dijous, 12 de maig de 2016


Males hores per al record recent,
intemporal queda suspès en l'aire,
busca el decans en l'home erràtic.

Salta i trenca una branca de la seva memòria,
segur de l'acte sent el dolor de la ferida,
el seu cor vacil·la, pateix i s'humilia.

Mut de paraules i nul d'expressió,
ensopega atordit amb el present,
i segueix convençut del seu sentiment.

Algú quedarà que distingeixi la seva figura,
capaç de comprendre el seu salt,
buscant unir record i ànima.

mentre, l'home

viu allotjat a l'elegia.