dilluns, 30 de març de 2015


Cóm ho he de fer?
Si estem junts, no dormo,
si estem separats, tampoc.
Quan estàs perquè estem
i quan no perquè ens imagino.

Com ho he de fer?
Si he après del teu amor,
la llibertat del meu ésser.
Si has lliurat el meu amor
de la presó de les pors.

Com ho he de fer?
Si la teva tendresa és la fe
per moderar el meu desig.
Si el meu cos et crema la pell
i els meus llavis t'encenen.

Com ho he de fer?
Si cada dia sóc aprenent
d'un nosaltres sempre incomplet.
Si sóm activistes inquiets
d'un amor que cada dia reneix.

El sol ve totes les postes a descansar entre els meus braços,
desperto a la lluna amb un bes
i mandrosa es mostra al món.
Quan arriba l'hora llevant
un lleu resplendor il·lumina el teu rostre,
lentament, el sol, obre cadascun dels seus alens de llum
mentre es desprèn de mi,
deixant espai a la lluna que busca recer en el teu ventre.
Dormida o despert
la lluna o el sol,
tu o jo.

L'amor...
un despertar idíl·lic,
ara fet realitat.

Carícies a l'esguard...
del teu ventre
del meu pit.

I res més.

diumenge, 29 de març de 2015


Els Cinc Sentits...
el nostre espai
on respirem l'aroma pur
de l'amor acabat de moldre,
el so de l'exprés
anunciant la destilació,
el color cremós
de matisos captivadors,
el tacte del seu cos
fet caliu en els llavis,
sabor multiplicant sensacions
plaent tots els sentiments.
Els Cinc Sentits
espai on definir l'amor,
aromes i sons,
mirades i carícies,
el gust d'un bon bes...

I res més

Temuda enyorança,
dols o fas fira.
Sentiment estrany aquest
on ploro la teva absència,
a l'ensems els records
m'omplen de benestar.
On ets estimada?
No triguis més,
vine i abraça'm,
dóna'm la teva veu,
escriu un simple mot.
Allunya de mi aquest estar,
el que dol i fira,
o l'enyorança en farà ser bogeria.

I res més.

dimecres, 25 de març de 2015


Silencis
Qui demana silencis?
Crida,
creu
i confia.
Silencis
Vols viure silencis?
amagat,
plora
i confia.
Silencis
Què són els silencis?
pors,
dubtes
i confia.
Silencis
Són teus els silencis?
trenca,
respira
i confia.

Confia primer en tu
per confiar en mi
per confiar en ell.

Silencis i res més.

dimarts, 24 de març de 2015



El res més,
uneix, cors
creix, endins
abraça, ànimes
gemega, silencis
calla, sabut
omple, sentits
dóna, tot
espera, pacient
riu, complagut
endreça, sentiments
cerca, constant
motiva, desig
respecte, ser
somia, realitats
idealitza, presents
pren, gestos
acarona, mirades
batega, felicitat
més i suficient.
Ell és senzill,
sembla complert
i ho vol tot,
el fem possible
i no en tenim prou.
És com el volem,

I res més

dilluns, 23 de març de 2015


Motius...

que no són motius,
són aprenentatge constant
del tu i del jo.
una voluntat comuna,
amarada de sentiments
brodats amb tendresa.
el compromís no parlat,
on tot es dóna i és rebut
sense estalvis ni recances.
matisos aflorant del no res,
en el creixement comú
d'una aritmètica inexacte.
el compartir la senzillesa,
del gest i la paraula
amb el pas de les mirades.
un somni impossible,
real només entre nosaltres
i el creem i recreen.
el desig del plaer desconegut,
amants del cos sencer
i de l'esperit també.
Motius que no són motius,
sóm tu i jo
i l'amor complet.

divendres, 20 de març de 2015


Afloren els sentits empesos pels sentiments,
dolls de sensacions cobrint els cosos.
No sóm amants abandonats al plaer,
sóm enamorats compartint l'experiència del desig.
Passem les hores entregats a l'intmitat del nostre estar,
dosificant la desmesura,
esperonant els cinc sentits,
descobrint percepcions desconegudes.
El silenci mou el gest
acompanya el ritme inusual del respirar,
a cops imperceptible i pausat,
a voltes gemegós i revoltat.
Trèmula la llum ens vesteix d'una aura sedosa
ungida la pell amb la seva pròpia humitat.
De lluna a lluna,
perduts en el temps,
hem estat possibles en la raó del ser,
actors i testimonis del riure histèric del plaer,
de la pau extrema del cos complagut.

Després, quan dormies aprop meu,
el meu jo seguia acaronat del teu jo
i una imatge em feia insomne...
el teu somriure i els teus ulls en la plenitud de l'amor.

