dijous, 31 de desembre de 2015

Alguna cosa per dir


Sé que alguna cosa vull dir
que les paraules em són pobres,
o senzillament no són.
T'he viscut amb diferents plenituds,
i tinc la certesa d'altres per venir.
L'horitzó a tocar dels ulls,
assolim conviures impensables
i molta energia compartida.
Els meus versos et volen acompanyar
i donar llum els teus pensaments.
Però avui no sé què dir,
potser el silenci seria suficient.



En la teva lectura hi dedico el meu temps.
Amb l'atenció descobreixo les primeres paraules,
entretingut entre adjectius desconeguts
i verbs que mai abans havia conjugat.
En el teu context trobo definicions i perquès.
Atrapat per la teva narrativa atresoro els teus coneixements
i d'aquest aprenentatge em sé afortunat.
Madura el meu sentiment i tu el fas més gran
i em millores des del meu interior,
descobrint en mi un jo desconegut.


Em declaro


Obre bé els ulls i mira els meus. Què hi veus?
Dóna'm les mans i agafa les meves. Què sents?
Estigues atenta i escolta, és el batec.
Tanca els ulls i sent,
Obre les mans i acarona,
Escolta ara el silenci.
Notes la diferència?
No la pots sentir,
no n'hi ha cap de diferència.
Ets tu qui vol mirar,
sentir i escoltar,
no és l'atzar.
Ets tu qui ha triat,
el teu cor qui mira,
el teu desig qui sent,
el teu esperit qui escolta.
Ho sé perquè som iguals.
Tu la dona i jo l'home,
dos ésser que s'estimen,
sentim i escoltem
Acaronem i vivim... l'amor.


diumenge, 27 de desembre de 2015


Em declaro lliure del teu amor,
és com t'estimo... lliurament.

Encisat per les teves virtuts,
les que mostres i aprenc
i les que guardes per mi,
totes bres pel meu amor.
Sóc pres de la teva veu
i de les seves paraules,
les del teu sentir amorosit
i les del teu caràcter complet.
Visc atrapat pels teus ulls
i la seva mirada sincera,
dels seus signes d'alegria
i quan pateixen la boira també.
M'atrau la teva oïda
i el seu saber estar,
on jo hi deixi les paraules
i tu escoltis el seu so.
Els teus llavis són onades
i les teves mans l'escalf del sol,
jo em sé d'ambdós seduït
i amb l'abraçada el nostre plaer.
La teva pell em regala el darrer sentit
i el teu alè omple de sabor el meu pit,
l'encís que em guia fins a tu
i la nota que anuncia el desig.

Caminem lliurament enamorats,
és com ens estimem... lliurats.

Avui que encara comptem les hores,
vesteixo el meu cos amb il·lusió
per venir sense presses cap a tu
i poder compartir un tros de vida.

Amb la senzillesa dels sentiments
és el moment de fondre els pits
coberts de tendresa entre abraçades
i un petó espontani nascut de tu.

Renovem cada pas donat entre pauses,
tornem a fer màgia del somni,
amb cadència acompanyem el fet
de ser-nos aprenents constants.


dijous, 24 de desembre de 2015


Amb el temps m'has ensenyat la teva ciutat,
els seus carrers, la teva casa,
els seus passadissos i les seves habitacions.
Allà on cuines i el menjador.
El teu ordre, els gustos i costums.
Com cuides les plantes i alguna mania,
que bé podria ser un costum més.
Conec els teus perfums,
aromes propis del dia a dia,
de la dona que és dona, mare,
companya i amant.
La que esclata en sentiments
entre rialles, algun plor i plaers.
Bé ho saps que de tu ho vull tot...
i que el tot no ha de tenir recances.

Ell ha convertit els nostres dies en instants,
fa de la vida una experiència plaent,
no vol un altre espai que el present.
Vull creure i, per tu crec, en la reencarnació,
et buscaré i potser no ens reconeixerem,
però tornarem a estar junts
mantenint viu aquest sentiment.
Tu i jo exemples de res per a ningú,
dona i home amos i senyors dels propis actes
decidits a ser... l'amor més pur.

Avui descobreixo una noia diferent,
lluitadora, com bé he après,
i amb el nervi bullint en l'expressió,
en el llenguatge i el somriure.
Irradia força i empenta,
tot és possible i, malgrat els dubtes,
ella sabrà, sap, que podrà i pot.
T'hagués amanyagat,
m'he sentit segur de tu i la teva voluntat
decidits a ser... l'amor més real.



Descansen les onades a migjorn
entre calma i calma,
entre els teus peus,
van i venen inconscients
amagant-se de les mirades.
Entre els breus instants compartits
un conegut secret queda,
tan sentit i viscut per tu
i el fas silenci a la teva ànima.
Afortunada d'allò que vas ser
i del que pas a pas ara ets,
et conformes a cops de tramuntana
i, complaguda, esperes el no res i el tot.


dissabte, 12 de desembre de 2015


Em pot la melangia
i així no ser escriure.
Avui m'hagués quedat amb tu
tot i sentir la meva febre
i el cos ben adolorit,
fent de company silenciós.
Preparar el sopar i recollir,
per després anar al llit
a cubar ves a saber què.
M'hagués quedat només
perquè sentissis la presència,
la meva i poca cosa més.
Entenc el teu voler estar,
sola amb els pensaments
lluitant per refermar el present.

Violència de gènere

Sé que l'amor tot sovint embena els ulls
i no et deixa veure la veritat.
Tot és molt senzill
es tracta d'estimar
i deixar-se estimar,
com un joc de nens petits
on no hi ha espai per la mentida.

Has esborrat el somriure il·lusionat,
el batec del cor viu amagat,
no t'adones que mai
has conegut la felicitat
d'un sol bes quan estima.

Tens por i no saps com
trencar les cadenes,
tens por d'escapar
no sents les forces.
I vols plorar un altre vegada...

Quan diràs prou?
Obre els ulls i crida,
un crit fort i clar...
Pren la meva ma
o qualsevol altre,
no estàs sola.

Digues, digues prou
tu ets la resposta
i jo i molts com jo també,
no estàs sola.

No oblidis que l'amor
no deixa cap blau,
més enllà del blau del mar
i el d'un cel ben clar.

dijous, 3 de desembre de 2015


En el lleure del teu cos,
hi descansi una mà entre els teus pits,
trobi el batec del cor i el flux de la sang,
el respirar pausat i la calma absoluta.
Sobre el ventre l'altre mà reposada,
allà on has germinat vida i t'has fet mare,
l'escalfor tendra i el benestar de la llar.
Els meus llavis prenguin vida al teu coll,
ressegueixin perfilant els teus sentits,
gust, olfacte, vista i oïda,
i com a guia el teu tacte.

i res més.

dijous, 26 de novembre de 2015


Enamorat de tu
de tot allò que és teu
el que desitges i vols,
Enamorat de tu
del teu somni i temps
del que fas i desfàs.
Enamorat de tu
del que veuen els teus ulls
del teu cant i veu.
Enamorat de tu
del que poguis escoltar
d'allò que el teu tacte a tocat.
Enamorat de tu
dels aromes que respires
de la teva llum i força.

Enamorat de tu. 

dimecres, 25 de novembre de 2015


L'amor demana límits
i vol sentir-se prioritat,
el teu límit és la llibertat
i la meva prioritat ets tu.
Si tu em demanes permís,
si jo avantposo res o ningú
l'amor no seria complet
No tot ens ha d'agradar
i ho hem de dir i respectar
abans un mal fred fora temps
ocupés els sentiments.

dimecres, 18 de novembre de 2015


Alguna cosa em ronda,
una expressió
i no sé si és d'alegria o de dolor.
Palpita el cor infreqüent,
mil imatges i idees em ronden
i la lent del pensament
no enfoca amb claredat.
Soc home neutre,
hauré de seure
revisar els meus perquès.
Potser primer els qüestioni,
ja tindré temps per estripar-los.

dimarts, 17 de novembre de 2015


On és el sol que escalfa
i la nit que m'omple de somnis?
Els sé a tocar i no són.
On és el poeta
i el seu full en blanc?
Soc jo, no em reconec.
Per què callen els sentiments
i els pensaments semblen aturats?
A contra cor
els mots ara queden buits,
amagats els significats.
Escriuré poemes imaginaris
que només tu poguis llegir,
lluny dels ulls àvids de saber
que et facin sentir por a la veritat.

diumenge, 15 de novembre de 2015


Desig del teu tot
i del teu desconegut
perquè em sé gran ignorant
de tu i de mi
i del nostre plural.
És això el tot
i aquí està el meu recel
i aquí la meva valentia,
del desig d'un tot desconegut.
Dóna cos el meu foc,
fes de mi flama,
fes dels teus blaus el meu recer.
M'atraus, em crides...
i no soc més que un ignorant
temorós de la teva inmensitat
atret per la força de la teva calma,
i em sé valent al costat de la dona
que tu un dia fins a mi vas amarinar.

divendres, 13 de novembre de 2015

Aquest tren


Ja em perdonareu...

Jo baixo d'aquest tren.
No, no per pujar a unaltre,
ni intenció de pujar a cap més.
Jo no vull unes vies que van posar qui sap qui
ells van triar els destins, els seus destins,
com la velocitat,
sovint, ni la decoració m'agrada.
Avui trio jo,
el calçat i el ritme de les meves cames,
el destí o destins clars,
o no,
també el com i el quan.
Segur coincidim en alguna estació del vostres trens,
o us veuré a les finestres mirant el paisatge que jo trepitjo.
I segur de la vostra felicitat
jo gaudiré la meva,
la que lliurament triare constant.

M'agrades


M'agraden els teus ulls
tenen el color i forma dels teus ulls
M'agraden els teus llavis
tenen el dibuix i son carnosos com els teus llavis
M'agraden les teves galtes i orelles i nas...
Son teus i només per se teus m'agraden
com m'agrada el tacte de les teves mans
o la sensibilitat de la teva pell
i els teus turmells, genolls, natges
i la teva esquena i espatlles
i cames, ventre i pits....
i també el timbre de la teva veu
i tot m'agrada si és teu.
M'agrada com sents i els teus sentiments
M'agrada el teu silenci i la teva companyia
M'agrada el gest i l'estar teus
i també m'agrada el bes i la tendresa
el caràcter i el mirar
M'enamores i em sé enamorat
i de tu tot m'agrada
i no em preguntis perquè t'estimo.
Saps?
M'agrade estimar-te
i m'agrada com m'estimes.

M'agrades

Acròstic


Transcric aquest pensament
cautelós amb les paraules
disposat a no oblidar l'enyorança
de les hores viscudes amb tu.
Pentagrama en clau present
saborit a cada pessic de temps,
ment sàvia enriquida amb tu
lluitadora constant per ser,
salina escapant de la seva realitat.
Bona hora per aprendre camins
benaurada pels deus dels sentiments
rauxa de l'amor més complagut
dasat amb cura a la nostra cambra.

Tota
Una guspira
Un tip
Una espurna
Massa
Una mica
Saturat
Un xic
Poc
Molt
Un bocí
Completa
Un tros
Un munt
Una gota
Sencera

Com fer mesura?
Ni foscor ni llum extremes
Ni zero ni infinit absoluts
Ni got mig ple ni mig buit
Ell és com el donem
Ell és com el rebem
Ell és, en sí, ell mateix
Depèn de tu
Depèn de mi
Cap mesura
Cap límit
L'amor és amor
I és el nostre

dimarts, 10 de novembre de 2015


Cansat l'home...
d'un viatge sense final
d'una veu que ningú a escoltat
d'un amor que no tindrà

Cauen llàgrimes...
recorda el seu passat
les hores que ha plorat
voldria tornar a començar

Mira el rellotge...
no vol nous interrogants
no vol seguir somiant
no vol pensar en el demà

Sense presses...
mira el terra a cada pas
esmicola el seu fanc
aprèn a caminar

Sempre a soles...
buscarà un mos de pa
buscarà un darrer descans
buscarà l'últim cant.

Si algú el troba...
ni tan sols el reconeixerà
ell viu incert i amagat
potser està dibuixat al teu mirall

El present,
res millor que el present.
És on som
el temps real,
passat enrere
i futur per esdevenir.
Siguem present l'un en l'altre,
no esperem a demà
construïm un avui permanent
vivim l'ara
el futur qui sap què.

Tots tenim un racó d'armari,
aquell dels vestits que guardem
no sabem ben bé perquè.
Vet aquí el problema
avui me n'he posat un
i el cas és que el feia llançat.
Aquest és dels que costa de treure,
dutxes i dutxes d'aigua bullent,
quants dies aquesta vegada?
I és que aquesta buidor insana
arrapada a la pell i dominant el batec
fa de mi un cau per les incerteses.

Ignots


El do ve donat,
desenvolupar aquest bé depèn de tantes coses...
I després?
Entregar-lo...
ésser capaç de compartir aquest tresor
i no és tan mèrit de qui el té
si no de qui el sap i el vol rebre.
Sovint costa trobar aquest algú...
Aquella persona que mereix
i és capaç d'engrandir,
de fer visible el do.
Per mi és mèrit dels dos.
Te'n adones?
Som dos amb una capacitat enorme,
donar i rebre amor.
Ho fem palès dia a dia.
Potser aquell primer dia el 1898,
no varem acabar d'entendre el perquè,
era la nostre primera atracció.
Com si no?
L'amor va guiar la meva ma fins a la teva...
va portar els teus llavis fins els meus...

L'amor... el nostre do.

Un caminar segur
amb un aire satisfet
una imatge feliç
l'estar ben complagut.

Un projecte per definir
amb un sol objectiu
una realitat comuna
l'esperança avui flueix.

Un amor palpable
amb el millor present
una vida ben arrelada
l'espai on el junts neix.

Estremir els sentiments,
sobre la nuesa trèmula,
res més desitjo
entendrir cada troç de tu
cada poc de pell
cada floc d'amor...

Tots tenim una veritat
o pot ser siguin moltes,
radera cada pas donat
deixem el nostre passat
entre records i aparences...
Hem crescut empenyent
a tots els que hem estimat
fent nostre tot el present
despreocupats de l'adolescent
que aprenia la seva llibertat...
Hem estimat a qui ens ha estimat,
érem fills i vam aprendre a ser pares,
el descobrir del cos amant
de qui ens va enamorar
jugant amb les mirades...
Tu ara ets el meu present,
la meva sincera veritat,
i en els teus ulls de primaveres
descobreixo un jo diferent
un amor nou fins avui amagat.

dilluns, 2 de novembre de 2015


Amb tu aprenc a desaprendre
per poder-te aprendre
el nom i el teu savi estimar.
Que no voldria jo oblidar
el meu propi ahir
amb d'altres camins
que ens han fet coincidir.
I no és senzill descobrir
el pas enriquit del temps
de nits plorades amb l'absent
del amor callat i silent
perdut a qualsevol ponent.
I amb tu tan a prop amb sé
lliurat dels lligams del cor
on és nou el meu tot
per entregar-me sense pors
al teu caminar generós

i desaprenc per aprendre el nostre amor.

dimecres, 28 d’octubre de 2015


He fet silenci dels meus sorolls
per sentir altres vides del carrer.
Un motor escandalós,
el mall picant a terra,
uns tacons decidits,
un lliscar de peus arrossegats,
unes veus cridaneres, cony inclòs
i un -te pego una hostia, cojones-,
una frenada perillosa
i un silenci esglaiat.
La vida té molts sorolls,
no són nostres
pertanyen a essers anònims
que, volent o no, fan nostres.
Mentres els tacons s'allunyen
penso que demà seré més atrevit,
tancaré la meva llum interior
i miraré el món

El silent de l'amor


Quan la soledat era el meu present
no en sabia de paraules,
ni de mots per calmar la set
ni en vocabulari sencer
trobava un poc d'esperances.

I ploraven tots els racons
on el record era el meu dol
i la nit mai callava el soroll
em parlava d'un passat de plors
i sentia l'ànima fora del cos.

Avui encara em sé aprenent
que vola a llevant i ponent
cercant la llibertat d'un present
que captiva el meu adolescent
per aprendre estimar silent.

dimarts, 27 d’octubre de 2015


Reposant sobre el teu pit,
amb el xiuxiueig del teu cor
acaronant la meva oïda.

Les teves mans jugant,
enredant els meus cabells
fent visible el repòs.

Arraulit en l'aire net,
abraçat a la teva cintura
inconscient del temps.

És tot el desig que volíem,
satisfets amb l'instant
l'orgasme va ser la tendresa.

Visc ingràvid en el blau
suspès en un paisatge
de llum i pau calma.

Un tapís de blanc transparent
acull les meves passes
descalç, sense petjades.

Cap camí no està senyalat
tot és nou i res per descobrir
ni passat, ni present ni futur.

L'esperit descansa complagut
el cor reprèn el seu ritme
i el pensament sent i somriu.

Els teus llavis acaricien els meus
torno al cos que el plaer m'ha pres
tornem de la llum, el blau... el blanc...

ens fem l'amor ingràvids del cos.


Enamorat d'una onada,
una entre totes.
Ella es mostra tendre i calma
mai no l'he conegut tempestuosa,
va i ve segura
a voltes tremolosa
i és quan més la desitjo acaronar.
Coneix les meves pors
a l'immens dels blaus
i, quan més temorós em sent,
em dóna aixopluc amb el seu esguard,
i, en aquest seu acolliment,
m'adormo per despertar
en el somni que un dia
ens durà a la darrera platja.

dilluns, 26 d’octubre de 2015

Us estimo
mares, filles i germanes.
companya, confident i amiga.

Us estimo
mestresses de l'amor i la tendresa
lluitadores constants i perseverants.

Us estimo
amb el somriure i la tristesa als ulls
amb la voluntat i força de seguir en peus.

Us estimo
exemples de la bellesa interior
visionàries del dolor aliè.

T'estimo
a tu a qui no t'havia anomenat
qui m'ha fet tornar a creure en l'amor.

