dilluns, 29 de desembre del 2014


Jo, que he estat llàgrima, 
descregut dels teus poders,
agenollat per la teva grandesa, 
obro els ulls davant la teva blavor,
aferrat a l'abraçada del amor
per compartir la nostre veritat.
Ara em declaro submís voluntari,
a la remor de les onades
d'un matí fred d'hivern.
Tu, la meva companya,
escalfor bategant en el meu cos,
creadora de realitats,
arraulida entre els meus braços,
acceptes l'entrega i et dones a mi.
En sabem molt de l'amor,
del no res, també.
Com immens és el mar,
immens és el sentiment,
onades nascudes a la sorra
que es retiren i tornen amb força.
Aquest és el sentit del estimar,
motius imperceptibles que són
i ens fan molt més grans.
L'amor no caduca, és onades,
només nosaltres el podem apreciar.
El nostre blau... el nostre mar.

divendres, 26 de desembre del 2014

El voler


Has triat el meu voler,
amb tots els ets i uts,
els particulars i comuns.
Jo, desitjo el teu aroma a flor,
acosta't on pugui veure't,
recull tot el que vulguis,
imagina i traça un camí.
Abans de la posta,
anomenarem el desig,
guanyaré el repte de la distància,
escoltaràs la meva veu cridar,
les paraules han de ser clares,
trobarem la nostra llum,
sols tu i jo, i l'amor.
He triat el teu voler,
hem triat en el voler
el nostre model de vida

Nous racons


Racons desconeguts,
la ciutat es mostre.
Tan de cops trepitjada,
avui, un pas diferent,
i descobrim espais.
Jardins on perdre'ns,
amb el sol de l'hibern,
els verds humits,
el sol que poc escalfa,
flors persistents en bellesa.
Ens atrau tot plegat,
l'abraçada és nova,
el respirar és compassat,
de temps fa que ho és.
També el plaer és nou,
morir de plaer entre batecs.
El desig oníric pren vida
entre el bes i la fermesa
dels mil instants màgics
del amor que, un dia més,
torna a germinar renovat,
frec a frec entre silencis.

Viscut avui entre tu i jo.

dimecres, 24 de desembre del 2014

Les mans


De l'amor que ens omple,
espurnes de llum en els ulls,
lluentor de llavis ensalivats,
xiscla i vol cridar el plaer,
ell que ens omple de desig.
Paraules d'amor vessades en els pits,
sobre als teus, sobre als meus,
carícies dibuixant nous plecs,
a la pell, l'escalfor de les mans.
Delicades sensacions de tendresa.
Allà on no arribi la passió,
en el tot dels cossos,
amb l'aixopluc de la nit,
o, potser, a ple sol,
que la lluna vol se sol
i el sol la lluna, confoses,
les hores del amor són totes.
Més enllà dels gemecs,
ens acompanya la fosca claror,
abans no es ponguin els astres,
tu i jo caminarem agafades les mans.

Dreceres


Va començar un agost,
jo fill del juliol,
tu de la tardor.
Jovenívols de sentiments,
les dreceres ens van apropar,
jo amb una cançó
tu un somriure constant.
Hem viscut fins enamorar,
avui, més que mai.
El tacte de mans, llavis,
del cos sencer quan escau,
en tot moment l'amor present.
No és un desig, és el desig,
que per estimar, primer,
et vaig agafar la ma,
mai més les hem separat.


