dimarts, 22 de maig de 2018


La bellesa no està en el poema,
ni les seves paraules
ni entre els seus versos


La bellesa està en allò que l'ha creat,
poc mèrit té el poeta
tot és teu estimada...


Quan la llum es pon
i la nit comença a fluir
tot just sembla un final
i tot just és el principi,
un nou dia espera el teu bes,
la llum neixarà del teu pit
i junts seguirem fent camí.

dilluns, 21 de maig de 2018


Poques o cap,
les paraules s'esgoten,
em sento buit i pobre
i a l'ensems més viu i vital.
És tot el que em dónes
o com ho fas
i com m'acceptas
que em fa emmudir.
En sóc molt de novell,
com tu mateixa et deus sentir,
cada amor és diferent
i aquest nostre se'm fa plenitut.
No són les besades i carícies
ni tan sols el plaer del cos,
és allò incomprensible del cor,
que el cap no sap raonar
i les mirades sí entenen.
No tinc paraules per dir
en aquest silenci que batega
com hi trobo el ritme sincer
per apropar-me a tu
i, calladament, enamorar-te.
I ara ho sé
el dia que mori,
perquè un dia hauré de morir,
ha de ser fent-nos l'amor.

                         "No permetis, però,
                           que mori en vida."

diumenge, 20 de maig de 2018


Un tu de mi

i un mi de tu

diu... 

"Ens tenim, hi som 

i ens falta la presència,

el cor sempre present

i el cos vol estar amb ell"

dissabte, 19 de maig de 2018


Potser són més sincers els meus ulls
que les paraules que ara no sé dir.
Un t'estimo amb un gest desencisat
sense esperar que l'escoltis ni, tan sols,
podent controlar la consciència de dir-lo.

Aquí estic, assegut en un lloc qualsevol,
entre els blaus purs del mar i el  cel,
aliè a l'embat de les onades a les cames,
temerós de les respostes que reconec
en aquest present nihilista en l'amor.

El meu horitzó és un futur apressat
per deborar un present on no sé viure
i tanco els ulls per endinsar-me
onades endins d'un mar que em governi
fins un nou port on poder viure en present.

divendres, 18 de maig de 2018


Aniré fent rams amb els sentiments,
seran tants que no els podrem abastar.
Imagina tots els colors possibles,
combina'ls uns amb altres,
donem ara un toc més,
el teu i el meu, el dels aromes,
els que desprenen les nostres pells,
els llavis i cadascun dels sentits.
Sigui la oïda el primer referent,
escoltem els t'estimo i et desitjo.
L'olfacte ens embriagui,
de qualsevol olor que ens pogui reconèixer.
Sigui el gust el del bes i el cos sencer.
La vista ens mostri la bellesa interior,
la que reflecteix la nostre felicitat.
I el tacte s'ompli de les nostres formes.
I si mai ens manqués un sentit,
que els altres li donin vida.
Sigui el tacte els ulls,
l'oïda el gust,
la vista l'oïda,
el gust la vista,
l'olfacte el tacte.
O combinem cadascun segons el moment,
lliurament, per trobar els diferents camins de l'amor.

dijous, 17 de maig de 2018


El cos no pot més,

vol descansar i no pot.

La ment es manté desperta,

lluiten cansament i pensament.

Les parpelles es tanquen

i un malson les torna a obrir.

Vine, no triguis més,

abraça'm per poder dormir.