T'estimo
i del teu sentiment en faig motius
de confiança, respecte i sinceritat.

dimecres, 21 d’octubre de 2015


Va triar el millor vestit
i la corbata més elegant,
avui amb barret de copa.
Era feliç saludant tothom,
amics, coneguts i ignorats.
Eufòric tornà a casa,
la llum no funcionava,
tot fosc, si de cas gris.
Mai havia tingut vestit
ni trista corbata, ni barret.
Alçà la vista, la lluna el mirava.
Tot va ser mentida,
demà tornaria a ser feliç,
potser vestit de diumenge.

diumenge, 18 d’octubre de 2015

Aniversari


Un any,
una vida viscuda,
un any,
tu i jo.
Complau el temps,
és tant el per dir,
quant no hem sentit,
viscut i desitjat.
Complau el temps,
el per venir,
un futur on filar
dia a dia.
Res esperem,
sorgeix,
acceptem i estimem.
I fem el pas,
atrevits,
no és valentia,
ens creiem,
respectem,
confiem...
La felicitat,
cap nom propi,
no ens cal,
ens sabem...
Ens estimem.

dijous, 15 d’octubre de 2015

T'estimo,
amb la condició de qui se sap aprenent,
de tu com a dona lliure i bagatge propi,
de tu vers a mi com a home d'altres vivències,
com aprenent del propi amor,
dia a dia descobrint-lo en tu i en mi.

T'estimo,
amb la contundència dels verbs,
aquells que ens omplen i aporten,
aquells que del dia a dia fan motius,
com aprenent del propi amor,
dia a dia conquerint-lo en tu i en mi.

T'estimo,
amb les tres màximes notes del conviure,
amb respecte, confiança i sinceritat,
com aprenent del propi amor,
dia a dia despertant-lo en tu i en mi.

T'estimo,
creadors ambdós d'il·lusions i somnis,
amb la capacitat de creure en els sentiments,
amb el desig de l'encontre del cor, esperit i cos,
com aprenent del propi amor,
dia a dia tornant-nos a enamorar.
Em pregunto què senties ahir,
amb el teu mar als peus,
les onades picant els teus turmells.
Saps?
El teu somriure era melangiós
i voldria saber quin era el teu enyor,
el sol, el mar....
potser les onades et parlaven
i et deien del seu amor per tu,
o el sol escàs d'ahir, avui,
ha reviscolat en saber de tu.
Jo, no sóc ni mar ni sol,
i visc avui gelós
de l'amor que ells et mostren
i voldria ser les carícies
que ells ahir et van donar.

divendres, 2 d’octubre de 2015

Infeliç


Sóc un infeliç,
em creia amo del temps
i ell juga amb mi.
Avui ha estat escàs,
profitosament escàs.
Tot queda dit en quatre paraules,
carregades de presències,
escasses com el temps
i profitoses com el temps.

Escrits que diuen més del que podem llegir


Tota realitat entre nosaltres clama
assaborir dolça i serena,
dies entregats.
Sortilegi engrescador,
no tempestuós i majestuós
enrevessats temps silents.
Mai havia reconegut instins
acaronant la llum única il·luminada
sobre aquella breu opurtunitat
buscant amarar-te

Perdona'm amor meu,
el meu cor tot et pertany,
però, potser ho has intuït
i ara, avui, et seré sincer.
Cinquanta anys arrelats,
a la terra, fidel al sentiment.
Sí, l'estimo.
Ella m'ha donat molt,
és generosa amb qui l'entén,
amb qui a respectat l'historia,
la seva, que és nostra
i molts l'han pretès amagar.
Ells que ara diuen estimar-la,
ells, amos i senyors de la llei,
ells que la fereixen, ens fereixen
amb les seves urpes brutes,
ells que avui, com ahir, amenacen,
ells fills i pares del absolutisme.
Avui sóc clam, petit clam,
sumat a milers com jo... com tu.
Prou de mentides i velles cançons,
cal trencar amb el passat,
que el un nou cant el fem en llibertat.
Avui el nostre país demana ser estimat.

divendres, 25 de setembre de 2015

M'enteneu?


Hi serem tots aquell dia,
jo al costat teu, el primer,
i del teu, l'últim,
o prop de tu, en mig.

Tots estem cridats,
no és cap utopia,
va més enllà d'una ideologia,
ni objectiu ni punt final.

És el compromís de tots,
la suma de llibertats,
la de l'individu
i la del seu plural.

Cap fatiga a les cames,
tremoli qui se'n senti enemic,
el nostre clam no els té ni demana,
serà la nostra llibertat el seu parany.

Un dia qualsevol


Un dia passarà, inevitable,
si la felicitat costa de guardar
molt més d'amagar
i jo la mostro gairebé completa.
Motius coneixeu sobradamemt,
pensaments i nocturns no tants,
però la suma és prou intensa.
Ah! No oblideu els poemes,
els coneguts i els "Cent privats",
aquells que només coneix ella.
Sé que un dia passarà,
tot el sentiment que guardo
i que solament coneix ella,
ompliran els meus versos lliurament.
No serà la creació d'un nou univers
ni el fruit d'un somni despert,
trobareu la simplicitat planera
car l'amor és senzill si viu
tant com pur si sincer.

dilluns, 21 de setembre de 2015

Poemes


Quants poemes no et dedicaria.
Ells omplen el temps que ens separa,
l'espai on ens enyorem,
els pensaments a les absències...
Sé que t'arriben i et dibuixan un desig
i ens trobem en un punt inconcret,
allà on els nostres esperits conviuen
i fan bategar l'amor a l'ensems.
Perquè un dia vaig descobrir el teu polze
i des de llavors compasan a l'hora els cors.
I t'escric un poema per estar aprop teu.

dijous, 17 de setembre de 2015

Sent de cent poemes


Cent poemes per tu,
cent poemes que ningú llegirà,
cent poemes per tu,
cent poemes d'un enamorat.

                   Antoni Barnils


Cent poemes.
Sent poema he pogut cantar l'amor.
Sent, estimada, el sentiment que hi poso.
Sent la dolçor que sento
sent el poeta que ha fet per a tu,

cent poemes.

                    Joan Gimeno Conesa

La febre


La febre que et fa sincerar

Les meves paraules,
lletres vergonyoses.
No troben repòs a cap nit,
tant se val el cansament.
Elles porten un missatge
trobat al meu cor.
Ets tu el seu destí,
la llum més estimada.
Acull aquest present,
que si fins a tu ha arribat,
no vull altre esperança
que morir al teu costat.

T'estimo

dilluns, 7 de setembre de 2015

La mor del poeta


El poeta condemnat a ser home,
un mortal més entre vianants,
de glòries passades a l'oblit.
L'home que fou poeta
ha perdut la seva íntima grandesa,
els poemes són ara al buit
no tenen cap sentit per ell.
Els vol refer per sobreviure,
el desori esmicola tots els versos
i mor ofegat entre els pròpis mots.
Perdut, oblidat de si mateix,
transparent pel món sencer,
mor el poeta i queda l'home mortal
i els sentiments desnonats.

dimarts, 1 de setembre de 2015

Fugir


Qui no ha desitjat fugir?
I de què?
De persones,
espais,
veus,
ciutats,
oceans,
cels,
pasats
presents,
futurs,
valors,
de la covardia...
de nosaltres mateixos.

Fugir a on?
Tot ens fa nosa,
som el que som
i el que hem de ser
... imperfectes,
amb pors,
patidors,
dubtem,
plorem,
ofeguem crits...
de nosaltres mateixos.

I després de fugir?
Res canvia,
som pares,
fills,
germans,
aprenents constants,
i cantem i plorem,
i lluitem i callem,
la conseqüència del passat,
el propi present creant el futur.
I volem fugir on sigui,
de nosaltres?

dels altres?
del present?
de les circumstàncies?

No

Fugim,
i no coneixem els per quès,
fugim
i no volem respostes,
fugim
i no anem enlloc.

Volem fugir
i sabem que ningú pot fugir
                                  ... d'ell mateix
                                  ... de la seva realitat
                                  ... i vivim aprenent.
                                  ... i aprenem a viure

dimecres, 26 d’agost de 2015

Home i poeta


Enamora't de l'home
mai del poeta,
si un dia aquest deixa de ser
l'home et seria desconegut.
Ell va crear el poeta,
ho has de tenir sempre present.
Ell dóna llum els pensaments,
qui et regala emocions i sentiments,
ell ha fet música dels mots,
el medi vestit de festa per arribar a tu.
Però no oblidis qui és l'home,
un poeta nu mostrant la pròpia llum.

dimarts, 25 d’agost de 2015

Estimar


Estimar no és cap ofici,
però jo voldria ser l'obrer
o millor l'artesà,
i perquè no l'artista,
fins i tot el geni,
d'aquest sentiment per tu.

Un t'estimo


Avui,
les paraules,
no em són
favorables.

He creuat,
mots i mots,
adjectius
verbs...

Jo,
una il·lusió,
tu
amor.

Una,
només,
tant sòls,
una...

