diumenge, 31 de març de 2013

El teu mon.





Ets tu la que plores i vesses les meves llàgrimes?
El teu dolor recorre el meu mon i em dol a mi.

Propers estan els dies de la teva felicitat passada.
Com no esperar aquest sentiment demà.

Et miro, veig una pell cansada com tantes.
Però diferent a totes, tu ets només el teu jo.

Estendré de nou les mans cap a les teves.
Ara comencen a ser fortes, clares i segures.

No desitgis més, ja tens, ets tu... suficient.
Els miralls només per reflectir-te... crea.

Les meves llàgrimes, mentres, queden aquí..
Per vessar-les si necessites plorar més.

El temps




El temps ensenya a esmolar la nostra navalla,
per caminar sobre el seu tall sense por al dolor,
a no plorar quan talla,
a somriure quan fa mal.

El temps ensenya a estimar la soledat,
per estimar quan la odies,
a no oblidar quan somies,
a desitjar quan no hi és.

El temps ensenya a dormir en soledat,
per no esperar l'abraçada adormit,
a no veure el cos complagut,
a somiar per somiar.

El temps ensenya a estimar abans que estimar,
per no confondre el cor,
a sentir-se estimat,
en voler, per voler.

El temps ensenya a patir la solitud,
per respectar la foscor,
a dormir per voler,
a somiar per somiar.

dimarts, 5 de març de 2013

Aigua





Una gota d'aigua,
res més vull ser.
Simple gota d'aigua
transparent i càlida,
persistent a la teva pell,
tendra i dolça al seu pas,
gebradora  insaciable.
Carícia rera carícia
en la nuesa del teu cos
dibuixant estels al meu pas.
Petita gota d'aigua
apamant el teu tot,
provocant plecs amagats,
cercant les teves tremolors.
Descobrint el que ens pertany.

Petita gota d'aigua
que per tu es dóna,
i amb la seva mort...

el teu plaer.