divendres, 8 de gener de 2016

No a la VdG


He somiat que era llàgrima
nascuda d'un nus del teu ventre,
creada pels pensaments i el cor.
He sentit el dolor del lacrimal,
la impotència de ser un escull
regalimant galta avall.
I tot i ser teva,
de saber on era concebuda,
de patir aquest part visceral
jo, la teva llàgrima,
desconeixia el meu perquè
i em pregunto si tu el sabies.
I era només un somni...
i res més que un somni...
i era res...
i era...
i res.