T'estimo.

divendres, 21 d’agost de 2015

Dedicat


Despertes amb la primera llum de l'alba,
la il·lusió es desferma.
Tu, creadora de la llum i dels blaus,
et deixaràs portar fins el maridatge perfecte del mar,
allà on el cel besa l'horitzó
i el sol regalima sobre les aigües.
Els teus cabells jugaran amb les onades calmes
i la teva pell esperarà les guspires d'escuma
mentre t'endinses entre onatges.
Combregarà el cos amb la mar i el raig de sol,
l'esperit de la natura amb el teu cor
i amb fortalesa renovada tornaràs a ser tu,
empenyorada pels déus del mar i del cel.
A la teva pell present la salabror marinada
i el teu batec, ritme per les onades.

Acròstic


Aquest acròstic és un més,
Cadascun fet amb el teu nom
Roman a vista de tothom,
Obvietats només meves.
Silenciat el nostre amor,
Tan intensament viscut,
Imagino el teu nom mut
Cridat dins del meu cor.

dimarts, 18 d’agost de 2015

Regalimen


Regalimen pel meu cos,
les teves essències,
guspires sobre la pell
mantenen despert l'home. 

Naveguen les teves mans
prement la carn viva, 
desfent camins apresos, 
marcades les ungles 
a punt de vermellosa sang.

Claves la mirada als meus ulls,
mescla de desig i entrega, 
recollint els fruits de l'inconsciència
en forma de capoll que floreix.

Pecador


Quin pecador!!!

Peco en el silenci,
tu no ho saps
i jo peco.

Sé quin és el pecat
i calladament,
jo peco.

Peco de sentiment,
el de l'amor,
i torno a pecar.

Quan la nit ens fon,
jo peco
a cada t'estimo que no dic.

Cap cot


L'home plora,
no se'n amaga de les seves tristeses.
Camina llàgrimes avall carrer amunt,
que tothom conegui el seu dolor,
tothom conegui les seves penes
incapaç de viure el seu fracàs
ha de fer públic el seu mal,
qui sap si d'amor o pròpia pena.
Així, sense respecte, busca una mà,
l'innocent mà que penyori la tristor
i treure profit del seu gest.
Pocs camins li queden per fer,
el poble és petit per tantes llàgrimes.
Haurà d'aprendre que ningú se'l mira,
de temps que el seu poema es vell.
Però ell és constant en traïcions,
deixarà la que fou la seva estimada,
la que encara comparteix llit i plat,
per cercar amors que no sabrà estimar.
Primer una llàgrima després la penyora
i un somriure falsejat.
Cantarà victòria i deixarà de cridar derrota,
unaltre ferida quedarà escrita,
no pas seva, que ell només sap plorar,
d'una noia que confiada el va voler consolar.

Vestit de tu


Sigui la meva pell el vel
que cobreix la pell nua.
La del silenci esperonat
amb l'embat de la febre,
la mà sobre el ventre,
el pit redimit en el pit.
Serenament calmi el cos
la sed de sentir el cos.
Sigues tu, companya,
al meu costat sempre.
Jo no he trobat mai,
tampoc ho podia esperar,
un ànima tan paral·lela
i, alhora, tan lligada a mi
arrelada amb el que dones,
no saps com satisfàs
el desig de ser estimat,
de poder estimar i, tot,
amb la pell nua i el cor...

vestit de tu.

divendres, 7 d’agost de 2015


La calor és asfixiant,
el cos no respon a les ordres
o la ment es desconnecta del cos.
S'ennuvola,
la xafogor brota a la pell, sues,
l'aire és un tallant al rostre.
Els graus no són la teva mesura,
la veus passar i escoltes la seva veu,
el teu estat d'ànim és la temperatura,
la calor i la xafogor t'ofeguen.
passa novament de llarg,
l'aire se't clava per tot el cos...

                         ella no tornarà.

dimecres, 5 d’agost de 2015


Has descobert un jo desconegut per mi
aprofundint en el meu jo.
És com he trobat el camí més senzill per arribar a tu...
la poesia.
Actiu insaciable, he buscat i trobat,
centenars de combinacions de les mateixes paraules...
t'estimo, amor, tu i jo, desig, plaer,
junts, vida, temps, somnis, llibertat...
I la font segueix brollant,
i s'encamina cap a tu
amb la calma de saber-te el millor destí.
Tant per dir, per fer, per conèixer-nos...
No trobo descans en el saciar-me,
un més i més i no voler parar...
de tu per mi i de mi per tu.
Passaran els anys i sé, des d'ara,
que no ens sabrem prou,
és en aquesta saviesa el meu descobriment.
No em preguntis per què t'estimo,
no tinc paraules per explicar-ho.
Ens tenim per viure l'amor
i no serà prou el temps per l'aprenentatge...
                                                                      i amb ell, l'amor
T'estimo.

Acròstic


Imagina una nova nit,
Milers d'estels al cel,
Milions de rajos de llum,
Astres alineats al teu voltant.

Imagina un sopar al terrat
Solament tu i la millor companyia,
Ara pensa en tres estels,
Ben trobats entre els astres.
Elements que t'envolten
Les hores pendents del rellotge.

Les unes et donaran la calma
Les altres són pura gracia
Una nit plena de llums
I d'entre elles tres les més plenes
Sabreu el seu nom ara, sort la meva,
Atents a la Imma, la Isabel i la Lluïsa.

dilluns, 3 d’agost de 2015


Escriu un poema,
un poema d'amor.
Un poema que parli de tu
i de mi i de nosaltres.
La primera paraula sigui amor,
la darrera un t'estimo
i entre mig ens farem l'amor.

diumenge, 2 d’agost de 2015


Aquest vespre et miraré als ulls,
i els meus et recitaran un poema.
Però serà amb llum de fosca nit,
quan els poetes dormin.
Tu i jo serem lliures per estimar
i el cor podrà parlar en llibertat.

dimecres, 29 de juliol de 2015

Acròstic


T'estimo,
Entre la boira
Silent de matinada
Trepidant de dia
Incògnita de nit
Mirant al futur
Ocupant horitzons.

dilluns, 20 de juliol de 2015


Quants dies has viscut,
entre tu i un passat
on jo no era el teu vespre.

Un somni mai somiat
desconegut color blau
de tantes nits desperta.

Avui sóc el teu costat
dibuixant un camí clar
lluny de les tempestes.

Diga'm si mai et cal
un nou agost per lluitar
i buscarem noves sendes.

Mentrestant dona'm la mà
que el cor ens lliurarà
de matins de temences.

Avui em declaro enamorat,
del somni, el desig i de tu
que tot ho representas.

divendres, 17 de juliol de 2015


Revoltar el teu cos amb les mans,
eixugar la suor pell contra pell,
sentir el foc del teu ventre,
vençut per les teves temptacions...

dimecres, 15 de juliol de 2015


Caminar de costat, comença el somni,
aprenent tot allò que ens ha fet,
i poder créixer junts en la complicitat.

Mostrar les cicatrius, guarint ferides,
regalimant llàgrimes compartint les galtes,
en la plenitud del nostre estar.

Estimar els defectes, fent-los nostres,
fluint i compartint el mateix aire,
agafats de la mà amb seguretat.

Sincerar els ulls, rebent el do de la fe,
i el silenci on guardar el sabut i no dit,
no ens cal demanar permís, l'amor és complert.

dissabte, 11 de juliol de 2015


Tinc un paper en blanc
on he escrit un poema,
ell és molt discret
amaga les penes i tristeses.

El meu paper blanc,
ple de dubtes i incerteses,
amb paraules que jo
no sabria reconèixer.

Guardaré el paper en blanc
entre la llum i la nit freda
cadascun dels meus mots
ordeni el meu poema.

Tinc un paper en blanc
on endreçar tot el meu món,
que jo ara no entenc
on ha quedat el plaer de les lletres.

dijous, 9 de juliol de 2015


Enamorat,
de la mirada, de la paraula i del gest.
Enamorat,
del tacte, del bes i de la calma.
Enamorat,
del pensament, del bateg i del pas.
Enamorat,
del desig, del somni i de la llum.
Enamorat,
del caliu, de l'abraçada i del cor.
Enamorat,
de la sinceritat, del fer i del repòs.
Enamorat,
de la confiança, del plaer i de l'ordre.
Enamorat,
de la llàgrima, de la ferida i de les pors.
Enamorat,
del teu dia, de la teva nit i de la teva fe.
Enamorat,
del teu tot que fa, amb el meu, el nostre.

dilluns, 6 de juliol de 2015


Mai uns llavis, com ara els teus,
havien entès els meus petons.
Els accepten i conforten,
els omplen de sentit amb naturalitat.
Sensibles i extrems de tendreses
i a voltes imperatius del desig.
Passem estones amb el joc,
accelerant ritmes fluint en el seu fruit,
el de cada besada en el descobriment
del cos sencer concentrat en els llavis.
I sóc jo i ets tu i sóm nosaltres
en el complement que ens fa ser,
descobrim l'equilibri entre amor i desig,
ens acollim, entreguem i sóm.
Tant camí per fer!!!
i en els llavis la trobada i el descans.

divendres, 3 de juliol de 2015

Com t'ho permets?


