Presons per la llibertat.

Perquè no trobo cap camí
que m'apropi aquesta nit
fins a la nostra platja.
Busco respostes en els avantpassats
i em deixo portar per les onades
però m'ofega el neguit de no trobar-te.
És tan llarg això d'esperar
quan el cansament no et deixa caminar
i aquí estic jo cercant noves petjades.
He somiat que seguia un camí
amb una sabata a la mà, d'un nin,
envoltat de vells cants en veus conegudes.

Arribaré fins a tu
amb el tacte d'un cavaller
i l'efervescent desig adolescent.
Si el teu voler amb rebutgés
desfaré el camí fet,
tornaré al punt on vàrem fluir
orgullós del teu no,
orgullós de que el no sigui teu...

                                                orgullós de tu.