dijous, 26 de novembre de 2015


Enamorat de tu
de tot allò que és teu
el que desitges i vols,
Enamorat de tu
del teu somni i temps
del que fas i desfàs.
Enamorat de tu
del que veuen els teus ulls
del teu cant i veu.
Enamorat de tu
del que poguis escoltar
d'allò que el teu tacte a tocat.
Enamorat de tu
dels aromes que respires
de la teva llum i força.

Enamorat de tu. 

dimecres, 25 de novembre de 2015


L'amor demana límits
i vol sentir-se prioritat,
el teu límit és la llibertat
i la meva prioritat ets tu.
Si tu em demanes permís,
si jo avantposo res o ningú
l'amor no seria complet
No tot ens ha d'agradar
i ho hem de dir i respectar
abans un mal fred fora temps
ocupés els sentiments.

dimecres, 18 de novembre de 2015


Alguna cosa em ronda,
una expressió
i no sé si és d'alegria o de dolor.
Palpita el cor infreqüent,
mil imatges i idees em ronden
i la lent del pensament
no enfoca amb claredat.
Soc home neutre,
hauré de seure
revisar els meus perquès.
Potser primer els qüestioni,
ja tindré temps per estripar-los.

dimarts, 17 de novembre de 2015


On és el sol que escalfa
i la nit que m'omple de somnis?
Els sé a tocar i no són.
On és el poeta
i el seu full en blanc?
Soc jo, no em reconec.
Per què callen els sentiments
i els pensaments semblen aturats?
A contra cor
els mots ara queden buits,
amagats els significats.
Escriuré poemes imaginaris
que només tu poguis llegir,
lluny dels ulls àvids de saber
que et facin sentir por a la veritat.

diumenge, 15 de novembre de 2015


Desig del teu tot
i del teu desconegut
perquè em sé gran ignorant
de tu i de mi
i del nostre plural.
És això el tot
i aquí està el meu recel
i aquí la meva valentia,
del desig d'un tot desconegut.
Dóna cos el meu foc,
fes de mi flama,
fes dels teus blaus el meu recer.
M'atraus, em crides...
i no soc més que un ignorant
temorós de la teva inmensitat
atret per la força de la teva calma,
i em sé valent al costat de la dona
que tu un dia fins a mi vas amarinar.

divendres, 13 de novembre de 2015

Aquest tren


Ja em perdonareu...

Jo baixo d'aquest tren.
No, no per pujar a unaltre,
ni intenció de pujar a cap més.
Jo no vull unes vies que van posar qui sap qui
ells van triar els destins, els seus destins,
com la velocitat,
sovint, ni la decoració m'agrada.
Avui trio jo,
el calçat i el ritme de les meves cames,
el destí o destins clars,
o no,
també el com i el quan.
Segur coincidim en alguna estació del vostres trens,
o us veuré a les finestres mirant el paisatge que jo trepitjo.
I segur de la vostra felicitat
jo gaudiré la meva,
la que lliurament triare constant.

M'agrades


M'agraden els teus ulls
tenen el color i forma dels teus ulls
M'agraden els teus llavis
tenen el dibuix i son carnosos com els teus llavis
M'agraden les teves galtes i orelles i nas...
Son teus i només per se teus m'agraden
com m'agrada el tacte de les teves mans
o la sensibilitat de la teva pell
i els teus turmells, genolls, natges
i la teva esquena i espatlles
i cames, ventre i pits....
i també el timbre de la teva veu
i tot m'agrada si és teu.
M'agrada com sents i els teus sentiments
M'agrada el teu silenci i la teva companyia
M'agrada el gest i l'estar teus
i també m'agrada el bes i la tendresa
el caràcter i el mirar
M'enamores i em sé enamorat
i de tu tot m'agrada
i no em preguntis perquè t'estimo.
Saps?
M'agrade estimar-te
i m'agrada com m'estimes.

M'agrades

Acròstic


Transcric aquest pensament
cautelós amb les paraules
disposat a no oblidar l'enyorança
de les hores viscudes amb tu.
Pentagrama en clau present
saborit a cada pessic de temps,
ment sàvia enriquida amb tu
lluitadora constant per ser,
salina escapant de la seva realitat.
Bona hora per aprendre camins
benaurada pels deus dels sentiments
rauxa de l'amor més complagut
dasat amb cura a la nostra cambra.

