divendres, 8 d’abril de 2016


Ets un cúmul de vida,
tot just comencem a parlar
i la teva veu em provoca... somio.

Et veig davant del mar,
per fer teva la seva calma,
lluent la pell i els ulls pel sol,
i ens imagino...
nus els dos,
amb tot el poder del mar,
vigorós i pausat alhora,
convertits en un anar i venir d'onades.
I jo impregnat de tu
i tu de mi,
llisquem els dos entrellaçats.
Després juguem,
tu a atrapar els meus peus
i jo, dret, deixant-me fer.
Ara, vas i vens i no et sé atrapar
i caus entre les onades...
rialles, moltes rialles
i més calma... molta calma.