dilluns, 20 de juny de 2016


Saps, petita nena de cabells preuats,
arribat aquest moment de tendresa,
ens hauriem de dir el darrer adéu.

Despenjar el meu estel del teu firmament
i en el seu lloc posar-hi una llàgrima,
per si mai et fes falta plorar un sentiment.

Jo seguiré somiant nits de primavera,
cercant els mots que potser he perdut,
recuperant les forces i reempendre el pas.

Perquè et sóc fidel com ho he estat sempre
encenc aquesta petita flama vora la finestra
per dir-te que el cor està bé i no pateix.

T'estimo petita nena de cabells preuats,
dir-te que abans la meva follia sigui completa
faig camí amb el record de seguir-te estimant.