Vaig néixer a l'època de les mores,
i les maduixes silvestres,
tu, en època de nabius i gerds.
De tot plegat fa ja uns quants anys.
Molt hem viscut fins l'agost,
desconeguts i propers,
com aigua que brolla de la font,
dreceres que ens han fet coincidir,
assedegats per abocar sentiments.
Un setembre per retrobar
novembre per confirmar,
i un desembre per esvair boires.
Curt el temps que ens acompanya,
però és tant el viscut, que,
avui, m'enfilo roure amunt
donant-li calor, no fos cas,
el fred hivern li prengués les forces,
jovenívols fruitarem tot l'any.

diumenge, 21 de desembre del 2014

Avui dic prou


El meu, l'esforç,
no té res d'esperançat.
És una lluita fidel,
per mi, per vosaltres.
He obert els ulls,
ventilat la cambra,
renovat el rebost
i dic prou.
No, no, no...
prou de silencis,
no sóc valent,
no sóc covard,
no més benes.
Ara deixo el got,
mig buit o ple,
tant em fa,
mai més un pes.
Les mans ben lliures,
per agafar les teves.
Els ulls atents,
per retrobar mirades.
El cor a l'esguard
que avui el teu és,
i és el millor company.

dimecres, 17 de desembre del 2014

El no res


El no-res existeix ... És.
Un tot per fer.
És la mateixa esperança,
una voluntat,
mai un final.
El principi.

TOT

dimarts, 16 de desembre del 2014

Amor sencer


Avui, per fi, he vessat les teves llàgrimes.
Les meves galtes han viscut un tu diferent,
he somrigut al plor del matí,
sentir la plenitud del teu plor,
en mi, et reconec valenta en el dolor.
La nit viscuda envoltats de plaers,
llarga, plena, viva, complerta,
foscor alleugerida per la petita flama,
la del amor i el desig compartit,
rememora un passat proper.
Avui, anit, el somni era un altre,
la mateixa foscor, flama diferent,
llits de solituds i més propers que mai.
L'hem vetllat com amants reconeguts,
amb pors, gelosies i tan enamorats.
T'he abraçat en el plor,
com la nit del desig,
i he reconegut el mateix sentiment,
el d'estar enamorat, vivint el teu amor.
Què més té si ahir era plaer i avui dolor.
Sempre he reclamat el teu tot,
ara ja puc dir que em pertany.
Som, del compartir, les arrels,
còmplices en el nostre univers
i del amor sencer també.

dilluns, 15 de desembre del 2014

diumenge, 14 de desembre del 2014

Més que un joc


Aquest és un joc molt senzill. Per participar només calen dues úniques persones.

NORMES.

- Dos jugadors, la intervenció d'una tercera persona anul·la el joc.
- Els jugadors hauran de disposar de bona capacitat en assertivitat, empatia i respecte.
- Els diferents nivells es superen alhora pels dos participants.
- A partir del nivell amistat ambdós podran seure al mateix costat de la taula.
- Els diferents nivells són: Presentació, anècdotes, compartir, respecte, sinceritat, confiança, amistat, aprendre, créixer, intimar, confidencialitat, fe cega, desig, amor, compromís.
- Aquests nivells es poden veure incrementats amb altres intermedis sempre que ho acordin els jugadors.
- El superar un nivell no significa eliminar-lo, s'ha de seguir utilitzant durant el joc.
- En cap cas un jugador ha d'utilitzar un nivell per al qual l'altre no estigui preparat.

GUANYADOR

- Només poden existir dos guanyadors.
- No es tracta d'arribar al final del joc.
- Es guanya en el moment que els dos decideixen acabar amb el joc trobant-se en el mateix nivell.
- També guanya la parella que mai deixi de jugar.

no juguis amb els altres / no permetis que juguin amb tu

Retrat


Faré un retrat diferent.
Un retrat meu,
vull mostrar-te qui i com sóc.
Una imatge de mi per tu,
on els perquès tinguin resposta. 
No en tinc prou amb poemes,
motius, ni paraules mimades,
has de viure-ho, com jo.
Que de l'amor se'n parla,
l'anomenem sovint i el callem,
el sincerem en els ulls,
rubriquem en besades,
el convertim en carícies,
i, si de cas, el reinventem.
El fem nostre, poesia visual.
No en tinc prou,
faré un retrat de mi per tu,
on els sentiments apareguin,
els meus vers tu.
Una imatge que et mostri a tu,
amb tot el que ets en i per mi.
Un paisatge de nuesses meves
on tu ets la protagonista.
Un retrat impossible,
només real en el teu cor.

