dilluns, 13 de febrer de 2017


Miro el rebost buit aparentment,
pot ser que no hi quedi res
quatre mots i res més,
són paraules que jo un dia,
per un món que fos diferent,
jugava a inventar espenrances
per mi, per tu i per ell,
avanç que la nit enfonsés la barca,
no puc oblidar les seves llàgrimes.
Qui ha arrancant les seves arrels?
qui els nega un plat calent,
un sostre i una flaçada?
Per ells tan sols els hi queda
la vida i una mirada perduda,
tot abandonat en el seu viatge,
les pors i les vergonyes
que ara hem fet nostres,
també en vida i la mirada amagada.


Lligar paraules, encadenar-les
amb el llenguatge dels dits
fent atent recurregut a la mà,
a les teves mans com a traç
dibuixant cada instant trobat,
reconeixent el meu cos en elles,
formes que en els meus palmells
tu reconeixes com a pròpies.
Hem estat, som, un mateix desig
combregat en el plaer de la trobada
de nits ombrívoles de moments,
on la nuesa més hilarant
era, i és, l'expressió complaguda
del nostre anonimat silent.
Conquerida la tremolor dels ulls
una llàgrima de plenituds
comparteix el tacte de les mans.

dissabte, 28 de gener de 2017


Sabràs perdonar-me quan et necessiti?

No entens que em fas mal avui,
no et vull el meu costat, et maleixo.
Sé que en d'altres moments t'he cercat
i ara t'odio amb tota la meva força.
Ves-te'n, fuig, no et vull ni presentir.

Maleïda soledat tan amiga de l'enyor.

divendres, 27 de gener de 2017


Marxaré sense equipatge,
deixaré terra i amics.

Però demà el sol sortirà de nou
                                 com avui
o potser el dia serà ennuvolat
                                 com avui.
i de nit m'acompanyarà la lluna
                                 com sempre.

Les mans ben buides,
el bagatge abandonat amb els records
i els sentiments en l'oblit.

Un dia descobriré que és una quimera,
que el zero absolut no existeix en la vida.
Allò que ens és propi no és un recomençar,
és reprendre trobant nous motius
per viure, per estimar i per ser.

Sabré qui m'acompanya i, us dic,
que res deixo enrere perquè seria morir.
Em nego a començar de zero
obrint els braços a la vida.

dijous, 19 de gener de 2017


Un poema contingut
                            - breu -
Inici d'un final proper
                            - esperat -
Anunci d'un principi
                            - desitjat -
Vivim entre cercles
                            - individuals -
Cercant trencar motllos
                            - diferents -
Quan tot és senzill
                            - blaus -
Entre home i dona
                            - gènera -
                                          - silencis -
                                                        - calma -
                                                                    - meandres -

dijous, 12 de gener de 2017


Aquí, vull dir per tot arreu, tothom,
és a dir jo també, que daixonses,
que tenim un bagatge.
Sí sí, tothom de tots vull dir.
No em serveix dir he viscut poc,
no n'hi haurà de coses per bagatjar!!!
- existeix aquest verb? -
Ara que ho he dit i tots rumieu,
no busqueu similituds amb somnieu,
feu recompte de vida acumulada,
ompliu de raons el equipatge
i deixeu-vos estar d'aquestes, meves, collonades.

dimecres, 11 de gener de 2017


Quina dualitat el silenci
tan ferotge... tan tendre
de plenitud i de buidor
amb turmenta o amb calma
el nostre paradís a l'hora infern
Quina dualitat el silenci

Qui s'atreveix a trencar-lo!!!