Un dia et vaig veure arreglada,
els cabells ben estirats
i amb el maquillatge just,
com a mi m'agrada.
Et vaig trobar guapa,
desprenent una escletxa de felicitat.

Però tu plores cada dia,
no vull saber el teu perquè,
em pregunto fins quan
La rutina és un monòleg que veig cada dia.
Tu arribes a primera hora del matí,
t'asseus a vista de tots,
un cafè amb llet i, seguidament, una cervesa.

Avui, però, el teu plor era més amarg,
has fet el cor fort quan l'has vist a ell.
Ell, amb l'olor a la pell d'herbes,
de mirada erràtica, perduda,
ni entén, ni veu...fuma i beu i tremola.

El teu quart fill t'ha insultat per un euro,
la moneda que mai li dones,
menjarà un entrepà i no tornarà a l'escola,
saps, com jo intueixo, que no hi va,
marrec de tretze o catorze anys.

Quantes cerveses has begut?
Un matí més com cada matí,
¿quantes hauries de prendre,
per no ser tu, ni ell, ni el quart fill?

Esperas la nit, aniràs a treballar,
seràs lliure fins demà.
Un demà on tornaràs a plorar,
i jo em preguntaré fins quan.

Anem a votar?


La llum desnodrida,
els membres desnonats,
els racons desallotjats.
La por en carència,
lliurada la càrrega, res queda
i l'home viu per sobreviure.
Es pregunta un per què
que sap ningú respondrà
i camina cap enlloc.
Li queda un darrer aprenentatge,
aquell fet de l'ús de la raó
- l'únic cert el néixer és que tendim
a morir
Amb aquesta única saviesa
de cada pas en fa un somriure
i pobre de llum, desnonat de si,
desallotjat de càrregues,
de la por fa un farcell i la vol oblidar,
res li queda, no més que viure.
L'home, avui, comença a ser feliç
o segueix amb el seu engany.

dilluns, 29 de juny de 2015


Un poema perquè sí,
perquè vull,
perquè mentres l'escric et penso,
i quan et penso estàs amb mi.

Llum als ulls
llençols amb aromes a pell
uniforme de plaer
instantànies de nuesa
senderistes del cos
acotant el temps.

dissabte, 20 de juny de 2015


Un acte pur d'egoisme,
el meu cor està acotat,
tu ets la seva propietària,
el vas tocar i jo te'l entrego.

Que tothom ho sàpiga
i res més.

Volia fer un crit,
la ràbia.
La pluja l'ha aturada,
la vida.
Ha tancat els ulls,
la nit.
Ofega les llàgrimes,
la solitud.
Un nou patiment,
el pensament.
No pot amagar-ho més,
la boira.
Demà despertarà cansada,
la valentia.
Peus segurs a terra,
la saviesa.
El final s'apropa,
la llibertat.
Ella prou que s'estima,
l'amor.
Ella prou que estima,
la generositat.
I quan demà plogui,
el crit.

dimarts, 16 de juny de 2015

Pensaments


La ment derrota el cos
i no li dóna cap descans.
Sortiré per recuperar l'alè
desitjant la pluja freda
i despertar de nit el teu costat.
Sóc un pelegrí enamorat
dels teus camins,
busco el meu repòs
entre les teves mans.

Els meus dies...
desde que tu en formes part,
estàn plens de moments
on compartir és la tònica del meu fer.

No sabem cóm...
però passa que de sobte una persona et revifa,
et fa sentir i omple de sentit el teu propi amor.

L'amor que jo dono...
que tu reps i a l'inrevés,
és un estil de vida propi, el nostre.
I perquè és el nostre és el millor.

És tanta la recompensa...
que imaginar més enllà no és possible,
el present és en sí mateix el llaç
la fita on resta ancorat el demà.

Passa que el nostre horitzó...
es va allargant i és més ampla.
Ell és el nostre futur.
Amb una perspectiva com aquesta,
llevar-se és ser plenitud.

Som reals, i res més.

Pensaments


He escrit el millor poema fet per mi, fins ara, a ritme d'un cafè.
És tan senzill com pensar en el nosaltres, el tu i el jo.
Demà o potser d'aquí una estona, qui sap si ara, en farem un de millor.
Parlo del poema, que de cafès en sóc un mestre.

Se'm fa escàs el temps, amor meu,
no pas les paraules, per escriure.
Per poder dir i plair-te, amb poemes,
com és el sentiment, el meu amor.
T'hauràs de conformar, vida,
amb la meva companyia i el tot per dir.

I res més o tot... i més.

divendres, 5 de juny de 2015


Ella ho sap,
els meus petons poden ser
només en els seus llavis,
i són el que són en els dos
perquè sentim el que sentim.
I res més.

Paraules


Podem inventar paraules,
copiar-les dels clàssics,
buscar nous mots els diccionaris
o dir-ho en altres idiomes.
Podem repetir els t'estimo
o fer amb els petons senderisme
descobrint plaers desconeguts.
Per poder podem reinventar virtuts,
el resultat, però, no varia,
i és que l'amor és amor
o senzillament no és,
i amb tu, l'amor, és.

Tinc un munt de poemes,
amics meus,
dormint al rebost dels silencis.
Sentiments que haurien de ser lliures,
amics meus,
i reposen a la cambra dels secrets.
Ni tan sols aquests versos,
parits amb la ràbia del qui calla
haurien de ser llegits,
no fos que el vostre imaginari,
en l'afany del qui fa sospita,
em posés en gran mentida
o descobrís el secret sense saber.
Ara faré de mi un gran silenci,
estriparé aquestes línies
i amb la vostre discreció...
amics meus,
tornaré a les ombres per trobar,
en el bes, els llavis del meu amor.
A bressol del meu país.

Per què la vida m'ha fet ignorant de tu tant temps?
A ella li reclamo tot el que no hem compartit.
Li exigeixo la seva generositat
i ens doni anys de vida.
Ni un sòl dia ens ha de prendre.
No vull recuperar allò que no ha estat nostre.
Desitjo el compartir amb tu el mínim detall del futur.
Si no ens concedeix aquest favor
a la pròpia vida li menllavaré la vida
amos del futur,
mimant tots els detalls.

Deixa'm mirar amb els teus ulls,
els blaus del mar i del cel,
els ocres de la sorra de la platja,
el blanc d'aquell núvol,
perquè el blau avui és blau,
l'ocre segueix sent ocre
i el blanc és igualment blanc.
Deixa'm sentir amb la teva pell,
l'escalfor del primer sol de l'estiu,
la brisa que omple de salabror,
el calfred del primer bany entre onades,
perquè l'escalfor és escalfor,
com la brisa és igualment brisa
i el calfred segueix sent calfred.
Deixa'm mirar amb els teus ulls,
sentir amb el teu cos,
perquè avui la mirada reconeix colors,
la pell percep les sensacions
i perquè avui, tu i jo,
som una nova mirada,
un cultiu de noves sensacions
i l'amor és amor.

I ara ho sé
el dia que mori,
perquè un dia hauré de morir,
ha de ser fent-nos l'amor.
No permetis, però,
que mori en vida.


De pronoms, sóc breu,
sóc molt del tu i del jo,
amb aquest ordre,
és com ho manen les bones maneres,
que a mi tant em fa.
No oblido pas el nosaltres,
també l'utilitzo molt.
Ja em perdonareu els ells i vosaltres,
en aquests temes la gelosia,
ben entesa, mana.
Del tu i del jo poc a dir,
queda sabut a qui faig referència.
El nosaltres, però, és més ampli.
És el cercle format
on el tot ens pertany.
Vol, vull, anar més enllà
i ho entens, és la teva voluntat,
tant com la meva.
(els possessius també inclosos)
En el nosaltres conviuen uns noms,
tots ells propis, que amplien el cercle,
no massa, i molt necessaris.
Sense ells, el tu i el jo individual,
no serien el que som,
ni el nosaltres tindria sentit.

Diumenge per la tarda


Un bon dinar,
un dolç postre
un cafè carregat
un sofà generós
un petó encertat
una carícia ventre avall
la calor i el...
marededéusenyor.
Que no res, avui toca partit.

dijous, 23 d’abril de 2015


No esperis una rosa amor meu,
car, avui és un dia més.
T'estimo igual que ahir,
com fa dies o setmanes
o com farà dies o de temps.
Allò que jo sento, l'amor,
el nostre, el que ja coneixes,
el tens sabut.
I et faré els mateixos petons
i les abraçades i carícies,
tot acompanyat amb la tendresa,
el gest i la paraula,
com hem fet sempre.
Trobaràs l'home que ja coneixes,
l'amant que reconeixes en mi.
Si, dic bé, coneixes i reconeixes.
Sóc el de sempre,
qui cada dia troba motius,
qui creu que l'amor és un renéixer...
constant en el fer,
qui besarà el teu coll
tot dient t'estimo
i t'agafarà la mà.
Cap promesa d'estels,
un roser ben arrelat
i si de cas un somni...

l'amor i res més

dimecres, 22 d’abril de 2015


Despulla'm
desprèn-te
i vesteix-me.
De tu,
de qui ets,
del que ets,
aromes,
sentits,
i sentiments.
Del que penses,
desitges,
sents,
vius,
i enyores.
Del teu jo íntim,
dol,
pors,
tristeses,
i alegries.
De la teva fe,
present,
futura,
esperances
i somnis.
Jo et vestiré
de mi.
Despullar-nos
i vestir-nos,
tu i jo,
d'amor.

