dissabte, 30 d’abril del 2016


Hi ha homes més lliures a les presons

que caminant pels carrers.

Els primers només tenen present,

els segons, sovint, només futur.

Els primers conviuen entre reixes,

els segons se les imposen.

L'única llibertat és la del pensament,

la resta caminar a destemps.


dijous, 28 d’abril del 2016


En el lleure del teu cos,

hi descansi una mà entre els teus pits,

trobi el batec del cor i el flux de l'amor,

el respirar pausat i la calma absoluta.

Sobre el ventre l'altre mà reposada,

allà on has germinat vida i t'has fet mare,

l'escalfor tendra i el benestar de la llar.

Els meus llavis prenguin vida al teu coll,

resegueixin perfilant els teus sentits,

i com a guia el teu tacte.

dilluns, 25 d’abril del 2016

Sant Jordi 2016


Perenne com els meus sentiments,
vermella com la nostra passió,
lluent com el teu somriure.

De tija forta com el meu amor,
pètals humits com les nostres besades,
vital com el teu propi ser.

Senzilla com el meu desig,
d'aromes suaus com les nostres pells,
plena de llum com el teu estar.


Camina prop del mar,

mirada perduda cap els infinits,

les seves llàgrimes, com perles

esquitxades per les onades,

devallen per les seves galtes

fins caure entre els blaus del mar.

Sempre llueix un somriure,

plora per l'amor present,

agraïdes les llàgrimes de felicitat ...



Un dia descobreixes que el millor cafè sempre l'has pres sol,
que tu ets la teva pròpia i única prioritat,
millor no esperar res de ningú i evitar frustracions,
si algú et considera una elecció has de plegar veles,
que estàs de pas constantment en moltes vides
i amb qui realment vols estar és amb ella.

També saps que ningú escriuria un poema com aquest.

Ella i ell
tu i jo.

Primer ella eras tu,
ell era jo.

El tu i el jo
van fer un nosaltres.

El nosaltres avui és,
l'amor del tu i el jo.

Solituds


Vull obrir nous camins
amb noves insatisfaccions si cal,
fart d'aquest absurd que no entenc.
No, no tinc temps per esperes,
els silencis em deixen sord,
el rellotge parla de futurs
i dempeus m'ha de trobar la nit.
No m'esperen fites de glòries
ni les desitjo amb mi,
que no he de fer cap guerra
per trobar la meva llibertat.
No he de demorar la partida,
perdoneu-me, companys, el comiat,
la ràbia ara em vol ser amiga
i la foscor omple la meva buidor.

divendres, 22 d’abril del 2016


No demoris la teva presència,
mostra't al món,
no cal el teu crit,
tan sols el teu jo
amb la teva força... i  essència ..

Vesteix-te de llum o vida,
no importa el com,
tu surt i mostra't,
fes de tu el motiu,
oblida passats... i lluita.

Viu el teu moment,
els teus moments, tots.
Surt i no pensis res
sigues preferència, la teva,
i el teu límit ... els tens?

dimarts, 19 d’abril del 2016

Així de simple


Ni passats ni futurs,
ni somnis ni ideals,
ni dreceres ni camins.

Prou d'estels i cels blaus,
prou d'onades i vents suaus,
prou de paraules i gestos.

No a més pensaments,
no a dir mai i sempre,
no a silencis savis.

Nosaltres som present,
nosaltres som el tot i el res,
nosaltres som tu i jo.

Nosaltres i el teu jo,
nosaltres i el meu jo,
nosaltres i el nostre jo.

dijous, 14 d’abril del 2016


El teu amor m'ha fet novament verge,
els sentiments han brollat de nou
i un a un han esperançat nous capolls.
Els sentits han trobat noves textures
pel paladar i el tacte incrèduls,
d'altres tangibles només pel cor.
Jo, cansat d'un equipatge farragós,
he après a alleugerir el seu pes,
a caminar amb les mans buides
recollint dia a dia paisatges desconeguts.
Paraules d'un diccionari obsolet
tornen a mi com a noves definicions,
com creades per donar-te significat
amb l'exclusivitat de l'única propietària.
Els fràgils t'estimo de la teva veu
prenen fermesa quan entren al meu cor,
frescor o escalf quan en saps en necessitat.

I passa el temps i em sé verge...
                                                       verge de nosaltres.

dimecres, 13 d’abril del 2016


De totes les teves nueses
amb quedo amb la de la mirada,
la de la veu i també l'oïda,
la del tacte i l'aroma.
Però no n'has tingut prou
i m'has mostrat la del cor
i molt més enllà, fins l'ànima.


El tacte,
les olors,
la veu,
les mirades
i el gust de les besades.
Les percepcions
i el sentir,
ens omplen... ens alliberen.

Estem plens de sensibilitats,
són les mesures dels sentiments.
Com més els expressem, més lliures
per sentir... per rebre,
per viure el constant donar i rebre.

Avui descobreixo els imperceptibles
dins d'allò que és comú
i donem per bo,
detalls teus... detalls meus.
L'amor és... i serà
un molt per descobrir
dins d'un molt compartit.

divendres, 8 d’abril del 2016


Ets un cúmul de vida,
tot just comencem a parlar
i la teva veu em provoca... somio.

Et veig davant del mar,
per fer teva la seva calma,
lluent la pell i els ulls pel sol,
i ens imagino...
nus els dos,
amb tot el poder del mar,
vigorós i pausat alhora,
convertits en un anar i venir d'onades.
I jo impregnat de tu
i tu de mi,
llisquem els dos entrellaçats.
Després juguem,
tu a atrapar els meus peus
i jo, dret, deixant-me fer.
Ara, vas i vens i no et sé atrapar
i caus entre les onades...
rialles, moltes rialles
i més calma... molta calma.

Llegir el teu cos
com un poema.
Vesteixo de ritme la pell,
pauso totes els plecs
entre comes plenes d'adjectius,
on ets més tendre
entretinc punts de calfreds,
admiro el desig
en les teves exclamacions,
interrogants reviuen
allò que de nou a nou descobreixo.
Et llegeixo com una poesia,
una vagada més i unaltre
com versos que sempre es mostren
plens de riqueses...

Et llegeixo el cos novament.