dilluns, 25 d’abril de 2016

Solituds


Vull obrir nous camins
amb noves insatisfaccions si cal,
fart d'aquest absurd que no entenc.
No, no tinc temps per esperes,
els silencis em deixen sord,
el rellotge parla de futurs
i dempeus m'ha de trobar la nit.
No m'esperen fites de glòries
ni les desitjo amb mi,
que no he de fer cap guerra
per trobar la meva llibertat.
No he de demorar la partida,
perdoneu-me, companys, el comiat,
la ràbia ara em vol ser amiga
i la foscor omple la meva buidor.