divendres, 20 d’abril de 2018


Vol el meu cos vestir-se de tu,

de la pell que llueix els teus sentiments,

                                  tatuant-los  amb els meus llavis.

Dibuixar a les teves mans el desig

que mostra el que ets en mi,

                                 fondre'ns en l'abraçada i el bes.

dijous, 19 d’abril de 2018

Demano molt
ho vull tot.
Els primers tots del dia
la paraula,
la mirada,
el bes,
la veu,
el tacte,
l'abraçada...
Quan em falta
la llum és foscor.
A palpentes obro les ales
per volar topant
entre tòpics.
Em dol el meu silenci
no pas el teu.
El meu és egoista,
mentres el teu diu estic bé.
I em faig anònim
maleint viure detalls
ínfims del sentir.

i res més.

Viatja un perfum en l'aroma insomne,
apropant la nit que no compareix,
sota guspires de mirades llunyanes,
traspassant les fronteres del desig encès.
Riberes de les nostres platges
on la sorra emmiralla les ombres.


Però la nit és fosca,
els silencis són remor als teus ulls
i no em puc emmirallar en tu.
Farem camins i noves dreceres,
remor dels teus ulls que em nodreix,
els nostres batecs com a fidels testimonis,
de besades antigues avui recordades.
Batecs, del que un dia varem sentir,
besades llunyanes i, a l'hora, tan presents
mentre les carícies se'ns feien aigua.
Avui, les sento enyorades,
les ploro i em són felicitat.
i em sento lluny i em sento a prop...
i em sento estrany.


Onades que duen nous i s'emporten vells sentiments,
les duc cosides per sempre a la pell
com la flaire de l'aroma insomne,
que embolcalla el desig del cos absent
i apropa a la nit records d'enyorança
amb salats alès de tu mai oblidats.


Varem ser present i avui som diferents futurs,
s'han assecat els llençols amarats d'estims,
la fredor omple la nostra cambra
i ara et penso lluny d'aqui,
i em sé feliç de nosaltres
amarant uns altres llençols en solitud
alenant un altre destí,
conservant l'aroma que ens va capgirar
i no sentir la buidor de l'oblit,


Puc escriure un mot darrera d'un full verge,
darrera de cada lletra cercar-hi la que més t'estimi.


Puc escriure un mot, un verb o els nostres noms.

He lliurat una batalla contra l'amor ...

i he estat derrotat ...

ell, just vencedor i jo ...

                      ... enamorat

dimarts, 17 d’abril de 2018


A glopades,
així entres en la meva boca,
irrespectuosa
amb el meu alè,
ofegant-me
fins agitar els meus llavis.
impetuosa,
sacseges la pell acalorada,
agoserada
cenyeixes el teu cos al meu,
persistent
a qualsevol punt
del plaer.
Atrapat
suplico al teu pit
ser etern
en i per a tu
en i per a nosaltres.


Un poema perquè sí,
perquè vull,
perquè mentres escric estàs amb mi
i et penso en el perfum,
el que mai portes,
i el de la teva pell nua,
perquè els meus llavis s'impregnen dels teus,
tous i càlids...
perquè la teva veu m'acarona les oïdes
amb un t'estimo
o simplement en diu que estàs bé,
perquè pensar-te és abocar-me a la teva presència,
recórrer estances de casa buides
cercant els sentiments,
perquè en el despertar ets primer pensament.
Perquè sé que els somnis s'han de tenir despert
i així poder viure'ls,
que dormit no són més que somnis.
Perquè és l'única defensa que tinc
per no caure a la follia de l'espera.
Perquè t'estimo real, tal com ets en mi.


dilluns, 16 d’abril de 2018


Tinc presses de tu,
no és la primera vegada,
t'ho he dit d'altres.
Pressa per ser aigua en la teva pell,
els llavis que calmin la set,
la primera calor a la teva primavera
o el fred del teu hivern
la primera ona que banyi els teus peus,
l'aire que et despentini,
el sol que et cegui
o la lluna que et faci somiar.