dissabte, 25 de juny de 2016


Jo desitjo aquell vent suau
que m'empeny a viure,
aquell aire, vingut de mar endins,
que ens refresca la pell
calmant els sinós que ens descavalquen,

He trobat el somriure perdut
enmirallat plàcid aquest matí,
aquell, sempre benvingut interior,
que reconec propi i es fa present
quan dono la mà a la solitud i a les pors.

Torna l'home inquiet i ferm
per mirar sense desafiament les realitats,
aquell precís instant on reconèixer
que cada paraula té el seu significat
quan la raó mana a un cor desafiant.

I els sentiments callen i es neguen
fugint d'ells mateixos...
                                  fugint...
                                             fugint...
                                                        fugint.