dimecres, 28 d’octubre del 2015


He fet silenci dels meus sorolls
per sentir altres vides del carrer.
Un motor escandalós,
el mall picant a terra,
uns tacons decidits,
un lliscar de peus arrossegats,
unes veus cridaneres, cony inclòs
i un -te pego una hostia, cojones-,
una frenada perillosa
i un silenci esglaiat.
La vida té molts sorolls,
no són nostres
pertanyen a essers anònims
que, volent o no, fan nostres.
Mentres els tacons s'allunyen
penso que demà seré més atrevit,
tancaré la meva llum interior
i miraré el món

El silent de l'amor


Quan la soledat era el meu present
no en sabia de paraules,
ni de mots per calmar la set
ni en vocabulari sencer
trobava un poc d'esperances.

I ploraven tots els racons
on el record era el meu dol
i la nit mai callava el soroll
em parlava d'un passat de plors
i sentia l'ànima fora del cos.

Avui encara em sé aprenent
que vola a llevant i ponent
cercant la llibertat d'un present
que captiva el meu adolescent
per aprendre estimar silent.

dimarts, 27 d’octubre del 2015


Reposant sobre el teu pit,
amb el xiuxiueig del teu cor
acaronant la meva oïda.

Les teves mans jugant,
enredant els meus cabells
fent visible el repòs.

Arraulit en l'aire net,
abraçat a la teva cintura
inconscient del temps.

És tot el desig que volíem,
satisfets amb l'instant
l'orgasme va ser la tendresa.

Visc ingràvid en el blau
suspès en un paisatge
de llum i pau calma.

Un tapís de blanc transparent
acull les meves passes
descalç, sense petjades.

Cap camí no està senyalat
tot és nou i res per descobrir
ni passat, ni present ni futur.

L'esperit descansa complagut
el cor reprèn el seu ritme
i el pensament sent i somriu.

Els teus llavis acaricien els meus
torno al cos que el plaer m'ha pres
tornem de la llum, el blau... el blanc...

ens fem l'amor ingràvids del cos.


Enamorat d'una onada,
una entre totes.
Ella es mostra tendre i calma
mai no l'he conegut tempestuosa,
va i ve segura
a voltes tremolosa
i és quan més la desitjo acaronar.
Coneix les meves pors
a l'immens dels blaus
i, quan més temorós em sent,
em dóna aixopluc amb el seu esguard,
i, en aquest seu acolliment,
m'adormo per despertar
en el somni que un dia
ens durà a la darrera platja.

dilluns, 26 d’octubre del 2015

Us estimo
mares, filles i germanes.
companya, confident i amiga.

Us estimo
mestresses de l'amor i la tendresa
lluitadores constants i perseverants.

Us estimo
amb el somriure i la tristesa als ulls
amb la voluntat i força de seguir en peus.

Us estimo
exemples de la bellesa interior
visionàries del dolor aliè.

T'estimo
a tu a qui no t'havia anomenat
qui m'ha fet tornar a creure en l'amor.

T'estimo
i del teu sentiment en faig motius
de confiança, respecte i sinceritat.

dimecres, 21 d’octubre del 2015


Va triar el millor vestit
i la corbata més elegant,
avui amb barret de copa.
Era feliç saludant tothom,
amics, coneguts i ignorats.
Eufòric tornà a casa,
la llum no funcionava,
tot fosc, si de cas gris.
Mai havia tingut vestit
ni trista corbata, ni barret.
Alçà la vista, la lluna el mirava.
Tot va ser mentida,
demà tornaria a ser feliç,
potser vestit de diumenge.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

Aniversari


Un any,
una vida viscuda,
un any,
tu i jo.
Complau el temps,
és tant el per dir,
quant no hem sentit,
viscut i desitjat.
Complau el temps,
el per venir,
un futur on filar
dia a dia.
Res esperem,
sorgeix,
acceptem i estimem.
I fem el pas,
atrevits,
no és valentia,
ens creiem,
respectem,
confiem...
La felicitat,
cap nom propi,
no ens cal,
ens sabem...
Ens estimem.

dijous, 15 d’octubre del 2015

T'estimo,
amb la condició de qui se sap aprenent,
de tu com a dona lliure i bagatge propi,
de tu vers a mi com a home d'altres vivències,
com aprenent del propi amor,
dia a dia descobrint-lo en tu i en mi.

T'estimo,
amb la contundència dels verbs,
aquells que ens omplen i aporten,
aquells que del dia a dia fan motius,
com aprenent del propi amor,
dia a dia conquerint-lo en tu i en mi.

T'estimo,
amb les tres màximes notes del conviure,
amb respecte, confiança i sinceritat,
com aprenent del propi amor,
dia a dia despertant-lo en tu i en mi.

T'estimo,
creadors ambdós d'il·lusions i somnis,
amb la capacitat de creure en els sentiments,
amb el desig de l'encontre del cor, esperit i cos,
com aprenent del propi amor,
dia a dia tornant-nos a enamorar.
Em pregunto què senties ahir,
amb el teu mar als peus,
les onades picant els teus turmells.
Saps?
El teu somriure era melangiós
i voldria saber quin era el teu enyor,
el sol, el mar....
potser les onades et parlaven
i et deien del seu amor per tu,
o el sol escàs d'ahir, avui,
ha reviscolat en saber de tu.
Jo, no sóc ni mar ni sol,
i visc avui gelós
de l'amor que ells et mostren
i voldria ser les carícies
que ells ahir et van donar.

divendres, 2 d’octubre del 2015

Infeliç


Sóc un infeliç,
em creia amo del temps
i ell juga amb mi.
Avui ha estat escàs,
profitosament escàs.
Tot queda dit en quatre paraules,
carregades de presències,
escasses com el temps
i profitoses com el temps.

Escrits que diuen més del que podem llegir


Tota realitat entre nosaltres clama
assaborir dolça i serena,
dies entregats.
Sortilegi engrescador,
no tempestuós i majestuós
enrevessats temps silents.
Mai havia reconegut instins
acaronant la llum única il·luminada
sobre aquella breu opurtunitat
buscant amarar-te

Perdona'm amor meu,
el meu cor tot et pertany,
però, potser ho has intuït
i ara, avui, et seré sincer.
Cinquanta anys arrelats,
a la terra, fidel al sentiment.
Sí, l'estimo.
Ella m'ha donat molt,
és generosa amb qui l'entén,
amb qui a respectat l'historia,
la seva, que és nostra
i molts l'han pretès amagar.
Ells que ara diuen estimar-la,
ells, amos i senyors de la llei,
ells que la fereixen, ens fereixen
amb les seves urpes brutes,
ells que avui, com ahir, amenacen,
ells fills i pares del absolutisme.
Avui sóc clam, petit clam,
sumat a milers com jo... com tu.
Prou de mentides i velles cançons,
cal trencar amb el passat,
que el un nou cant el fem en llibertat.
Avui el nostre país demana ser estimat.