Si un dia, amor meu,
els teus braços no em reclamen,
que sigui ben lluny de port
on els meus ulls no sàpiguen
si la nit va ser tempesta o calma.

Si un dia aquest desencís meu
em fa nàufragar i no trobo port
que sigui ben lluny de tu
on no coneguis el meu dolor
i les nits no trobin final.

Si finalment un dia perdem la raó
no tinguem por d'un nou viatge,
un desig que ens sigui favorable
on disfrutar de vives esperances
i trobar un demà de nous plaers.

Però el present ens és amic
i no entén de condicionals,
pren doncs de mi un tot
i jo pendré de tu un tot,
i el tot tingui port i mar i un nosaltres.