divendres, 14 d’octubre de 2016


Què fa que escriguis poemes a la sorra?

Tan aprop del mar només amb  tres o quatre onades i d'ells no en quedarà res. Has fet del teu art una plaer efímer.

Escric a la sorra, aprop del mar perque m'he emmirallat sempre en ell, navegant sobre les onades... nit rere nit.

M'he sentit sempre protegit, entre tempestes o calma absoluta. Ell m'ha emparat totes les nits i aquest és el meu present per a ell.

Allà on neix el primer vers comença un riu de plata que s'endinsa mar enllà fins on els teus ulls puguin veure.

És el camí dels amants, els valents que encara creuen en l'amor. Ells mereixen conèixer el nostre maridatge.
Lluna i Mar cada vesprada es retroben per viure la serenor d'un amor impossible.

Si sou dels que creieu en l'amor aquest és el camí que us regalen. No està lliure de tempestes i en elles trobareu la veritable força d'un t'estimo... per ella i per ell, per tu i per mi.