Les teves paraules
flueixen com l'aigua i calan,
és la bogeria del sentiment,
de l'ètic i lo amoral.
Neixen sinergies que només coneix la pell enyorada.
Els petons per donar,
les llàgrimes enamorades,
els sospirs compartits,
la màgia de moments viscuts,
el fil de veu tan proper,
la calor d'uns llavis,
les mirades còmplices,
els pensaments impurs del desig més pur,
el futur proper,
la veritat del t'estimo,
el tot compartit i per compartir.

De matinada mor.
Si, mor el poeta entre versos,
just amb la rosada i l'alba,
com el capoll que desperta,
la flor acabada de crear,
la seva bellesa...
Els ocres de les primeres hores,
els blaus clarejant,
el despertar d'una mirada ...
El tot una altra vegada.

Si, mor,
mor el poeta,
per renéixer mor,
per despertar abraçat a la seva estimada,
bressolat entre els seus pits.