I res més.

La dona somriu,
tanca els ulls i somia.
Li agrada passejar de nit,
peus nus, platges fosques.
A voltes quedo en silenci,
tanco els ulls
per percebre la seva presència.
I quan els obro
la meva mirada
perfila la nuesa del seu cos
abans la tendresa de les mans
encengui la passió
i ens entreguem a l'amor.

i res més.

De nom desconegut,
seguia els teus versos,
d'imatge disfressada,
aprenia les teves petjades,
atrapat l'ideal imaginari.
Sentia l'atracció incerta
de la paraula i els sentits
imaginant la veu que declama
el gest acompanyant sentiments,
la mirada que ens buscava.
Qui ets tu que tant m'atraus?
Volia saber més del teu vers
i de les teves petjades,
de l'encanteri que em seduïa.
Quina follia el meu atreviment!!
He gosat posar música el poema,
mesurar la grandària del pas,
apropant-me a tu amb atreviment.
Tu amb un poema per escriure,
jo amb un poema per compartir.

I res més

divendres, 17 d’abril de 2015


En tu hi trobo la temptació,
ets delicada i tendra en l'amor
sensible compartint sentits.

Et voldria sempre
a distància d'un bes,
a un alè dels teus llavis,
a un xiuxiueig de la teva veu,
a una carícia del pit.

Que el meu pas precedís el teu
o fos l'anterior, tant se val,
el mirall ens reflexés a l'hora,
un únic paraigües com aixopluc,
compartir llençols i mandres.

I ho tenim i ho hem viscut,
i ens sembla poc i és tant...
entre les mans se'ns desfà el temps.

I res més.

Potser que paris Toni.
Un, dos, tres...
Quants poemes més penses començar?
El bes, la llum dels ulls, l'absència, les onades...
Bucòlic enamorat!
tot el tu amb el meu jo.
Inspira el Cinc Sentits,
un local més de la nostra història.
D'un glop faig baixar el tallat.
Pago i començo camí cap a casa
envoltat de pensaments.
És jove la primavera,
el sol no escalfa prou i tinc calor,
va sent hora de deixar yersei i jaqueta de pell falsa.
l'única que reconec darrerament és la teva.
Em creuo amb una veïna
- Ep!! -dic jo, que no significa res.
Tant se val ella va amb els cascos,
somriu i segueixo el meu pas.
Què estaràs fent?
T'imagino a la cuina,
mig desperta o mig dormida,
amb les mans abraçades a un vol de llet,
la mirada perduda,
pensant en mi o amb el darrer frec dels nostres cosos.
Algú ha cridat
- Àrbitre és vermella era l'ultim jugador - ara unaltre veu repeteix el crit.
Crec que ni groga... xiulets.
Me n'adono del meu somriure.
Estic al punt del record recent,
l'abraçada espontània i el bes que ens activa.
I tu?
Quin és el teu pensament?
Saps?
T'estimo.
Arribaré a casa i et faré un poema.
No massa llarg,
el penjaré al Facebook,
tothom ha de saber del nostre sentiment.
Pocs llegeixen més de dotze o quinze versos,
l'intriga dels sentiments és viva.
Uns especulen per trobar amors
o fer-se veure per captar atencions,
d'altres inventaran passions d'un somriure.
La majoria llegiran i entendran
la senzillesa del pensament.
I és com imagino el futur amb tu
llarg de vivències,
infinit en el temps.
Recordes l'última nit?

divendres, 10 d’abril de 2015


Recordo el primer bes,
vàrem enredar les nostres cames,
com arrels sota terra
lluitant per afermar-se...
a la vida.
Arrels empaltades
donant pas a renovats arbres,
ahir de fulles caduques,
avui perennes...
amor que frueix

Potser que llegeixi una estona...
Atzarós és el pas del riu sec
aigües pobres, sequeres
entre terres esquerdades.
Així obro esperances pel matí,
si més no una lleu rosada,
porticons i finestrals de bat a bat.
Entri el primer sol, a ser possible,
la nit fugida, no torni a casa.
Torrades de pa sec amb tomata,
un just de sal i força oli
acompanyin el formatge.
Un prou de vi fort obri la gola
per treballar els marges
de coll, estómac i ves a saber què.
Quin somni per un dia de Pasqua!!!
Millor preparem dolçaines,
sigui doncs un petó, la carícia
i vingui la paraula.
D'amor entregada la tarda
amb una nit de lliure estança.
Tu, jo i el verb que besi l'ànima.

De dubtes i pors,
quan el dubte és por,
o la por és dubtar.
Hi ha qui de la por en fa dubtes,
d'altres amb un dubte tenen por.
Els uns viuen plens de dubtes,
uns quants envoltats de pors.
El dubte no ha de ser por
ni la por representa el dubte.
I mentres donem voltes,
un de més decidit,
ignorarà les pors i els dubtes
decidint per nosaltres.
Ja no caldrà dubtar ni tenir por
deixarem de ser un jo per ser un ell.

Oi que m'enteneu?

El dia mira ponent
i el meu cor es mou.
Busca un refugi segur
entre les teves mans.
La pell és el nostre escalf,
la nit comença buscant
dos cosos amants,
només podem ser tu i jo.
Els llavis primeres carícies
del coll fet recer,
ens despullarem afamats
a l'ampit del següent bateg,
la foscor parla d'amor,
només podem ser tu i jo.
Cerquem el plaer
amarats de la llum,
la veu entre sospirs
i la mirada atraient,
la tremolor del desig,
només podem ser tu i jo.
Sóm amants de l'amor
i només podem ser tu i jo.

Saps escriure poemes?
Jo no en sé.
Tampoc hi entenc de dibuixar.
Però tinc gust propi per la bellesa
També per distingir un bon cor
Ah!!!
I de comptes, en sabia molt
Ara, no ho tinc tan clar,
cada vegada que et sumo
el resultat és diferent
Sempre dóna més
Ets una suma tendent a infinit.
Aixi d'infinitat estic
O millor dir enamorat.

Primer dibuixà un somriure,
va seguir amb una mirada,
una mà tendra
i un coll per besar.
Ells sabien, molt abans,
que estaven enamorats.

dilluns, 30 de març de 2015


Cóm ho he de fer?
Si estem junts, no dormo,
si estem separats, tampoc.
Quan estàs perquè estem
i quan no perquè ens imagino.

Com ho he de fer?
Si he après del teu amor,
la llibertat del meu ésser.
Si has lliurat el meu amor
de la presó de les pors.

Com ho he de fer?
Si la teva tendresa és la fe
per moderar el meu desig.
Si el meu cos et crema la pell
i els meus llavis t'encenen.

Com ho he de fer?
Si cada dia sóc aprenent
d'un nosaltres sempre incomplet.
Si sóm activistes inquiets
d'un amor que cada dia reneix.

El sol ve totes les postes a descansar entre els meus braços,
desperto a la lluna amb un bes
i mandrosa es mostra al món.
Quan arriba l'hora llevant
un lleu resplendor il·lumina el teu rostre,
lentament, el sol, obre cadascun dels seus alens de llum
mentre es desprèn de mi,
deixant espai a la lluna que busca recer en el teu ventre.
Dormida o despert
la lluna o el sol,
tu o jo.

L'amor...
un despertar idíl·lic,
ara fet realitat.

Carícies a l'esguard...
del teu ventre
del meu pit.

I res més.

diumenge, 29 de març de 2015


Els Cinc Sentits...
el nostre espai
on respirem l'aroma pur
de l'amor acabat de moldre,
el so de l'exprés
anunciant la destilació,
el color cremós
de matisos captivadors,
el tacte del seu cos
fet caliu en els llavis,
sabor multiplicant sensacions
plaent tots els sentiments.
Els Cinc Sentits
espai on definir l'amor,
aromes i sons,
mirades i carícies,
el gust d'un bon bes...

I res més

Temuda enyorança,
dols o fas fira.
Sentiment estrany aquest
on ploro la teva absència,
a l'ensems els records
m'omplen de benestar.
On ets estimada?
No triguis més,
vine i abraça'm,
dóna'm la teva veu,
escriu un simple mot.
Allunya de mi aquest estar,
el que dol i fira,
o l'enyorança en farà ser bogeria.

I res més.

dimecres, 25 de març de 2015


Silencis
Qui demana silencis?
Crida,
creu
i confia.
Silencis
Vols viure silencis?
amagat,
plora
i confia.
Silencis
Què són els silencis?
pors,
dubtes
i confia.
Silencis
Són teus els silencis?
trenca,
respira
i confia.

Confia primer en tu
per confiar en mi
per confiar en ell.

