dimarts, 2 d’agost de 2016


Què s'ha fet de les paraules?
d'aquella facilitat de mostrar-me nu,
amb tota l'ànima exposada a tots,
sense embuts ni vergonya.

Què fa que senti aquest embut?
la meva gola seca d'adjectius,
amb tots els sentiments ofegats
sense trobar el camí fins a tu.

I no obstant això t'estimo,
com l'adolescent o l'home madur,
amb tota la força del plor infant
i la senzillesa de qui se sent segur.

T'estimo i no sé arribar a tu com abans.