Males hores per al record recent,

intemporal queda suspès en l'aire,

busca el decans en l'home erràtic.

Salta i trenca una branca de la seva memòria,

segur de l'acte sent el dolor de la ferida,

el seu cor vacil·la, pateix i s'humilia.

Mut de paraules i nul d'expressió,

ensopega atordit amb el present,

i segueix convençut del seu sentiment.

Algú quedarà que distingeixi la seva figura,

capaç de comprendre el seu salt,

buscant unir record i ànima.

mentre, l'home

viu allotjat a l'elegia.