He conegut molts homes 
nets de sentiments, 
com sé sentiments 
que no han conegut homes.

dijous, 11 de desembre del 2014

Breu


Llaurar, 
sembrar, 
regar, 
sol,
llunes.
...
L'amor,
fruit
en el temps.
Avui fem,
demà serem
ahir ja érem

dilluns, 8 de desembre del 2014


És impropi dels somiadors despertar,
Millor viure despert creant somnis.

Lentament tornem a despertar, 
no va ser un somni, era real.
Tu, jo i el desig compartit. 
Vam ser amants dels cosos.
Érem nosaltres qui, entregats, 
vam fondre pells i esperit,
mentre el cor s'omplia de plaer.
No va ser un somni,
aquest nou cos, avui,
encara remou tots els sentits.
Ens fem l'amor i,
l'amor, ens fa a nosaltres.

diumenge, 7 de desembre del 2014

Temps


No estava previst que l'abraçada ens portés més enllà dels límits del plaer.

Es compleix allò que és més inimaginable, les pells es fonen en un sol cos.

Esgotat fins a l'abstracció del rendiment, n'hi ha hagut prou amb envoltar-nos amb els braços i revifar,

És així com les suors han desmesurat l'espai inexistent entre tu i jo. El frec imperceptible i no necessari ha omplert d'energia l'espai.

El nostre cos endins, amb el caliu del desig més tendra, ha rebut onades i més onades de plaer.

Com dol no poder expressar en paraules tot el que ens ha donat el propi cos.

Encara ara la teva presència continua omplint racons íntims que em desconeixia jo mateix.

Cóm ho fas per donar i omplir tant?

Avui els límits han estat superats. Què ens espera demà?

Somric, ni em preocupa. Només un desig... temps.




dissabte, 6 de desembre del 2014

Tremolosa


Tremolosa,
sentint,
totalitats,
el teu cos,
tot,
viu.

Tremolosa,
pell,
cervell,
ventre,
pit,
natges.

Tremolosa,
compartit,
entregat,
gemec,
mort,
plaer.


Potser avui no t'escriuré cap poema, 
l'enyor esgota la pròpia impaciència, 
els mots dits acumulen records vius,
el cos te present les teves formes.
Acomodat en el plany el cor calla, 
cerca la drecera més propera a tu
mentre la pell desprèn els teus aromes,
transitori en els pensaments et penso.
Jo ja no vull anyorar-te mai més,
el desig demana prescindir de poemes,
fer de mi un nosaltres amb el tu,
que la convivència sigui la llar de l'amor.

Poder ser


Ens ignorava'm
i ens sabia'm.
Tu una vida, 
jo, la meva. 
Hem coincidit, 
sóm present.
Què fem, Nineta,
de les vides?
Vivim el moment,
per poder ser.

dijous, 4 de desembre del 2014

Captiu


Captiu a les onades del teu cos,
jo, que mai he sabut nedar, 
aprenc de tu la remor,
a voltes plàcida, de sobte 
prenent-me el darrer alè. 
Perdut de mi, confiat de tu,
faig de les nits esperes,
dels dies desitjos de nits,
esperant a les platges
la teva senyal per, ofegat,
reixir entre les teves mans.

dimecres, 3 de desembre del 2014

Breu


Em prens tot l'aire 
i em dones el teu.
Jo et prenc el polse 
i bategues amb el meu.

Estones breus


Estones breus on tot és possible,
l'horitzó més llunyà, tu,
al meu costat, abraçats, 
la carícia i el bes,
pit contra pit, el cos,
assedegats de desig,
la mirada en el plaer,
un somriure com a parany,
impossibles tardes, reals,
enamorats amants
pacients del demà,
avui, la llum no és prou,
hem compartit el poc
i hem sentit el tot.

Mimat


He tornat a despertar, 
mimat entre els seus ulls.
Ella no ho sap, 
quan es fa fosc, 
jo vetllo tota la nit
abraçant la seva llum.