Tota
Una guspira
Un tip
Una espurna
Massa
Una mica
Saturat
Un xic
Poc
Molt
Un bocí
Completa
Un tros
Un munt
Una gota
Sencera

Com fer mesura?
Ni foscor ni llum extremes
Ni zero ni infinit absoluts
Ni got mig ple ni mig buit
Ell és com el donem
Ell és com el rebem
Ell és, en sí, ell mateix
Depèn de tu
Depèn de mi
Cap mesura
Cap límit
L'amor és amor
I és el nostre

dimarts, 10 de novembre de 2015


Cansat l'home...
d'un viatge sense final
d'una veu que ningú a escoltat
d'un amor que no tindrà

Cauen llàgrimes...
recorda el seu passat
les hores que ha plorat
voldria tornar a començar

Mira el rellotge...
no vol nous interrogants
no vol seguir somiant
no vol pensar en el demà

Sense presses...
mira el terra a cada pas
esmicola el seu fanc
aprèn a caminar

Sempre a soles...
buscarà un mos de pa
buscarà un darrer descans
buscarà l'últim cant.

Si algú el troba...
ni tan sols el reconeixerà
ell viu incert i amagat
potser està dibuixat al teu mirall

El present,
res millor que el present.
És on som
el temps real,
passat enrere
i futur per esdevenir.
Siguem present l'un en l'altre,
no esperem a demà
construïm un avui permanent
vivim l'ara
el futur qui sap què.

Tots tenim un racó d'armari,
aquell dels vestits que guardem
no sabem ben bé perquè.
Vet aquí el problema
avui me n'he posat un
i el cas és que el feia llançat.
Aquest és dels que costa de treure,
dutxes i dutxes d'aigua bullent,
quants dies aquesta vegada?
I és que aquesta buidor insana
arrapada a la pell i dominant el batec
fa de mi un cau per les incerteses.

Ignots


El do ve donat,
desenvolupar aquest bé depèn de tantes coses...
I després?
Entregar-lo...
ésser capaç de compartir aquest tresor
i no és tan mèrit de qui el té
si no de qui el sap i el vol rebre.
Sovint costa trobar aquest algú...
Aquella persona que mereix
i és capaç d'engrandir,
de fer visible el do.
Per mi és mèrit dels dos.
Te'n adones?
Som dos amb una capacitat enorme,
donar i rebre amor.
Ho fem palès dia a dia.
Potser aquell primer dia el 1898,
no varem acabar d'entendre el perquè,
era la nostre primera atracció.
Com si no?
L'amor va guiar la meva ma fins a la teva...
va portar els teus llavis fins els meus...

L'amor... el nostre do.

Un caminar segur
amb un aire satisfet
una imatge feliç
l'estar ben complagut.

Un projecte per definir
amb un sol objectiu
una realitat comuna
l'esperança avui flueix.

Un amor palpable
amb el millor present
una vida ben arrelada
l'espai on el junts neix.

Estremir els sentiments,
sobre la nuesa trèmula,
res més desitjo
entendrir cada troç de tu
cada poc de pell
cada floc d'amor...

Tots tenim una veritat
o pot ser siguin moltes,
radera cada pas donat
deixem el nostre passat
entre records i aparences...
Hem crescut empenyent
a tots els que hem estimat
fent nostre tot el present
despreocupats de l'adolescent
que aprenia la seva llibertat...
Hem estimat a qui ens ha estimat,
érem fills i vam aprendre a ser pares,
el descobrir del cos amant
de qui ens va enamorar
jugant amb les mirades...
Tu ara ets el meu present,
la meva sincera veritat,
i en els teus ulls de primaveres
descobreixo un jo diferent
un amor nou fins avui amagat.

dilluns, 2 de novembre de 2015


Amb tu aprenc a desaprendre
per poder-te aprendre
el nom i el teu savi estimar.
Que no voldria jo oblidar
el meu propi ahir
amb d'altres camins
que ens han fet coincidir.
I no és senzill descobrir
el pas enriquit del temps
de nits plorades amb l'absent
del amor callat i silent
perdut a qualsevol ponent.
I amb tu tan a prop amb sé
lliurat dels lligams del cor
on és nou el meu tot
per entregar-me sense pors
al teu caminar generós

i desaprenc per aprendre el nostre amor.