dimecres, 29 de juliol de 2015

Acròstic


T'estimo,
Entre la boira
Silent de matinada
Trepidant de dia
Incògnita de nit
Mirant al futur
Ocupant horitzons.

dilluns, 20 de juliol de 2015


Quants dies has viscut,
entre tu i un passat
on jo no era el teu vespre.

Un somni mai somiat
desconegut color blau
de tantes nits desperta.

Avui sóc el teu costat
dibuixant un camí clar
lluny de les tempestes.

Diga'm si mai et cal
un nou agost per lluitar
i buscarem noves sendes.

Mentrestant dona'm la mà
que el cor ens lliurarà
de matins de temences.

Avui em declaro enamorat,
del somni, el desig i de tu
que tot ho representas.

divendres, 17 de juliol de 2015


Revoltar el teu cos amb les mans,
eixugar la suor pell contra pell,
sentir el foc del teu ventre,
vençut per les teves temptacions...

dimecres, 15 de juliol de 2015


Caminar de costat, comença el somni,
aprenent tot allò que ens ha fet,
i poder créixer junts en la complicitat.

Mostrar les cicatrius, guarint ferides,
regalimant llàgrimes compartint les galtes,
en la plenitud del nostre estar.

Estimar els defectes, fent-los nostres,
fluint i compartint el mateix aire,
agafats de la mà amb seguretat.

Sincerar els ulls, rebent el do de la fe,
i el silenci on guardar el sabut i no dit,
no ens cal demanar permís, l'amor és complert.

dissabte, 11 de juliol de 2015


Tinc un paper en blanc
on he escrit un poema,
ell és molt discret
amaga les penes i tristeses.

El meu paper blanc,
ple de dubtes i incerteses,
amb paraules que jo
no sabria reconèixer.

Guardaré el paper en blanc
entre la llum i la nit freda
cadascun dels meus mots
ordeni el meu poema.

Tinc un paper en blanc
on endreçar tot el meu món,
que jo ara no entenc
on ha quedat el plaer de les lletres.

dijous, 9 de juliol de 2015


Enamorat,
de la mirada, de la paraula i del gest.
Enamorat,
del tacte, del bes i de la calma.
Enamorat,
del pensament, del bateg i del pas.
Enamorat,
del desig, del somni i de la llum.
Enamorat,
del caliu, de l'abraçada i del cor.
Enamorat,
de la sinceritat, del fer i del repòs.
Enamorat,
de la confiança, del plaer i de l'ordre.
Enamorat,
de la llàgrima, de la ferida i de les pors.
Enamorat,
del teu dia, de la teva nit i de la teva fe.
Enamorat,
del teu tot que fa, amb el meu, el nostre.

dilluns, 6 de juliol de 2015


Mai uns llavis, com ara els teus,
havien entès els meus petons.
Els accepten i conforten,
els omplen de sentit amb naturalitat.
Sensibles i extrems de tendreses
i a voltes imperatius del desig.
Passem estones amb el joc,
accelerant ritmes fluint en el seu fruit,
el de cada besada en el descobriment
del cos sencer concentrat en els llavis.
I sóc jo i ets tu i sóm nosaltres
en el complement que ens fa ser,
descobrim l'equilibri entre amor i desig,
ens acollim, entreguem i sóm.
Tant camí per fer!!!
i en els llavis la trobada i el descans.

divendres, 3 de juliol de 2015

Com t'ho permets?


Un dia et vaig veure arreglada,
els cabells ben estirats
i amb el maquillatge just,
com a mi m'agrada.
Et vaig trobar guapa,
desprenent una escletxa de felicitat.

Però tu plores cada dia,
no vull saber el teu perquè,
em pregunto fins quan
La rutina és un monòleg que veig cada dia.
Tu arribes a primera hora del matí,
t'asseus a vista de tots,
un cafè amb llet i, seguidament, una cervesa.

Avui, però, el teu plor era més amarg,
has fet el cor fort quan l'has vist a ell.
Ell, amb l'olor a la pell d'herbes,
de mirada erràtica, perduda,
ni entén, ni veu...fuma i beu i tremola.

El teu quart fill t'ha insultat per un euro,
la moneda que mai li dones,
menjarà un entrepà i no tornarà a l'escola,
saps, com jo intueixo, que no hi va,
marrec de tretze o catorze anys.

Quantes cerveses has begut?
Un matí més com cada matí,
¿quantes hauries de prendre,
per no ser tu, ni ell, ni el quart fill?

Esperas la nit, aniràs a treballar,
seràs lliure fins demà.
Un demà on tornaràs a plorar,
i jo em preguntaré fins quan.

Anem a votar?


La llum desnodrida,
els membres desnonats,
els racons desallotjats.
La por en carència,
lliurada la càrrega, res queda
i l'home viu per sobreviure.
Es pregunta un per què
que sap ningú respondrà
i camina cap enlloc.
Li queda un darrer aprenentatge,
aquell fet de l'ús de la raó
- l'únic cert el néixer és que tendim
a morir
Amb aquesta única saviesa
de cada pas en fa un somriure
i pobre de llum, desnonat de si,
desallotjat de càrregues,
de la por fa un farcell i la vol oblidar,
res li queda, no més que viure.
L'home, avui, comença a ser feliç
o segueix amb el seu engany.