dissabte, 25 de juny de 2016


Jo desitjo aquell vent suau
que m'empeny a viure,
aquell aire, vingut de mar endins,
que ens refresca la pell
calmant els sinós que ens descavalquen,

He trobat el somriure perdut
enmirallat plàcid aquest matí,
aquell, sempre benvingut interior,
que reconec propi i es fa present
quan dono la mà a la solitud i a les pors.

Torna l'home inquiet i ferm
per mirar sense desafiament les realitats,
aquell precís instant on reconèixer
que cada paraula té el seu significat
quan la raó mana a un cor desafiant.

I els sentiments callen i es neguen
fugint d'ells mateixos...
                                  fugint...
                                             fugint...
                                                        fugint.

dimecres, 22 de juny de 2016


Les teves paraules
flueixen com l'aigua i calan,
és la bogeria del sentiment,
de l'ètic i lo amoral.
Neixen sinergies que només coneix la pell enyorada.
Els petons per donar,
les llàgrimes enamorades,
els sospirs compartits,
la màgia de moments viscuts,
el fil de veu tan proper,
la calor d'uns llavis,
les mirades còmplices,
els pensaments impurs del desig més pur,
el futur proper,
la veritat del t'estimo,
el tot compartit i per compartir.

De matinada mor.
Si, mor el poeta entre versos,
just amb la rosada i l'alba,
com el capoll que desperta,
la flor acabada de crear,
la seva bellesa...
Els ocres de les primeres hores,
els blaus clarejant,
el despertar d'una mirada ...
El tot una altra vegada.

Si, mor,
mor el poeta,
per renéixer mor,
per despertar abraçat a la seva estimada,
bressolat entre els seus pits.

dilluns, 20 de juny de 2016


Saps, petita nena de cabells preuats,
arribat aquest moment de tendresa,
ens hauriem de dir el darrer adéu.

Despenjar el meu estel del teu firmament
i en el seu lloc posar-hi una llàgrima,
per si mai et fes falta plorar un sentiment.

Jo seguiré somiant nits de primavera,
cercant els mots que potser he perdut,
recuperant les forces i reempendre el pas.

Perquè et sóc fidel com ho he estat sempre
encenc aquesta petita flama vora la finestra
per dir-te que el cor està bé i no pateix.

T'estimo petita nena de cabells preuats,
dir-te que abans la meva follia sigui completa
faig camí amb el record de seguir-te estimant.


Què estàs buscant?
El coneixement i el tot.
Serà suficient?
Mai no he tingut prou.
On ho busques?
En la poesia.
Et sents complagut?
No, no, no...!!!!
I doncs, on busques?
En els seus ulls.
Què hi trobes?
Els sentiments.
Res més?
L'amor.
Ho buscaves?
No, ens hem trobat.
I ara què?
Ara, el present i res més.

dissabte, 18 de juny de 2016


Com no hi ha boira perpètua
no existeix l'amor condemnat
ni a l'oblit ni a l'absència.

Parlaràs de silencis sense sentit
de paraules callades a la por,
d'enfrontar-te a la veritat,
escoltaràs un cor amb por.

Jo respectaré els teus desitjos callats,
guardaré en repòs com ho fas tu,
i callaré els meus sentiments per tu,
de nit seré guaita de la boira,
seré pacient amb els meus desitjos ardents.

No em demanis que et doni la mà
jo no puc aclarir la teva boira,
ni descreure els teus sentiments.

Estic declarat i sentenciat,
no donaré proves d'amor,
tan sols l'espera i el respecte.

dijous, 2 de juny de 2016


Potser sóc un mot imprecís,
una definició per trobar,
un accent sense paraula.

Dic que, potser, sóc hialina,
una font assedegada,
una gota que tem ser vapor.

I si fos la darrera flama,
les restes del caliu,
una espurna enmig del mar.

Potser, dic, si fos un present...

                                     i res més.