dissabte, 31 de desembre de 2016


Els entreguem com esqueixos,
un desmesurat fluir constant
on, sense ser conscients, ells,
els sentiments, germinen en el Nos.
Arrelen en l'olfacte i l'oïda,
el tacte, la mirada i la veu, però
hi ha un lloc on s'empelten entre ells,
si de cas, els teus amb els meus,
i el batec delata en aquest punt,
que les llavors han germinat
i està  arrelant i dóna fruit l'amor.

dimecres, 28 de desembre de 2016


Té l'amor el tacte del vellut transparent,
la calidesa de la brisa calma amarinada,
el reflexe d'un blau cel que no coneix la nit,
l'èxtasi de l'ànima amarada de sentiments,
la discrecció de l'enyor en el somni,
la bellesa del paisatge en la mirada
la lluentor de la nit amb els ulls clucs,
el plaer de la llàgrima neta i sincera,
les formes perfectes del cos en repòs
el desordre de la felicitat florint a tothora,
la grandesa d'un món en constant moviment...

Té l'amor de la confiança el respecte, la sinceritat i el compromís,
del respecte la sinceritat, el compromís i la confiança,
de la sinceritat el compromís, la confiança i el respecte,
del compromís la confiança, el respecte i la sinceritat.

I amb tot plegat la saviduria de l'amor.

dimarts, 27 de desembre de 2016


Un trosset de poema, meu, molt meu
per tu era i és. N'he fet tants...
que ara no el reconec i és meu per tu
i el duc clavat al pit, sagnant
sentiments prenyats de il·lusions,
vestint la pell, en el teu record suau...
avui desconeguda que no la vull meva.
En són tants els versos... tants...
quants més haurà de patir l'amor?
Aquells poemes que deien t'estimo
i que desitgen repetir-te t'estimo.



Avui he tornat a plorar,
fa dies hi dedico una estona.
Mentre ho faig el ventre se'm regira
i el cor dol i jo somric... i plora
una certesa que viu en mi.
No sentis tristor, al contrari,
somriu amb mi... el sents?
Si, és el meu plor... ho entens?
El sentiment viu en mi
i tu li dones vida,
sigui llàgrima o bes,
tu el remous amb força.
Què hi fa com es manifesti?
Tu el fas germinar en mi
i per ser teu la meva felicitat.
Ploro, sí, i és tan dolç com un bes.

dimarts, 20 de desembre de 2016


Cada dia una hora despres de mitjanit
apago l'ordinador i amb tu deixo de parlar,
amb ell, amb ella i ves a saber amb quí.

La foscor, la solitud i el silenci visc,
els records plens de palpabla anyorança
m'oprimeixen tots els sentits i el meu pit.

No conec els teus ulls ni tan sols el risc
d'una llàgrima desconeguda en una galta
buscant uns llavis per poder per fi morir.

La primera llum del dia en els meus ulls petits
em dirá tot és posible i ens hem d'aixecar
i trovar nou desconegut i el meu dolor amagui.

dissabte, 17 de desembre de 2016


Dol el temps per venir,
dol i no té cap sentit
i la vida cau amb estrèpit.

Torna el fred a la pell,
és el mateix de sempre
però avui es fa present....

                              novament.

dijous, 15 de desembre de 2016

Tangibles i intangibles



Primavera, estiu,
tardor i hivern,
el cel, ennuvolat o no,
el terra que trepitjo,
els fruits de les collites,
el que toco o puc mirar,
els fums d'allò que es crema,
els vents, albades i postes,
el fred i la calor,
la mar amb el que sura o no,
la nit amb la lluna
i el dia amb el sol, com si no?
inclús tot el que poguis imaginar,
tastar i olorar,
acarona i agombolar,
però també la felicitat i els plaers,
la tristesa i les llàgrimes,
els pecats i resentiments,
l'ànim i la lluita,
les pors i aventures,
l'amor i els sentiments...

Aquest és el color dels meus ulls