I res més.

dimecres, 18 de març de 2015


La distància entre tu i jo
la marca l'amor.
Ell trenca límits
apropant horitzons.
L'amor desentès de promeses
ignorant de tota barrera,
capaç de germinar entre pedres,
solidari amb la llum i la foscor.
L'amor de quatre paraules
o necessitat d'un ric vocabulari,
ple de silencis i també de gestos,
de còmplices moments compartits.
L'amor on l'intensitat del bes
no mesura la seva realitat,
de mirades transparents i alegres,
de tendres carícies sensibles.
L'amor que es viu aprop del mar
i entre cingles o torrenteres,
ell que és pur en sentiments
viu bressolat entre els nostres pits.

I res més.

dissabte, 14 de març de 2015


La poesia,
la meva,
pot agradar o no.
Cadascú entoni
o pausi com l'entengui.
Sé, però,
que tu la vius amb mi.
Ets, sóm,
sang i nervi del vers,
els verbs reals compartits,
la definició dels adjectius,
les metàfores on ens amaguem
i els noms que ningú pronuncia.
És com ens mostrem cada dia,
entre l'intmitat del poema.
Agafats de la mà
lliguem sentiments,
i els hi donem forma de vers.

El crit d'un amor amagat
que voldria ser lliure.

I res més

dimecres, 11 de març de 2015


No diguis res,
no pensis,
tanca els ulls,
el cap enrere.
Què escoltes...?
un riu?
una veu?
un ocell?
el vent?
passes?
Res,
Tan sols un bateg,
el teu.
T'acompanya,
avui,
com ahir,
com demà.
Escolta'l,
pren atenció,
no et parla,
però diu...
VIU

I res més

dimarts, 10 de març de 2015


Ni una sola paraula,
res em queda.
Tot queda dit,
res més que silencis,
això ens queda.
Tants com vulguis
o vulguem tots dos.
Una abraçada,
pell contra pell,
nus,
callats.

Sentint porus a porus.

Llavis embogits
calmant la set d'estimar,
les mans fermes
acariciant formes,
perfilant els músculs.

I les mirades ...
penetrades,
la teva a la meva
i la meva en la teva ...
descobrint camins,
el del cor,
el de l'ànima,
el del plaer.

Pura força brava,
recorreguts interminables,
tornant a dibuixar
rostres i colls,
espatlles i braços,
pits i ventres,
natges i cames.
Abraçats com les serps,
entrellaçats ...
fins ofegar l'últim sospir.

Tinc presses de tu,
llanguir al teu costat
i tu al meu costat.

Dormir bressolats
i res més.

dilluns, 9 de març de 2015


És en el present on els meus llavis besan el teu coll,
la teva veu ressona a la meva boca,
el palpit és melodia composada per nosaltres,
la millor vista són els límits del nostre cos,
i el tacte és cultiu d'emocions.

És en el present que tot és possible,
el passat és particularment nostre,
i el medi per arribar al present.
Del futur en sabem poc o res,
cada pas només ens apropa,
és un nou moment ben nostre,
per abastar de nou els sentits.

I encara no t'he parlat del amor,
la clau de les emocions,
que fan dels sentiments sentits
per gaudir les emocions dels sentiments.

I res més

dimecres, 4 de març de 2015

Generós


L'amor,
sentiment generós.
Tots l'hem desitjat,
viscut,
enyorat,
plorat,
celebrat...
Quan no és correspost
o l'hem sentit així,
en el nostre propi engany,
o ha deixat de ser,
a les hores,
és molt més generós.
L'amor
demana la felicitat de l'altre.
Compartit,
lluny de tu,
lluny de mi.
Mai una derrota,
plau o dol
però generós.

i res més.

Esperar,
la paciència de l'espera.

Per bé o per mal,
el sabor desconegut,
la incongruència dels pensaments,
el rellotge parat,
hores insomnes,
la companyonia absent.

I esperem la notícia,
una trucada,
un missatge,
una veu llunyana,
el plor del nounat,
un saber, a la fi.

I esperem amb el neguit,
volem saber
de tu i de mi
de nosaltres i d'ells,
del cor que viu plenitud
i del que pateix també.

I esperem esperançats
tot i l'alegria continguda
tot i la por a la veritat.

dilluns, 2 de març de 2015

Et diria...


Et diria amor
com sóc de curt de paraules
El sentiment aflora
lliure davant teu.
El sé viure,
el compartim
i no sé descriure'l.
Em completes,
em millores.
Ets tu qui treu de mi
tu qui dones forma
tu qui em fa ser,
de tu mateixa,
el do d'estimar-te.
I no tinc paraules,
tampoc les vull.
Això nostre
s'ha de viure
com fem tu i jo.

I res més.

Sòbria


Sòbria,
aixeca els braços en l'aire,
els palmells ben oberts,
el cos nu, tens.
No mostra ferides,
les ha patit sota pell.
Ni una sola llàgrima més.
Diu prou.
Massa temps el dolor la malmesa,
mai més el cor esberlat,
ni llàgrimes amagades,
ni l'ànima adormida.
Seguirà el mateix camí,
és el seu,
però ara els errors
seran propis, tant,
com la felicitat
que li era amagada,
desconeguda.