dissabte, 26 de març de 2016


Com ignorar la teva mirada?
És un joc de llums que tot ho omple.
Quan de l'amor ningú em parlava,
vas aparèixer amb un somni i una esperança.

Seria la teva trucada o la meva veu, qui sap,
després vindria pronunciar el teu nom,
la il·lusió de llegir cada nit els teus pensaments
i un dia els primers petons, carícies i el desordre.

Ara visc entre el record i la presència,
esclau del rellotge quan som absents,
esperant la puntualitat, nit rere nit,
del ritme que marca el nostre batec.