dimarts, 30 d’agost de 2016

Bajanades


És tan fàcil de pronunciar
i no tot expressa el sentir,
és voler abastar-ho tot
i alhora em sembla insuficient,
no pas per un mateix, prou ho coneix,
més aviat pensant en definir,
per d'altres maldestres enamorats
que no podran copsar l'amor com ell,
ben entès que aquest ell sóc jo.
La paraula és amor,
la seva acció estimar
i, com no hi ha dues persones iguals,
es mostra i viu diferent en cada cas.
Plora l'enamorat correspost, d'alegria
i el refusat també ho fa, si bé de tristor.
Un dia a dia com el viure,
tots hi som convidats,
compte però, viure vivim,
la tria és el bon o mal viure.
Somriure o plorar tot si val,
depèn de tu, de cadascú.

dijous, 11 d’agost de 2016


Ha estat de matinada
que jo el sentia i dolia.
Mala hora la seva
que ha vingut a trobar-me.
Un sol gest i suficient
que jo mig dormia.
No ha estat fins l'albada
que amb la primera llum
la sang el seu traspàs marcava.
No l'he vist ni en vida ni mort
que segur que ell em volia mal.
Així ha trobat la seva darrera
i malaurada picada,
el mosquit no coneixerà altre vesprada.

dimecres, 10 d’agost de 2016


Em sé tendre a les teves mans,
completament nu.

Fes veritat de les meves paraules,
no permetis cap dubte.

Creu el teu sentiment, segueix-lo,
vull ser la teva fe.

Escric amb el dictat del meu cor,
la lògica de l'amor.

Vas ser el meu petit tresor
i ara ets un descobriment constant.

Només et demano un petit esforç,
escoltat i creix amb mi.


Sé de mi que sóc fruit,
la collita d'una terra treballada
amb i per donar energia,
el resultat de la lluita d'uns pocs
que han cregut primer en ells
i ara creuen en mi.

Sé de mi que no depenc de ningú
i em sou necesaris per poder ser,
que trio els que es quedin
i no m'ha de doldre la seva marxa,
la llibertat també és un anar i venir vostre i meu.

Sé de mi que m'estimo i dono amor
amb la mesura de la correspondència,
com més m'estimi a mi igualment a vosaltres,
l'amor un acte de fe i renovació constant.

Sé de mi que sovint dubto
i aquest dubte em fa fort,
no tinc por a les respostes
ni tampoc a la nit ni al dia,
per poder conèixer la claror cal la nit
tant com aprendre de la llum per veure a la foscor.


Amb tu he après que l'amor s'ha de viure descalç.

He sentit, amb tu, la suavitat de la gespa,
les pedres més punyents i les més suaus,
com la sorra més rogent cremant de desig.

Amb tu he après la paciència del tot anirà bé,
la força de l'atracció sense més, perque si,
deixant anar la sabiduria del cor que tot ho vol i entrega,
sense esperar res perque tot és real.

Amb tu tinc la seguretat d'estimar a les palpentes,
és tant el que ens hem après i confiat
que l'única llum que em cal és la de la teva veu.

I és tan gran el que em dones que l'amor no ho pot definir,
perque amb tu sé que l'amor viu.


Deixa't seduir pel tacte de la veu,
et siguin primerenques les paraules.
Cada mot un vestit de pell nou
fent del teu cos un ram de rosada.
La veu és efímera i, només així,
podrà perviure en el sempre més.
Desperti l'amor en el teu cor
allà on el meu aprèn el teu batec.

dimarts, 2 d’agost de 2016


Què s'ha fet de les paraules?
d'aquella facilitat de mostrar-me nu,
amb tota l'ànima exposada a tots,
sense embuts ni vergonya.

Què fa que senti aquest embut?
la meva gola seca d'adjectius,
amb tots els sentiments ofegats
sense trobar el camí fins a tu.

I no obstant això t'estimo,
com l'adolescent o l'home madur,
amb tota la força del plor infant
i la senzillesa de qui se sent segur.

T'estimo i no sé arribar a tu com abans.