dimecres, 26 d’agost del 2015

Home i poeta


Enamora't de l'home
mai del poeta,
si un dia aquest deixa de ser
l'home et seria desconegut.
Ell va crear el poeta,
ho has de tenir sempre present.
Ell dóna llum els pensaments,
qui et regala emocions i sentiments,
ell ha fet música dels mots,
el medi vestit de festa per arribar a tu.
Però no oblidis qui és l'home,
un poeta nu mostrant la pròpia llum.

dimarts, 25 d’agost del 2015

Estimar


Estimar no és cap ofici,
però jo voldria ser l'obrer
o millor l'artesà,
i perquè no l'artista,
fins i tot el geni,
d'aquest sentiment per tu.

Un t'estimo


Avui,
les paraules,
no em són
favorables.

He creuat,
mots i mots,
adjectius
verbs...

Jo,
una il·lusió,
tu
amor.

Una,
només,
tant sòls,
una...

T'estimo.

divendres, 21 d’agost del 2015

Dedicat


Despertes amb la primera llum de l'alba,
la il·lusió es desferma.
Tu, creadora de la llum i dels blaus,
et deixaràs portar fins el maridatge perfecte del mar,
allà on el cel besa l'horitzó
i el sol regalima sobre les aigües.
Els teus cabells jugaran amb les onades calmes
i la teva pell esperarà les guspires d'escuma
mentre t'endinses entre onatges.
Combregarà el cos amb la mar i el raig de sol,
l'esperit de la natura amb el teu cor
i amb fortalesa renovada tornaràs a ser tu,
empenyorada pels déus del mar i del cel.
A la teva pell present la salabror marinada
i el teu batec, ritme per les onades.

Acròstic


Aquest acròstic és un més,
Cadascun fet amb el teu nom
Roman a vista de tothom,
Obvietats només meves.
Silenciat el nostre amor,
Tan intensament viscut,
Imagino el teu nom mut
Cridat dins del meu cor.

dimarts, 18 d’agost del 2015

Regalimen


Regalimen pel meu cos,
les teves essències,
guspires sobre la pell
mantenen despert l'home. 

Naveguen les teves mans
prement la carn viva, 
desfent camins apresos, 
marcades les ungles 
a punt de vermellosa sang.

Claves la mirada als meus ulls,
mescla de desig i entrega, 
recollint els fruits de l'inconsciència
en forma de capoll que floreix.

Pecador


Quin pecador!!!

Peco en el silenci,
tu no ho saps
i jo peco.

Sé quin és el pecat
i calladament,
jo peco.

Peco de sentiment,
el de l'amor,
i torno a pecar.

Quan la nit ens fon,
jo peco
a cada t'estimo que no dic.

Cap cot


L'home plora,
no se'n amaga de les seves tristeses.
Camina llàgrimes avall carrer amunt,
que tothom conegui el seu dolor,
tothom conegui les seves penes
incapaç de viure el seu fracàs
ha de fer públic el seu mal,
qui sap si d'amor o pròpia pena.
Així, sense respecte, busca una mà,
l'innocent mà que penyori la tristor
i treure profit del seu gest.
Pocs camins li queden per fer,
el poble és petit per tantes llàgrimes.
Haurà d'aprendre que ningú se'l mira,
de temps que el seu poema es vell.
Però ell és constant en traïcions,
deixarà la que fou la seva estimada,
la que encara comparteix llit i plat,
per cercar amors que no sabrà estimar.
Primer una llàgrima després la penyora
i un somriure falsejat.
Cantarà victòria i deixarà de cridar derrota,
unaltre ferida quedarà escrita,
no pas seva, que ell només sap plorar,
d'una noia que confiada el va voler consolar.

Vestit de tu


Sigui la meva pell el vel
que cobreix la pell nua.
La del silenci esperonat
amb l'embat de la febre,
la mà sobre el ventre,
el pit redimit en el pit.
Serenament calmi el cos
la sed de sentir el cos.
Sigues tu, companya,
al meu costat sempre.
Jo no he trobat mai,
tampoc ho podia esperar,
un ànima tan paral·lela
i, alhora, tan lligada a mi
arrelada amb el que dones,
no saps com satisfàs
el desig de ser estimat,
de poder estimar i, tot,
amb la pell nua i el cor...

vestit de tu.

divendres, 7 d’agost del 2015


La calor és asfixiant,
el cos no respon a les ordres
o la ment es desconnecta del cos.
S'ennuvola,
la xafogor brota a la pell, sues,
l'aire és un tallant al rostre.
Els graus no són la teva mesura,
la veus passar i escoltes la seva veu,
el teu estat d'ànim és la temperatura,
la calor i la xafogor t'ofeguen.
passa novament de llarg,
l'aire se't clava per tot el cos...

                         ella no tornarà.

dimecres, 5 d’agost del 2015


Has descobert un jo desconegut per mi
aprofundint en el meu jo.
És com he trobat el camí més senzill per arribar a tu...
la poesia.
Actiu insaciable, he buscat i trobat,
centenars de combinacions de les mateixes paraules...
t'estimo, amor, tu i jo, desig, plaer,
junts, vida, temps, somnis, llibertat...
I la font segueix brollant,
i s'encamina cap a tu
amb la calma de saber-te el millor destí.
Tant per dir, per fer, per conèixer-nos...
No trobo descans en el saciar-me,
un més i més i no voler parar...
de tu per mi i de mi per tu.
Passaran els anys i sé, des d'ara,
que no ens sabrem prou,
és en aquesta saviesa el meu descobriment.
No em preguntis per què t'estimo,
no tinc paraules per explicar-ho.
Ens tenim per viure l'amor
i no serà prou el temps per l'aprenentatge...
                                                                      i amb ell, l'amor
T'estimo.

Acròstic


Imagina una nova nit,
Milers d'estels al cel,
Milions de rajos de llum,
Astres alineats al teu voltant.

Imagina un sopar al terrat
Solament tu i la millor companyia,
Ara pensa en tres estels,
Ben trobats entre els astres.
Elements que t'envolten
Les hores pendents del rellotge.

Les unes et donaran la calma
Les altres són pura gracia
Una nit plena de llums
I d'entre elles tres les més plenes
Sabreu el seu nom ara, sort la meva,
Atents a la Imma, la Isabel i la Lluïsa.

dilluns, 3 d’agost del 2015


Escriu un poema,
un poema d'amor.
Un poema que parli de tu
i de mi i de nosaltres.
La primera paraula sigui amor,
la darrera un t'estimo
i entre mig ens farem l'amor.

diumenge, 2 d’agost del 2015


Aquest vespre et miraré als ulls,
i els meus et recitaran un poema.
Però serà amb llum de fosca nit,
quan els poetes dormin.
Tu i jo serem lliures per estimar
i el cor podrà parlar en llibertat.