dimarts, 2 de febrer de 2016

Els versos


Em fan nosa tants versos,
ocupen el meu cervell
com un virus al ventre
que esgota el cos
i et deixa dolorit i febril.

Amuntegats en el desordre
ofeguen el meu pit
sacsejant el cor,
desafinades melodies
desborden els sentits.

Feixos de sentiments cridaners
busquen un espai vital
on poder arrelar
per tornar a brotar
i recuperar un minim de no sé què.

Em queda una petita llum
en un racó del cor,
mostra tímida la decoració
d'un espai que va ser nostre
i que es vol resistir a la pols.