Parlant d'amor


Sentiments,
tots els tenim,
viuen en el nostre jo.
Desperten de tant en tant,
es fan presents,
per recordar que sóm.
Intercanvi constant,
anades i tornades,
compartir el tot,
d'un i de l'altre.
Però, hi ha moments,
que tot és nou,
desconegut,
un devenir flueix.
Tots ells prenen cos,
desorientats, el cap,
despertem desaconeguts.
El jo, ja no ens pertany,
el tu, pren forma en el jo.
En aquesta mescla,
el meu jo viu en el tu,
el tu en el jo.
Tot és nou.
El jo i el tu,
una sola paraula.

Sortilegi


Pot ser desmesurat
no trobar el senderi,
o ets tu que en sortilegi 
o sóc jo qui t'ha atrapat, 
els cors viuen enamorats,
aquest és el privilegi,
el secret ens protegeixi,
de viure sempre enyorats.

Breu


La llum tot ho omplia,
la dels teus ulls sincers 
i la del món sencer
presentante pleitesia.

LLiures


Creus haver tocat el cel, 
saps que és just el principi, 
la nit pren forma de dona. 
Demà el dia del retrobament, 
com ahir, com avui,
l'abraçada perfecte.
Viure el blau de blaus,
un impuls après de tu,
lliures per estimar.

dimecres, 26 de novembre del 2014

Un cafè plujós


El cafè del meu amic és ple,
d'aixoplugats de les pluges, 
una sirena trenca els murmuris. 
Tothom rau entre esperes.
L'aigua que neteixa carrers
avui espanta a les gents.
Un llamp i de seguit el tro,
la por nova i l'estrany neguit.
No em reconec, no sóc jo,
mentides, ho visc i em dol.
Sentiments desconeguts brollen,
amb tantes autenticitats,
el descobrir il·limitades fronteres,
masses terres indòmites,
els nostres paisatges perfectes...
Anys de caminades ens precedeixen,
per rebre un present impossible,
on tot és millor que en els somnis.
La pluja no esborra el neguit,
i em desconec amb la meva por.
Com ho fas per què t'estimi tant?

dimarts, 25 de novembre del 2014

AVUI NO SABRIA DIR COM EM SENTO


Repescat de l'any 2009, Déu n'hi do

Buscant en la meva pròpia soledat,

descobreixo una ciutat desconeguda.
Racons bruts per desfer ....

Allò que tant m'alegrava,

avui mor i apaga la vida.
Mirada perduda en el no res.

Els passos ferms ara insegurs,

busquen descans en carrers buits.
Les forces lentament escapen.

Qui em donés una mica de pietat,

en la solitud d'aquesta avantsala.
I la veu crida i s'apaga.

********************************************


Sento del moment la major grandesa,

de les teves platges recullo l'energia.
Aire nou, comença l'alba.

El cor batega, viu la festa,

cada pas un moment de vida.
Somnis de renovada esperança.

De les ones sóc la cresta,

de la veu, la més forta ... la meva.
Sóc l'huracà que tot arrossega.

La meva paraula l'única veritat,

la meva meta la felicitat completa.
Tot comença, ja res acaba.

dilluns, 24 de novembre del 2014

Ell sóm tu i jo


Cents de vegades ho he fet,
centenars de milers pendents.
Totes són vàlides, les meves,
les vostres, les futures paraules
sempre insuficients, però.
Quin valor teniu, tenim, tinc.
Gosem parlar d'ell, tan desconegut,
El fem nostre i el compartim,
estones de joia abreujada.
Ens pertany perquè ho vivim,
o l'hem viscut,i si no,
el coneixem i desitgem,
mirem passats de glòries amb ell.
Plorem, riem, emocionem, seguiu,
no deixeu cap verb pendent.
La certesa és que ell és viu,
es reinventa cada dia, vital.
I si no ho fa mor, no és llei,
és realitat sotmesa a tu, a mi.
Com explicar el que em fas sentir?
Ho sents tu, ho sento jo,
                                      és l'amor.


dijous, 20 de novembre del 2014

Flama


A la tauleta la flama 
dibuixant ombres, 
Bellugadises a la pared.
Els llençols arrugats, 
eixuts de suors, 
conservant l'escalf.
Absents de la nit
les tremolors perduren,
l'esglai resta a les goles.
Mai serà record la nit,
còmplices de l'entrega,
present incondicional.