Silencis i res més.

dimarts, 24 de març de 2015



El res més,
uneix, cors
creix, endins
abraça, ànimes
gemega, silencis
calla, sabut
omple, sentits
dóna, tot
espera, pacient
riu, complagut
endreça, sentiments
cerca, constant
motiva, desig
respecte, ser
somia, realitats
idealitza, presents
pren, gestos
acarona, mirades
batega, felicitat
més i suficient.
Ell és senzill,
sembla complert
i ho vol tot,
el fem possible
i no en tenim prou.
És com el volem,

I res més

dilluns, 23 de març de 2015


Motius...

que no són motius,
són aprenentatge constant
del tu i del jo.
una voluntat comuna,
amarada de sentiments
brodats amb tendresa.
el compromís no parlat,
on tot es dóna i és rebut
sense estalvis ni recances.
matisos aflorant del no res,
en el creixement comú
d'una aritmètica inexacte.
el compartir la senzillesa,
del gest i la paraula
amb el pas de les mirades.
un somni impossible,
real només entre nosaltres
i el creem i recreen.
el desig del plaer desconegut,
amants del cos sencer
i de l'esperit també.
Motius que no són motius,
sóm tu i jo
i l'amor complet.

divendres, 20 de març de 2015


Afloren els sentits empesos pels sentiments,
dolls de sensacions cobrint els cosos.
No sóm amants abandonats al plaer,
sóm enamorats compartint l'experiència del desig.
Passem les hores entregats a l'intmitat del nostre estar,
dosificant la desmesura,
esperonant els cinc sentits,
descobrint percepcions desconegudes.
El silenci mou el gest
acompanya el ritme inusual del respirar,
a cops imperceptible i pausat,
a voltes gemegós i revoltat.
Trèmula la llum ens vesteix d'una aura sedosa
ungida la pell amb la seva pròpia humitat.
De lluna a lluna,
perduts en el temps,
hem estat possibles en la raó del ser,
actors i testimonis del riure histèric del plaer,
de la pau extrema del cos complagut.

Després, quan dormies aprop meu,
el meu jo seguia acaronat del teu jo
i una imatge em feia insomne...
el teu somriure i els teus ulls en la plenitud de l'amor.

I res més.

dimecres, 18 de març de 2015


La distància entre tu i jo
la marca l'amor.
Ell trenca límits
apropant horitzons.
L'amor desentès de promeses
ignorant de tota barrera,
capaç de germinar entre pedres,
solidari amb la llum i la foscor.
L'amor de quatre paraules
o necessitat d'un ric vocabulari,
ple de silencis i també de gestos,
de còmplices moments compartits.
L'amor on l'intensitat del bes
no mesura la seva realitat,
de mirades transparents i alegres,
de tendres carícies sensibles.
L'amor que es viu aprop del mar
i entre cingles o torrenteres,
ell que és pur en sentiments
viu bressolat entre els nostres pits.

I res més.

dissabte, 14 de març de 2015


La poesia,
la meva,
pot agradar o no.
Cadascú entoni
o pausi com l'entengui.
Sé, però,
que tu la vius amb mi.
Ets, sóm,
sang i nervi del vers,
els verbs reals compartits,
la definició dels adjectius,
les metàfores on ens amaguem
i els noms que ningú pronuncia.
És com ens mostrem cada dia,
entre l'intmitat del poema.
Agafats de la mà
lliguem sentiments,
i els hi donem forma de vers.

El crit d'un amor amagat
que voldria ser lliure.

I res més

dimecres, 11 de març de 2015


No diguis res,
no pensis,
tanca els ulls,
el cap enrere.
Què escoltes...?
un riu?
una veu?
un ocell?
el vent?
passes?
Res,
Tan sols un bateg,
el teu.
T'acompanya,
avui,
com ahir,
com demà.
Escolta'l,
pren atenció,
no et parla,
però diu...
VIU

I res més

dimarts, 10 de març de 2015


Ni una sola paraula,
res em queda.
Tot queda dit,
res més que silencis,
això ens queda.
Tants com vulguis
o vulguem tots dos.
Una abraçada,
pell contra pell,
nus,
callats.

Sentint porus a porus.

Llavis embogits
calmant la set d'estimar,
les mans fermes
acariciant formes,
perfilant els músculs.

I les mirades ...
penetrades,
la teva a la meva
i la meva en la teva ...
descobrint camins,
el del cor,
el de l'ànima,
el del plaer.

Pura força brava,
recorreguts interminables,
tornant a dibuixar
rostres i colls,
espatlles i braços,
pits i ventres,
natges i cames.
Abraçats com les serps,
entrellaçats ...
fins ofegar l'últim sospir.

Tinc presses de tu,
llanguir al teu costat
i tu al meu costat.

Dormir bressolats
i res més.

dilluns, 9 de març de 2015


És en el present on els meus llavis besan el teu coll,
la teva veu ressona a la meva boca,
el palpit és melodia composada per nosaltres,
la millor vista són els límits del nostre cos,
i el tacte és cultiu d'emocions.

És en el present que tot és possible,
el passat és particularment nostre,
i el medi per arribar al present.
Del futur en sabem poc o res,
cada pas només ens apropa,
és un nou moment ben nostre,
per abastar de nou els sentits.

I encara no t'he parlat del amor,
la clau de les emocions,
que fan dels sentiments sentits
per gaudir les emocions dels sentiments.

I res més

dimecres, 4 de març de 2015

Generós


L'amor,
sentiment generós.
Tots l'hem desitjat,
viscut,
enyorat,
plorat,
celebrat...
Quan no és correspost
o l'hem sentit així,
en el nostre propi engany,
o ha deixat de ser,
a les hores,
és molt més generós.
L'amor
demana la felicitat de l'altre.
Compartit,
lluny de tu,
lluny de mi.
Mai una derrota,
plau o dol
però generós.

i res més.

Esperar,
la paciència de l'espera.

Per bé o per mal,
el sabor desconegut,
la incongruència dels pensaments,
el rellotge parat,
hores insomnes,
la companyonia absent.

I esperem la notícia,
una trucada,
un missatge,
una veu llunyana,
el plor del nounat,
un saber, a la fi.

I esperem amb el neguit,
volem saber
de tu i de mi
de nosaltres i d'ells,
del cor que viu plenitud
i del que pateix també.

I esperem esperançats
tot i l'alegria continguda
tot i la por a la veritat.

dilluns, 2 de març de 2015

Et diria...


Et diria amor
com sóc de curt de paraules
El sentiment aflora
lliure davant teu.
El sé viure,
el compartim
i no sé descriure'l.
Em completes,
em millores.
Ets tu qui treu de mi
tu qui dones forma
tu qui em fa ser,
de tu mateixa,
el do d'estimar-te.
I no tinc paraules,
tampoc les vull.
Això nostre
s'ha de viure
com fem tu i jo.

I res més.

Sòbria


Sòbria,
aixeca els braços en l'aire,
els palmells ben oberts,
el cos nu, tens.
No mostra ferides,
les ha patit sota pell.
Ni una sola llàgrima més.
Diu prou.
Massa temps el dolor la malmesa,
mai més el cor esberlat,
ni llàgrimes amagades,
ni l'ànima adormida.
Seguirà el mateix camí,
és el seu,
però ara els errors
seran propis, tant,
com la felicitat
que li era amagada,
desconeguda.

dimarts, 24 de febrer de 2015

Un poema inacavat


Se'm escapa,
intensitats,
plenituds,
tot és nou.
Remou els sentiments,
constant,
persistent,
un no parar,
els sentits
un constant vaivé.

Se'm escapa,
tant recent,
i tant compartit.
En tu veig el meu jo,
el gest i el fet,
vius en mi,
en el pensament
i en el plaer.
O sóc Jo?
visc en tu
en gest i en fet.

Se'm escapa
el no res,
som la realitat,
de l'amor viu,
del desig d'estimar
i l'estimar amb desig.
Qualsevol detall,
ínfim o intim
és part del record
el viscut i el per venir.

diumenge, 22 de febrer de 2015

TU


Saps,
ells
no ho entendran,
no et coneixen,
jo si,
i passa que a mi
l'única poesia
que m'agrada
ets TU.




Ni temps per guarir-nos cap malaltia
ni per estimar-nos els defectes.
El cóm,
el per què,
preguntes...
Ens deixem fer i fem,
naturals,
respectant,
adoradors de sentiments,
de pells
de subtileses
de carícies
del bes
la mirada
del transparent cor...
Som les arrels
la tija
el fruit
i no ens és suficient...
Esperem pacients,
cada dia
un nou descobriment
nou motiu
nova paraula
nou silenci
el nou del tot...
Ens aprenem
ens descobrim
l'un a l'altre
a nosaltres mateixos,
entregats...
El motiu ens enamora
i en enamorar-nos
el motiu...
I no he parlat del cos
donat els afers del amor
ulls clucs
confiats a les mans
sensibles
tendres...
Enamorats.

Acròstic o quasi.



Sensible...
e namorada
n ovell
s ents
i cònica
b rollar
l' abraçada
e nvoltant-te.

