El somni avui és més real
que ahir quan el vam desitjar,
tu i jo sóm dos desconeguts amants
obrim el cor al verb estimar.
Totes les pors hem oblidat
i el present no mira al passat,
la vida ens convida al seu ball
i l'horitzó és un futur que hem tocat.

La nit ens convida al seu ball,
tu i jo interpretem aquest vals
i girem i tornem a girar
amb els ulls clucs i un bes segellat.
Escoltem les notes del mar,
una brisa ens vol embolcallar,
compartim llençols de seda
i un batec que ens han delatat.

Provoca la meva pell amb la teva mirada,

acaricia el meu pit amb els teus cabells,

atràpa'm amb un senzill t'estimo,

i aquesta nit no trobarà matinada.

És senzill
               
      - T'estimo

Ja està, ho has dit

       I ara?

Ara el valor

       valor d'estimar

i la valentia

       valentia per a deixar-se estimar.

Ella no és ni fada ni princesa,
ni fruit d'un somni impossible
i comparar-la amb res seria un error.
Ella estima i es deixa estimar,
tot ho dóna i res demana,
amb els braços oberts m'espera,
un somriure ampli i sincer
i els ulls ben oberts per no perdre detall.
Jo l'estimo tant com la respecto,
poemes, cançons i temps
tot és poc i molt a l'hora
i mai suficient per mi.
Ella és la dona que m'estima,
jo l'home que l'estima
i en aquest fer dels dos
hem vençut possibles impossibles
i ara deixeu-me somiar
que la vida amb ella és més vida.

Bon dia vida.


Perquè
           és bo de veritat per a tu.
Perquè
           a partir d'avui el teu pas ha de ser segur.
Perquè
           ningú ni res ha d'impedir la teva felicitat.
Perquè
           els teus valors prevalen.
Perquè
           ets forta i decidida.
Perquè
           els teus sentiments són clars i transparents.
Perquè
           has estat honesta sempre.
Perquè
           has lluitat en silenci.
Perquè
           has cregut un ideal i ara el defensas.
Perquè
           la teva vida avui et pertany.
Perquè
           pots estar orgullosa de tu.

Perquè
           m'estimes com ningú ha fet fins ara.
Perquè
           valenta et deixes estimar.
Perquè
           tu fas avui el teu futur.
Perquè
           les pors ja no són més que records.
Perquè
           ets lliure i has triat l'amor.

Mai no és un accident involuntari,
però sí un gest intrèpid i molt valent.
Prens unes mans entre les teves
esperant trovar un tacte suau
i el que troves és una escalfor
on nia un batec que s'apropia de tu.

Ho saps, ho desitges, el vols...
sempre més el lligam  que et reclama.
Aflora la trensperència d'uns ulls,
et miren descarats suprimint distàncies,
una calma segura envaeix el moment
quan els llavis es troven i s'eclipsen.