Pensament


Tinc un pensament, 
De tu.
És un bon pensament. 
Per mi.
De nou un pensament. 
Per nosaltres.

El meu angel


Tinc un àngel, 
mimosa amb mi.
Em coneix la vida,
me la pren, 
se la fa seva.
Acarona els pensaments,
es lliure el desig,
viu entre rialles,
em fa feliç.
Sap el meu àngel
que jo el vetllo,
quan descansa.
Compartim el somni,
la tempesta i la calma.
Sarem els dos, si som,
la mateixa llum
la foscor i el present.

El desig


Ja ho té el desig, 
busca la pell nua. 
Però no et despullis,
el cor no té presses.
El plaer pertany el cos,
neix de les ànimes,
allà on el sexe fa niu.
Juguem amb les mirades,
el bes i les formes,
fem de les carícies el joc,
de l'abraçada el tacte complert,
de les veus el so trepant,
donem l'atracció del teu sabor.
Amb tots els sentits vius,
latents en cada gest,
el desig serà plaer a l'ànima.
Després, només després,
les pells es trobin,
desbordin límits desconeguts,
siguem amants de nou.
Tot és en l'amor,
el primer desig tu i jo,
per fer del nostre ser
la companyia plena.
Com ahir... com demà.
No ens despullem encara.

dilluns, 17 de novembre del 2014

Llum i vida


Em dona vida,
i llum per viure.
Tot és nou,
i hem estimat abans.
És maduresa?
és aprenentatge?
Ets tu?
Sóc jo?
Necessitem respostes?

Silencis.

I som el que tu vols
o el que jo desitjo,
que sembla tot fet
i demà serà un recomençar
per a ser un nosaltres.

On són els límits?
Existeixen?
No hi són ni el cor,
ni al cap,
ni en l'esperit,
ni molt menys el cos.

Espantem les pors.
I si tot acaba?
Mals pensaments,
esvaïts amb la presència,
que de l'absència
l'enyor se'n encarrega.

Present i futur
un pas endavant,
que l'amor està parlant.


dijous, 13 de novembre del 2014

La dona


Propera està,
és nuesa de llibertat,
atrapada de pensaments,
viu la dona amant.
La que estima i vol,
i plany i dubte,
i s'entrega.
Ho fa segura,
se sap corresposta.
Embena els ulls del home,
ell es deixa anar.
El plaer no cerca mirades,
ella plau i ell palpita.
La nit és llarga ara,
massa curta demà.
Despertaran abraçats
una nova mostra de plaer.
L'amor és entregat,
els dubtes esborrades.




dimecres, 12 de novembre del 2014

Anònims


L'amor, com a tal,
és jove, fort, i,
per definició, valent.
Neix qui sap com.
Deixa portes obertes,
arriscades jugades,
de confiança i serenor.
Ens capgira complaent,
el temps defuig,
és l'afany pels embats,
presses per ser.
Desmesurat de mides,
tot ho vol, res demana.
L'amor correspost
és un deixar-se anar
per ser forma de vida,
res és prou i ho té tot.