Tendra...
e scalfa
n iuada,
d onant-me
r ecer
a lbirat.

Carinyosa...
a carona
r esols
i mpossibles,
n omés
(y)
o ndulant
s ilencis
a rdents.

divendres, 13 de febrer de 2015



Aquella flama egoista
que em demana estar amb tu,
Solament amb tu.
En mig de la gran ciutat
envoltats de desconeguts
i completament sols.
Connectats a mil tecnologies,
entre amics rals i no tant.
Llegint o escrivint,
interpretant o interpretats.
Anonimats de tots ells
o potser no tant.
I completament sols.
Aquella petita flama egoista
que no vull compartir
si no és, només amb tu.


Dol l'engany
la mentida
l'amor estafat
la veritat ignorada
ara punyent.
Obre a els ulls
el món m'espera,
ell no ha canviat,
jo seré la diferència,
una gota més de rosada.
Què puc Perdre !!!!

dilluns, 9 de febrer de 2015


Ho he intentat, 
volia escriure, 
un poema, 
de silencis. 
No triguis, 
sense tu,
els sílencis,
no són.

divendres, 6 de febrer de 2015


Guardem els nostres moments
en el contrast de les mirades,
testimonis de presències
sufocades entre llençols

Parpelleja la llum
al ritme de les glopades
a la meva boca
dels teus sospirs

Petons que allarguen el crit
arremolinats en els meus llavis,
amb temperament cobreixes la pell
d'acalorades carícies .

Final pretés i estimat,
voldríem alienar el temps,
no fos que el seu pas
es fés massa breu.





Imprevisible,
millor imprecisa,
seré més sincer...
tant se me'n fa.
La poesia que ara escrigui
la vull de qualsevol manera.
Tal com dicti el cap,
o el cor,
el conscient o el subconscient.
Que et sigui assertiva,
això si.
Gens banal,
però senzilla.
Frepant per simple.
Doncs avui hem estat
fent del riure plenituds,
ben presses les mans,
com sempre,
I hem estat bé,
i és bo que sembli poc,
com intens lo breu.
L'amor ja ho té,
dintre del tot,
la complicitat dels límits.
I hem estat bé,
compartint la pluja
i l'amor també.
No pots esperar res,
quan tot ho tens
i el tot sempre és diferent.
El meu desig...
mil moments com aquests

dilluns, 2 de febrer de 2015









Fidel,
cada dia,
desperta l'onatge a l'alba
per omplir camins de petjades.
Avui farem de noves,
l'amic més fidel ens acompanya,
l'amor més pur
i el silenci de la mar calma













Corre, crida, salta,
cau a terra, enfilat a un arbre,
canta, despullat, escriu,
neda, puja una muntanya,
juga amb l'aigua, plora,
riu, despentinat, embrutat,
somia, parla, recita,
calla, dorm,
pren un mojito, un cafè,
menja xocolata, pren el sol,
mira la lluna, enfadat, replica,
seu a terra, abraça, besa,
camina, xiula,
fes l'amor, buscat,
llegeix, mullat sota la pluja,
inspirat, respira,
cansat, mimat,
pinta, cuina,
fes mandres,
viu, viu, viu, viu...
Fes-me feliç i viu.

diumenge, 1 de febrer de 2015


Valent,
el pit m'ho demanava.
Saltar al buit,
amb un ple de sentiments.
Ho vaig fer,
segur de mi,
incert de tu.
Vam entrelligar sentits,
gairebé verge de significats.
Salto de nou,
dia rere dia,
ara junts.
De més amunt, si cal.
Anit, el vent era dur,
ni ens ho vam plantajar,
vam seguir el camí
ferms,
segurs,
seguint el pas,
preparant el proper salt.

divendres, 30 de gener de 2015

Flama


Desperto que no sóc,
el matí no em pertany,
no veuen el dia els meus ulls.

Desperta que el matí neteja,
el dia et pertany,
tot queda en els records.

Es fa de dia i sense tu no existeixo,
el més semblant al no-res,
abocat al negre abisme.

Esbarjo en el pesar la teva absència,
la veu que no amanyaga,
el neguit sense la carícia.

I jo, mantinc viva la flama,
deslleial a la incertesa,
i tu, et saps de mi estimada.

Esperem el moment d'estar
de nou en el mateix espai
on els cors fa temps que hi son.

dimecres, 28 de gener de 2015

Poema col·laborat


" deixa que es faci sol
entre versos i a poc a poc"


Entre tu i jo,
l'espai, pren cos
quan som...

Tu i Jo
l'únic present
travessant els cors
amb el primer embat de la llum.

Sabem on som
qui som...
Jo ho sé,
mirant més enllà
dels nostres ulls,
lluor de vida,
claror de presències,
bategs de veritats,
anhels a les mans,
desitjos de llavis
i somnis reals.

Abraçats entre ombres,
fins esclatar tranquils
al despertar de l'alba,
acaronat el plaer
fruit de l'amor.

Carícies,
petons...
desitjos.

Dos cors,
dos cosos,
la mateixa llum...

plenitud.

Nosaltres, els poetes


He llegit molts poemes,
com qui mira uns ulls
veient les sinceritats,
pròpies i també alienes.
Sé de cicatrius als sentiments,
ens despullem valents
compartit el dolor i l'alegria,
engelosim d'altres amors
i patim mals que no ens són.
Som a voltes aparadors,
confiats en anonimats incerts,
interpretem el desconegut
respectant veus que mai veurem.
Avui he llegit un poema,
m'he sentit nu davant vostre.
Els ulls plens de cicatrius,
glaçades llàgrimes que no ploraré.
Avui he llegit el dolor
del amic desconegut,
i entre els seus mots l'esperança
de qui ha après a cridar.

dilluns, 26 de gener de 2015

Resum


Amb el temps,
el que ens és passat,
el que un dia ens va acostar
a ser un present,
tantes coses passades, no són amb mi,
jo voldria explicar qui sóc avui.

Records de jocs
en qualsevol carrer
sense por als cotxes
ni mares que vigilen
i el genoll pelat.

Primers amors,
cartes escrites,
cares vermelloses,
un petó per donar,
vergonyes secretes
i un poema d'amor amagat.

Què fas aquí?
estic vestit de militar
unes reixes, una bala,
a qui cal matar?
perdoni vostè,
ho va fer malament
però un diploma li donaré.

Després l'amor,
entra amb calma,
els fills,
la generositat del seu amor,
aprenent de pare
i l'amor esquerdat.

Passa el temps,
entre petits llampecs,
tempestes que ni tan sols veig,
i arribes tu
tot recupera el seu color
res ja pot ser igual.

Gratitud al meu ahir
que avui em porta al teu costat
Sssssshhhhhh ... callem
comença de nou,
no és millor ni pitjor,
és el nostre.

Aprenc que d'estimar
cada dia he d'aprendre,
que res és el mateix
perquè som a l'ara
el petit detall
que ens fa reals.

Quin dia el meu !!!


Quin dia el meu!!!
El visc emparat
de tot els versos,
poemes i lletres, 
deleitat dels somnis,
de tot el que sou,
éreu i sereu...
Sóm fills dels mots,
en parim insaciables.
Cercadors de respostes,
nàufrags i herois,
vianants constants,
gelosos de nits i dies,
abanderats de l'amor,
cantants a les ribes,
sóm remor i onada.
I de tu,
jo seria...
la teva ć i ö,
la falta incompresa
del teu vocabulari.

El so de la teva veu


He despertat amb el so d'un violoncel, 
la teva veu em mima i compleix l'anhel. 
abracem els sentits del cos, fem cau,
omplim la pell de petons fins l'esglai 
vivim els desitgis més enllà dels plaers
la llibertat d'estimar avui ens amara.

divendres, 23 de gener de 2015

Preguntes


Intangible,
que no eteri ni volàtil.

Horitzons de plenitud...
renéixer...
viure, créixer
caminar...
il·limitats.

Un junts complet,
donar i rebre,
sentir constant,
motiu d'enyorances,
de sensacions plaents.

Batecs...
sinceritats, silencis...
ser-nos, incondicionals.

Lligam invisible...
intercanvi de corrents,
més plenituds...
aire nou.

Eterns...
en el tu, en el jo,
en el nosaltres.

Cor, esperit, ànima ...
i cos
tot en el mateix tot.

Saps, millor
oblida tot el que t'he dit,
i el que voldries escoltar,
res respon la teva pregunta,
obvietats...

Et prendré la mà...
com la primera vegada,
roba'm un petó...
com la primera vegada.

Ara,
abraça'm...
permet que t'abraci.
Besa'm...
acull els meus llavis.

Viu el meu sentiment
com jo visc el teu.
Fem tangible l'intangible.

Que perquè t'estimo?

Desperta


Desperta,
albira la nit
entre ombres,
desperta el desig
del cos.
Brota,
del teu alè
un aire nou,
ple de plaers
per desfermar.
Una escletxa
dona pas,
obra la llum
del joc secret
amarat.
Desperta,
un nou sol
ens amagarà,
noves ombres
de tu i de mi.