divendres, 4 de març del 2016


Aquest és el darrer poema públic,
he decidit que tots et siguin privats,
que et despertin cada matí,
t'acompanyin a la feina,
et siguin visibles allà on siguis,
et bressolin mentre dorms...
Siguin generosos en sentiments
i només tu coneguis del meu amor.
Avui he pensat en tu i en nosaltres
i només tu ets abundància en mi,
quedin per nosaltres la paraula i el vers.