divendres, 8 d’abril de 2016


Llegir el teu cos
com un poema.
Vesteixo de ritme la pell,
pauso totes els plecs
entre comes plenes d'adjectius,
on ets més tendre
entretinc punts de calfreds,
admiro el desig
en les teves exclamacions,
interrogants reviuen
allò que de nou a nou descobreixo.
Et llegeixo com una poesia,
una vagada més i unaltre
com versos que sempre es mostren
plens de riqueses...

Et llegeixo el cos novament.