dijous, 31 de desembre de 2015

Alguna cosa per dir


Sé que alguna cosa vull dir
que les paraules em són pobres,
o senzillament no són.
T'he viscut amb diferents plenituds,
i tinc la certesa d'altres per venir.
L'horitzó a tocar dels ulls,
assolim conviures impensables
i molta energia compartida.
Els meus versos et volen acompanyar
i donar llum els teus pensaments.
Però avui no sé què dir,
potser el silenci seria suficient.



En la teva lectura hi dedico el meu temps.
Amb l'atenció descobreixo les primeres paraules,
entretingut entre adjectius desconeguts
i verbs que mai abans havia conjugat.
En el teu context trobo definicions i perquès.
Atrapat per la teva narrativa atresoro els teus coneixements
i d'aquest aprenentatge em sé afortunat.
Madura el meu sentiment i tu el fas més gran
i em millores des del meu interior,
descobrint en mi un jo desconegut.


Em declaro


Obre bé els ulls i mira els meus. Què hi veus?
Dóna'm les mans i agafa les meves. Què sents?
Estigues atenta i escolta, és el batec.
Tanca els ulls i sent,
Obre les mans i acarona,
Escolta ara el silenci.
Notes la diferència?
No la pots sentir,
no n'hi ha cap de diferència.
Ets tu qui vol mirar,
sentir i escoltar,
no és l'atzar.
Ets tu qui ha triat,
el teu cor qui mira,
el teu desig qui sent,
el teu esperit qui escolta.
Ho sé perquè som iguals.
Tu la dona i jo l'home,
dos ésser que s'estimen,
sentim i escoltem
Acaronem i vivim... l'amor.


diumenge, 27 de desembre de 2015


Em declaro lliure del teu amor,
és com t'estimo... lliurament.

Encisat per les teves virtuts,
les que mostres i aprenc
i les que guardes per mi,
totes bres pel meu amor.
Sóc pres de la teva veu
i de les seves paraules,
les del teu sentir amorosit
i les del teu caràcter complet.
Visc atrapat pels teus ulls
i la seva mirada sincera,
dels seus signes d'alegria
i quan pateixen la boira també.
M'atrau la teva oïda
i el seu saber estar,
on jo hi deixi les paraules
i tu escoltis el seu so.
Els teus llavis són onades
i les teves mans l'escalf del sol,
jo em sé d'ambdós seduït
i amb l'abraçada el nostre plaer.
La teva pell em regala el darrer sentit
i el teu alè omple de sabor el meu pit,
l'encís que em guia fins a tu
i la nota que anuncia el desig.

Caminem lliurament enamorats,
és com ens estimem... lliurats.

Avui que encara comptem les hores,
vesteixo el meu cos amb il·lusió
per venir sense presses cap a tu
i poder compartir un tros de vida.

Amb la senzillesa dels sentiments
és el moment de fondre els pits
coberts de tendresa entre abraçades
i un petó espontani nascut de tu.

Renovem cada pas donat entre pauses,
tornem a fer màgia del somni,
amb cadència acompanyem el fet
de ser-nos aprenents constants.


dijous, 24 de desembre de 2015


Amb el temps m'has ensenyat la teva ciutat,
els seus carrers, la teva casa,
els seus passadissos i les seves habitacions.
Allà on cuines i el menjador.
El teu ordre, els gustos i costums.
Com cuides les plantes i alguna mania,
que bé podria ser un costum més.
Conec els teus perfums,
aromes propis del dia a dia,
de la dona que és dona, mare,
companya i amant.
La que esclata en sentiments
entre rialles, algun plor i plaers.
Bé ho saps que de tu ho vull tot...
i que el tot no ha de tenir recances.

Ell ha convertit els nostres dies en instants,
fa de la vida una experiència plaent,
no vol un altre espai que el present.
Vull creure i, per tu crec, en la reencarnació,
et buscaré i potser no ens reconeixerem,
però tornarem a estar junts
mantenint viu aquest sentiment.
Tu i jo exemples de res per a ningú,
dona i home amos i senyors dels propis actes
decidits a ser... l'amor més pur.

Avui descobreixo una noia diferent,
lluitadora, com bé he après,
i amb el nervi bullint en l'expressió,
en el llenguatge i el somriure.
Irradia força i empenta,
tot és possible i, malgrat els dubtes,
ella sabrà, sap, que podrà i pot.
T'hagués amanyagat,
m'he sentit segur de tu i la teva voluntat
decidits a ser... l'amor més real.



Descansen les onades a migjorn
entre calma i calma,
entre els teus peus,
van i venen inconscients
amagant-se de les mirades.
Entre els breus instants compartits
un conegut secret queda,
tan sentit i viscut per tu
i el fas silenci a la teva ànima.
Afortunada d'allò que vas ser
i del que pas a pas ara ets,
et conformes a cops de tramuntana
i, complaguda, esperes el no res i el tot.


dissabte, 12 de desembre de 2015


Em pot la melangia
i així no ser escriure.
Avui m'hagués quedat amb tu
tot i sentir la meva febre
i el cos ben adolorit,
fent de company silenciós.
Preparar el sopar i recollir,
per després anar al llit
a cubar ves a saber què.
M'hagués quedat només
perquè sentissis la presència,
la meva i poca cosa més.
Entenc el teu voler estar,
sola amb els pensaments
lluitant per refermar el present.

Violència de gènere

Sé que l'amor tot sovint embena els ulls
i no et deixa veure la veritat.
Tot és molt senzill
es tracta d'estimar
i deixar-se estimar,
com un joc de nens petits
on no hi ha espai per la mentida.

Has esborrat el somriure il·lusionat,
el batec del cor viu amagat,
no t'adones que mai
has conegut la felicitat
d'un sol bes quan estima.

Tens por i no saps com
trencar les cadenes,
tens por d'escapar
no sents les forces.
I vols plorar un altre vegada...

Quan diràs prou?
Obre els ulls i crida,
un crit fort i clar...
Pren la meva ma
o qualsevol altre,
no estàs sola.

Digues, digues prou
tu ets la resposta
i jo i molts com jo també,
no estàs sola.

No oblidis que l'amor
no deixa cap blau,
més enllà del blau del mar
i el d'un cel ben clar.

dijous, 3 de desembre de 2015


En el lleure del teu cos,
hi descansi una mà entre els teus pits,
trobi el batec del cor i el flux de la sang,
el respirar pausat i la calma absoluta.
Sobre el ventre l'altre mà reposada,
allà on has germinat vida i t'has fet mare,
l'escalfor tendra i el benestar de la llar.
Els meus llavis prenguin vida al teu coll,
ressegueixin perfilant els teus sentits,
gust, olfacte, vista i oïda,
i com a guia el teu tacte.

i res més.