dilluns, 30 d’abril del 2018


Algunes vegades som esperit,
eteris del cos.

Ens transformen en un sol ésser,
orgàsmic.

Un espai suspès on el temps es detura,
en silenci no respira.

Arribem a punts on els membres tremolen,
compulsius, deslligats del cos.

Ens arrapem l'un a l'altre en l'acte final,
el cor es desmaia.

Silenci... pau absoluta...

Recuperem l'alè incrèduls,
ens mirem i els ulls pregunten:

- com pot ser possible?

Ens abracem, pausadament
i el bes retorna a uns llavis candents.

diumenge, 29 d’abril del 2018


Un dormir diferent,
somiar que som una realitat,
amb el teu somriure tan proper
com l'escalfor d'uns llençols
que han conegut els nostres cossos.
I mentre sigui fosc
quedaré al teu costat
per ser el primer pel matí
a veure despertar
l'alegria dels teus ulls
i  el teu gest de felicitat.
Un no dormir,
vetllant tota la nit el meu somni
que voldria també fos el teu.

dissabte, 28 d’abril del 2018


Ens aprenem

...avui he après que l'amor ens fa
...avui he après el so de la llàgrima
...avui he après a caminar entre la foscor
...avui he après a mirar amb els teus ulls
...avui he après que res hem de témer
...avui he après la grandesa dels cors units
...avui he après que som lliures de ser si volem ser
...avui he après la virginitat del nostre amor
...avui he après que res sé si tu no hi ets

                          I tot ho he après agafat de la teva mà


                                    

divendres, 27 d’abril del 2018


El nostre primer petó,
aquell primer encaix de llavis,
un més dels primers aprenentatges,
aquells on el desig es mostra tímid.
Petons a la maduresa,
segurs i plens de sentits.
Recordo la tibantor de la carn,
com amb el frec els llavis s'estovaven,
fins el punt, gairebé,
de fondre's les pells
desfent-se entre la frescor humida
i la rosada del plaer.


Et penso,
somrient.
Amb els ulls ben oberts
No hi ha desafiament
Miras el món,
segura.

Fas el primer pas
                         i un altre...
                                         un altre.
Simètrics,
perfectes.
La respiració constant
Giras el cap i...
Què veus?
Qui veus?
La teva ma,
la dreta.
Subjecta forta la meva,
l'esquerra.
Fas més ample el somriure
Sóm dos
De pas simètric,
perfecte
            i un altre...
                            un altre

El món és nostre
                         i és el nostre món.


dijous, 26 d’abril del 2018


Fem un dibuix
de línies definides,
emprem colors vius
i alguns de càlids.
Un cel de blaus
i violetes a la vesprada,
muntanyes
no massa altes
de verds,
de flors
i fruiters,
a tocar d'un mar
en calma
Dos cosos,
nus,
home i dona.
Dibuixem la llibertat,
la nostra per estimar.

dimarts, 24 d’abril del 2018


Si em permets,
avui,
lluiran les meves carícies
donant color
a les teves ombres
que no he de fer meus
el dolor, la por i la incertesa.
Hi ha presents particulars
amb espai just per la companyia.
Moments de convicció,
d'estripar dinàmiques.
Fer un pas més,
protegits els dos
amb la força del sentiment.
Tu el pas,
jo la companyia,
però tu i jo junts.

dilluns, 23 d’abril del 2018

No cal


Et vull amb la nuesa del primer dia,
aquella sinceritat aliena,
la confiança plena en el no-res.
Deixa'm confiar amb tu,
fes-ho tu en mi.

Omplim-nos del no cal.

diumenge, 22 d’abril del 2018


He repassat tots els meus poemes,
tots els que parlen d'amor.
Uns tenen noms propis,
d'altres pur enyor del propi amor.
En tinc un munt que són teus,
nostres per ser més justos.
He buscat com definir el sentiment,
tot allò que fa de nosaltres l'excepció,
el descobriment d'unes plenituds,
desconegudes i tan arrelades.
Ens aprenem, segur que ho fem,
i anem més enllà del nostre interior,
traient l'un de l'altre el desconegut,
obrint portes amb les claus dels sentiments
i ens deixem fer, tal com som,
fe i confiança il·limitada.
Em pregunto perquè tu i ningú abans,
què fa de nosaltres aquest estat
on tot és intens i natural, pur.
Preguntes que no busquen respostes,
en qualsevol cas voler saber
que en tu tot és possible
i en nosaltres tot serà un fet.
Sense preses t'estimo, ho saps,
i em falta temps per compartir.


Amb tu
tot són primeres vegades,
com la llum de l'alba
o la posta del sol.
Petits matisos,
intensitats de blaus,
d'ocres,
el color de foc,
la foscor
o la primera llum,
l'aire fet brisa,
l'onatge seré
o a voltes brau.
El migjorn sufocant
o l'hivern plujós.
Totes les primeres vegades
que jo les vull
perquè les volem
en el nostre junts.

dissabte, 21 d’abril del 2018


És de bon pintar l'amor,
infinitat de colors diferents.
Del blanc en trec la puresa
del fons dels teus ulls.
El groc per trobar en l'ànim
el despertar de la llum.
El taronja de l'albada
on el retrobament neix.
Amb el vermell la passió
l'atracció tendra dels llavis.
El verd la calma sobtada
del tot va bé, no et preocupis.
Dels blaus en faig la perfecció,
on combregant el desig d'estimar.
I amb el violata les tempestes
on els cossos són lliures per fi.
Aquest és l'arc del meu amor
i si em permets i si tu vols,
si la boira ens regala un dia clar,
en farem un dibuix de l'amor
amb el nostre estar.

divendres, 20 d’abril del 2018


Vol el meu cos vestir-se de tu,

de la pell que llueix els teus sentiments,

                                  tatuant-los  amb els meus llavis.

Dibuixar a les teves mans el desig

que mostra el que ets en mi,

                                 fondre'ns en l'abraçada i el bes.

dijous, 19 d’abril del 2018

Demano molt
ho vull tot.
Els primers tots del dia
la paraula,
la mirada,
el bes,
la veu,
el tacte,
l'abraçada...
Quan em falta
la llum és foscor.
A palpentes obro les ales
per volar topant
entre tòpics.
Em dol el meu silenci
no pas el teu.
El meu és egoista,
mentres el teu diu estic bé.
I em faig anònim
maleint viure detalls
ínfims del sentir.

i res més.

Viatja un perfum en l'aroma insomne,
apropant la nit que no compareix,
sota guspires de mirades llunyanes,
traspassant les fronteres del desig encès.
Riberes de les nostres platges
on la sorra emmiralla les ombres.


Però la nit és fosca,
els silencis són remor als teus ulls
i no em puc emmirallar en tu.
Farem camins i noves dreceres,
remor dels teus ulls que em nodreix,
els nostres batecs com a fidels testimonis,
de besades antigues avui recordades.
Batecs, del que un dia varem sentir,
besades llunyanes i, a l'hora, tan presents
mentre les carícies se'ns feien aigua.
Avui, les sento enyorades,
les ploro i em són felicitat.
i em sento lluny i em sento a prop...
i em sento estrany.


Onades que duen nous i s'emporten vells sentiments,
les duc cosides per sempre a la pell
com la flaire de l'aroma insomne,
que embolcalla el desig del cos absent
i apropa a la nit records d'enyorança
amb salats alès de tu mai oblidats.


Varem ser present i avui som diferents futurs,
s'han assecat els llençols amarats d'estims,
la fredor omple la nostra cambra
i ara et penso lluny d'aqui,
i em sé feliç de nosaltres
amarant uns altres llençols en solitud
alenant un altre destí,
conservant l'aroma que ens va capgirar
i no sentir la buidor de l'oblit,


Puc escriure un mot darrera d'un full verge,
darrera de cada lletra cercar-hi la que més t'estimi.


Puc escriure un mot, un verb o els nostres noms.

He lliurat una batalla contra l'amor ...

i he estat derrotat ...

ell, just vencedor i jo ...

                      ... enamorat

dimarts, 17 d’abril del 2018


A glopades,
així entres en la meva boca,
irrespectuosa
amb el meu alè,
ofegant-me
fins agitar els meus llavis.
impetuosa,
sacseges la pell acalorada,
agoserada
cenyeixes el teu cos al meu,
persistent
a qualsevol punt
del plaer.
Atrapat
suplico al teu pit
ser etern
en i per a tu
en i per a nosaltres.


Un poema perquè sí,
perquè vull,
perquè mentres escric estàs amb mi
i et penso en el perfum,
el que mai portes,
i el de la teva pell nua,
perquè els meus llavis s'impregnen dels teus,
tous i càlids...
perquè la teva veu m'acarona les oïdes
amb un t'estimo
o simplement en diu que estàs bé,
perquè pensar-te és abocar-me a la teva presència,
recórrer estances de casa buides
cercant els sentiments,
perquè en el despertar ets primer pensament.
Perquè sé que els somnis s'han de tenir despert
i així poder viure'ls,
que dormit no són més que somnis.
Perquè és l'única defensa que tinc
per no caure a la follia de l'espera.
Perquè t'estimo real, tal com ets en mi.


dilluns, 16 d’abril del 2018


Tinc presses de tu,
no és la primera vegada,
t'ho he dit d'altres.
Pressa per ser aigua en la teva pell,
els llavis que calmin la set,
la primera calor a la teva primavera
o el fred del teu hivern
la primera ona que banyi els teus peus,
l'aire que et despentini,
el sol que et cegui
o la lluna que et faci somiar.

dissabte, 14 d’abril del 2018


Ni temps per guarir-nos cap malaltia
ni per estimar-nos els defectes.
El cóm i el per què,
                  preguntes...
Ens deixem fer i fem,
amb to natural,
amb respecte.
Adoradors de sentiments,
de pells
de subtileses
de carícies
del bes
la mirada
                  del cor transparent...
Som les arrels
la tija i el fruit,
                  i no ens és suficient...
Esperem pacients,
cada dia
un nou descobriment,
un nou motiu,
una nova paraula,
un nou silenci
                  el nou del tot...
Ens aprenem
i ens descobrim
l'un a l'altre
a nosaltres mateixos,
                  entregats...
El motiu ens enamora
i en enamorar-nos
                  el motiu...
I no he parlat dels plaers del cos
i del amor
ulls clucs
confiats a les mans
sensibles
                  tendres...

                                 Enamorats.

dimecres, 4 d’abril del 2018


Ahir de nit moria,
que només respirava
el cor no bategava,
tu no estaves
i ningú em abraçava.

caminava mort
aquest matí
amb el cor quiet,
tu no estaves
i ningú m'estimava.

No demano pietat
ni clemència
en aquesta la meva soledat,
guanyar la teva presència
i l'amor la nostra sentència.

dilluns, 2 d’abril del 2018


Dels silencis he après
que les seves respostes són falses
i les seves preguntes equivocades.

Callades les paraules desitjades,
brollen infinitat de pensaments
i el seny sembla una utopia llunyana.

Li demano al silenci no busqui la bogeria
i no es deixi omplir amb paraules
que haurien de ser la nostra única veritat.