Hi ha molts camins
un d'ells, un només,
ens pertany a nosaltres.
El vam començar, sense voler?
El cas és que hi som,
és tot nou i pels dos
i el fem segurs, sense preguntes,
com si fos alguna cosa prefixada,
pel destí?
Qui sap...
És tan jove el camí...
no puc parar de caminar amb tu.
Quantes vivències ens queden...
i el millor de tot
és que no hi ha camí.
El camí som nosaltres.
Ho entens ara?
Vull caminar sempre al teu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada