L'amor, ningú ho diu,
té una part de possessió,
un ego amagat
i un molt de confiança.
L'amor és temps compartit
i fa impossible el tenir-ho tot,
està fet de costums mutues
propietat de cada parella,
alienes a la resta del món.
L'amor demana molta calma
i un reinventar-se cada dia,
no té mesura ni pretén definicions
més enllà d'allò que es viu i desitja.
L'amor, quan canvien les costums
i el temps deixa de coincidir,
s'esquerda i perd agònic el sentit,
però l'amor existeix amb tu
o un altre tu que el volgui definir
amb mi.
