dimarts, 26 d’agost de 2014

Ens vam trobar on els penya-segats tallen la terra,
allà on el mar descansa submís en platges de sorra.
Tu la marinada sàvia en calmes marees,
jo el vent nascut en cims entre vastes terres.

De tu aprenc la calidesa inflant unes veles,
a descansar sobre ones o donar-nos brava força.
T'ensenyo la bellesa del molí girant la roda
a jugar entre camps de blat abans de la collita.

Junts aprenem dels blaus verds del mar,
dels milers de colors dels meus paisatges temperats.
Els dos ens sabem insaciables en aquesta espera,
pertorbadors de somnis i desitjos que no cessen.

I ara que som tu la meva brisa i jo el teu vent,
aprenents dels petits moments,
et pregunto en silenci si és amor el que sento,
tu respons en silenci ho és si ho estàs vivint.

diumenge, 24 d’agost de 2014

L'abraçada uneix els pits,
el silenci ocupa tot l'espai,
és el moment d'escoltar.
I són els cors els que manen,
tangibles en els seus batecs,
ara compassats,
ara engranats.
Un colpeja a l'altre,
esperen la resposta del batec.
Són sincers en les seves trucades,
constants en les seves respostes.

Si estàs atenta,
si jo ho estic,
si persistim en l'abraçada,
si creiem i creixem tots dos,
escoltarem el silenci amagat.
L'intangible silenci
a l'interior de cada batec.
Són esperit i ànima que es mostren.
Confonen i combreguen el tu i el jo.
La teva mirada i la meva ho confirmen,
els dos compartint ànima,
els dos lliurant esperit.

No necessito escoltar un t'estimo,
ni regalar-te un sonor amor meu.
Podrem expressar el nostre amor,
sentint els nostres sentits.


El nostre intangible es mostra tangible.
Cos, ànima i esperit en el mateix tot.

dissabte, 23 d’agost de 2014

Ni una gota d'aigua ha de tenir espai entre la teva pell i la meva.
I plovia, i la pluja s'evaporava amb el contacte dels nostres cossos.
Protegits de la foscor embolicats en un aura entre porpres i platejats.
Sobre qualsevol llit improvisat anidant totes les passions acumulades.
Un laberint de carícies suaus i alhora tan delirants.
I tu ets jo, i jo sóc tu, i som nosaltres i una mateixa tirada.
Un sospir per donar pas al arravatament i un altre sospir per a la calma.
El somriure que ens delata travessa les mirades de l'ànima agitada.
Callada amb el meu nom en els teus llavis mentre els petó.
Callat quan la teva saliva prenya la meva boca donant-me vida.
Ja no importa si és negra nit o clar dia.
Som incandescents i perennes enamorats.
Ni un raig de sol ha de tenir espai entre la teva pell i la meva.

dijous, 21 d’agost de 2014

Amb la ingenuïtat de la paraula ens apropem,
així ens ha presentat un sospir  a la nit.
Voluntats paral·leles que creixen en el respecte,
mestres d'un present viscut en l'esperança.

Una fina línia separa les nostres realitats,
la podem creuar o seguir paral·lels a ella.
Coneixedor del desig d'aconseguir la meta,
m'acosto a tu per gaudir d'aquest nou viatge.

T'ofereixo una mà ferma i el meu coratge,
el vaig trobar entre els teus silencis i les meves paraules:
"Pensem que la vida és un tendre sospir
que ens recorda que tot té un per què ".
Punts suspensius sobre el mar,
el teu caminar és sincer,
acostes la teva mirada a l'infinit,
esperant respostes del silenci.
Ordre i pausa després de l'eufòria.

Et veig marxar sense mirar enrere,
conec la teva presència austera,
tan senzilla com les teves paraules,
plena de vida com la teva raó.
Força i valentia són els teus passos.

No he d'esperar el teu retorn,
pendent de les teves batalles,
segur de les teves victòries,
gelós de les teves noves aventures.
I de nit vetllaré els teus somnis.

dimecres, 20 d’agost de 2014

Desperto que no sóc,
al matí no em pertany,
ni el dia en els meus ulls.
Desperta que la pluja neteja,
humiteja les llàgrimes,
enterboleix les mirades.
De dia, sense tu, no existeixo,
el més semblant al no-res,
abocat al negre abisme.
Recrear el pesar de l'absència,
la veu que no amanyaga,
el neguit sense la carícia.
I jo, mantinc viva la flama,
deslleial a la incertesa,
i tu, ignorant de ser estimada.

dilluns, 18 d’agost de 2014

Parlar d'amor

Ara que encara no hem parlat d'amor,
et diria, potser, sense por a les paraules,
que si avui ens diguéssim l'últim adéu,
no sabria com hauria recordar.

Et conec la veu dolça i el riure complert,
la complicitat del silenci absolut,
el temps curt de riqueses compartides,
la tendresa en el gust d'enamorar.

Ara que encara no t'he parlat d'amor,
et diria, potser, que és el moment de parlar,
perdre la por al passat vivint el present,
amb senzillesa en la trobada i en el sentiment.

Fondre aromes i paraules, regalades i fluides,
buscar mirades presents en desitjos i carícies,
descobrir la pell i el cos i la nuesa,
amants abans de ser furtius de l'últim adéu.

diumenge, 17 d’agost de 2014

No vull el teu silenci prematur.
Espera, no et despullis,
mostra primer la llum dels teus ulls,
deixa que respiri el teu jo,
ensenyem l'infinit del somni,
la presència lliurada.
No tanquis els ulls si no has de enamorar-te.
Escolta primer, si vols,
la veu de l'ànima que batega,
les mans que et volen subjectar,
la força del desig,
les ganes per enamorar-te.
Apassiona cada segon al meu costat.
Deixem que les carícies ens despullin,
siguem els dos al descobrir,
respirem els mateixos instants,
apassionats de les essències,
lliurats en el nostre esbarjo.
Sigui l'amor real i el somni per complir.

Un moment oportú

No vull el teu silenci prematur.

Espera, no et despullis,
mostra primer la llum dels teus ulls,
deixa que respiri el teu jo,
ensenyem l'infinit del somni,
la presència lliurada.

No tanquis els ulls si no has de enamorar-te.

Escolta primer, si vols,
la veu de l'ànima que batega,
les mans que et volen subjectar,
la força del desig,
les ganes per enamorar-te.

Apassiona cada segon al meu costat.

Deixem que les carícies ens despullin,
siguem els dos al descobrir,
respirem els mateixos instants,
apassionats de les essències,
lliurats en el nostre esbarjo.

Sigui l'amor real i el somni per complir.

dissabte, 16 d’agost de 2014

Voldria avui

Avui em ve de gust el tu,
res més vull,
estar amb tu.
Un desig senzill,
només vull les carícies.
Enfonsar-me en els teus cabells.

Acariciar
       el lòbul de la teva orella
les galtes
       els teus llavis
el coll
      els teus pits
l'esquena
      el teu ventre
els malucs
      el teu plaer
les cames
     els teus peus.

I res més em ve de gust ...
només estar amb tu.

divendres, 15 d’agost de 2014

Som tu i jo

Som aprenents en el desig,
víctimes complagudes de l'atracció,
sanadors d'experiències.
Dona i home, home i dona.

L'aroma de la teva pell
vaporeja del meu pit,
mims en la virtut del frec.
Cos i pell, pell i cos.

Mans buscant la llum,
intuint camins i racons,
saviesa de la bona sort.
Mà sobre cos, cos sobre mà.

Serpentegen ara les cames,
embolic incert en el plaer,
empenyen amb força els sexes.
Tu amb el jo, jo amb el tu.

Arriba el moment complert,
descansem en un sol cos,
tàntrics l'un en l'altre.
Jo de tu, tu de mi.

És el nostre present més futur,
la prova de la nostra atracció,
la meta, la trobada en l'amor.
Tu, jo, els dos ... i res més.

Reneix amb mi

Visc morint constantment,
aquesta és la meva manera de viure.
Visc doncs, per morir,
és un morir sense patir.
Compto els dies i les nits,
ufanós de la meva sentència.
El Sol crema en la meva esquena,
a la Lluna miro als ulls.
Morir per viure,
renéixer constant en tu.
Aprendre a desprendre,
aprendràs a créixer.
Estimo el dia tant com a la nit,
perdo la por a descobrir.
El Sol crema en la meva esquena,
a la Lluna miro als ulls.
Mor amb mi aquesta nit,
sigues la meva companya a renéixer
reneix amb mi.

dijous, 14 d’agost de 2014

De nit tu i jo


Un petit espai
entre la inconsciència i la nit,
un lleu instant,
crepuscular,
suficient.
Confirmar la teva presència,
despertant d'un somni,
alba del viscut.

Nòmada a la pell,
pelegrí sense retorn,
cercador de la nostra fe,
vencent les foscors,
més enllà de la llum,
goig del punt cardinal del teu cos,
del coneguts,
inventant-ne de nous
en la geografia del nostre plaer.
Llavis atresorant vida,
acariciant l'aventura,
amants de la témpora,
del niu,
germinant vicis
nus d'aparences.
Vil la nit ens abandona,
abocats a la claredat,
aferrats l'un en l'altre,
convidant-nos a un nou joc.

dimarts, 12 d’agost de 2014

Les carícies.

Guardo les meves carícies al revers de la teva esquena,
en el teu ventre, on les meves mans sostenen les teves.

En la meva calor germinen, convertides en roses,
la meva pell ungida amb el seu aroma... les deixo lliures.

Centenars de pètals renoven la seva harmonia en carícies,
completament envoltat de tu, de la teva rosada.

Vesso els meus desitjos en el nostre espai... ens unim.

Guardo les meves carícies al revers de la teva esquena,
en el teu ventre, on el plaer anuncia plaer.