Cap paraula ens pertany,
són d'ús comú.
Les podem mesclar i jugar amb elles,
allò que hom diria creació o comunicació.
Algunes ni les voldríem conèixer
com por, tristesa, malaltia, llàgrima...
D'altres les tenim sempre a la boca
com tendresa, batec, somriure...
I de totes, n'hi ha una que provoca,
és la màxima expressió de l'home
ho té tot i tot el vocabulari, però,
provoca mil estats, inclús oposats.
Tant és així que ningú, a dia d'avui,
ha trobat la seva definició perfecta
i totes són vàlides i cap ho és...
renoi amb l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada