dijous, 1 de juny de 2017


La seva música és al mar,
cada onada com una nota,
ella les neda, és el seu ball.
No hi ha dues notes iguals
difícil de seguir el seu pas.

dimecres, 31 de maig de 2017


Vull vestir-te aquesta nit amb la meva pell,
amb l'humitat dels meus llavis
acaronar el foc de les teves galtes.

Acotxar els teus ulls amb la mirada
atret pel dolç sabor de les teves parpelles
dansant al so dels nostres sentits.

Compartir la litúrgia de l'atracció
acollint l'abraçada de la feminitat
sacsejat pel silenci que compartim.

Aquesta nit l'amor serà pur,
dos dignes amants en la seva fragilitat
muts de paraules i plens d'expressió.


És un parany confús
estimar o estar enamorat.
El segon és impossible
si el primer no està present.
El primer sovint es confon
amb el primer... quin parany.


Complicat això de mudar,
un voldria endur-s'ho tot
i passa que és impossible.
Entre les coses perdudes,
trobades i compartides
el bagatge és un caos.
Deixar pendents és un error,
la porta demana la tanquin
i mai més torni a ser oberta.
Sort tenim que el mai,
el no-res i el sempre
no són valors absoluts.
Complicat mudar a contracor,
ho deia la iaia deixant el poble
i si no ho va dir ho va pensar.


L'amor ens sobrevisqui amor meu.

En totes les seves vivències,
tan en les intensitats i proeses
com en les penes i decepcions.

Tot allò que ha estat nostre, els records,
i el que desitjo per venir i desconec.
Perduri per sobre de la nostra vida
o, si és el cas, perduri per sobre del propi amor.

Prengui formes conegudes i senzilles,
rosa, papallona, ocell o tant se val,
que sobrevisqui i, si de cas, ho faci també
com esbarzer, llam o tempesta o tant se val,
que sobrevisqui i, si de cas,
ho faci per sobre la nostra vida i del nostre amor també,
com ho fa una llàgrima en el plaer i en el no-res.


Si has vessat llàgrimes
i també les has basat.

Si has sentit la plenitud
i també l'absoluta buidor.

Si el cor se t'ha accelerat
i omplert el ventre de papallones.

Si has sentit un guany somiat
i la pèrdua més absoluta.

Si el condicional és un infinit
i el poema no troba final.

Si has sentit això i més
has viscut i vius l'amor.


El proper tren no admet passatge
és el meu, n'estic segur,
no n'espero cap més,
de fa dies que ho tenia previst.
Ha de ser avui, just al capvespre.
He estat preparant-me per res,
no admet passatge.
No pot ser el següent,
ha de ser aquest, el del capvespre.
Faré tard a la meva darrera oportunitat
o potser és això,
els que no tenim destí
esperem trens que no admeten passatge,
perquè per anar enlloc no cal cap tren.