No cregueu en les formes,
fugiu de definicions,
ni aquesta ni cap,
per estimar només cal
dos enamorats.
Anònims de vosaltres.

dilluns, 10 de novembre del 2014

Vertigen


Vertigen,
precipitat el buit.
Ahir érem,
avui el no res.
Caic,
ho faig sense saber.
Caic,
tinc por,
no entenc.
Caic,
vertigen... caic.
Foscor,
no hi ha fi a la caiguda.
Fred,
punyals clavats a la pell,
el cor fred... mort.
Nu,
res em queda,
tot perdut,
suo amb la fredor,
fred... al cos.
I caic
doneu-me el final,
res em queda,
res tinc... caure,
etern.
L'escalfor,
el caliu,
l'abraçada.
Obro els ulls... tu,
el somriure,
els llavis,
la besada.
Despertar del mal son.
Ho desitjo de nou,
totes les vesprades,
si tu, noieta,
ets a les matinades.

dissabte, 8 de novembre del 2014

Enyor



Tinc un trosset d'enyor,
clavat a la pell,
entre el desig i el cor,
la mirada i el teu serrell.

Tinc un bes que et busca,
guardat als llavis,
coneix la mida justa
per que res ens separi.

Tinc un poema de paisatges,
per declarar el meu amor,
descriu la teva imatge,
motius del meu enyor.


Un joc diferent


Una petita gota de tacte neix
entre les nostres mirades.
Regalima fins els llavis,
de sobte, la primera glopada.

Calor creixent pel teu coll davalla.
fins prendre, com joguina,
els teus pits rogents,
endurint els teus mugrons.

Cau fins el ventre,
el prem amb força, i
marca el camí plaent.

Ara, entre les teves cames,
s'endinsa, camí amunt,
entre besades humides.

Esclaten mil formes de calor,
s'escampen pel teu jo complert,
desmesurats els dos,
espasmes de plaer.

divendres, 7 de novembre del 2014

Evocació i metàfora


L'evocació poètica... els estels i la lluna.
La metàfora... les seves llum i miratge.

De dia, el passeig,
un parc, un banc
per sentir que sentim.
Al vespre les ombres,
raconades per l'assalt,
per mimar el desig.

Un anar i tornar comuns,
ser possibles entre impossibles.
De l'enyor fer-ne plaer,
saber que el tòpic som nosaltres.
Amb els ulls clucs o ben oberts,
tan se val si som tu i jo.
Inabastable tot lo donat,
encuriosits de tant pendent.

L'evocació poètica... la remor del mar.
La metàfora... la seva escalfor i calma.

Per què volem l'evocació?
Què hem de fer amb la metàfora?

La realitat som nosaltres... tu i jo.

dimecres, 5 de novembre del 2014

Renéixer


Han de callar la paraula i la imatge, 
desaparèixer la foscor i la llum, 
esborrar sentiments i esperances, 
burlar menyspreus i arrogàncies, 
dormir somnis i bogeries, 
matar la vida i a la mort també.
Precipitar-se al buit i renéixer.

dimarts, 4 de novembre del 2014

Som


Som caliu,
la brassa i la guspira,
l'espurna i la flama,
el crepitar del silenci,
la calor que ens mima.

Som còctel,
la mescla perfecte,
encisadora i seductora,
amorosa i carinyosa,
l'aroma que ens embriaga.

Som silenci,
la paraula justa,
el tot dit i per dir,
la seguretat i la certesa,
el descubrir constant.

Som...
de l'esperit el cos,
del cos l'esperit,
del cor el batec,
i bateguem perque som.

Som...
l'encaix dels sentiments,
el llevant dels sentits,
l'aixopluc del ponent,
foscor de la por, llum de la vida.

Som...
perque volem ser,
del amor el t'estimo,
l'infinit de l'història,
la que sabem perdurable.

Som...
tot això som
i molt més.

dilluns, 3 de novembre del 2014

Lectures



Abracem el cos, ara,
amb cor i ànima són un.
Deixa'm llegir-te,
aquí, sota la manta
a la terrassa de la tardor.
Sigui present a la lectura
el teu rostre i coll,
espatlles i pits,
ventre i natges,
braços i cames.
No hi ha metàfores,
de lectura senzilla,
mentre les mans dibuixen,
del cos, els sentits,
I nosaltres, vestits de nosaltres,
espurnejant sentiments.

dijous, 30 d’octubre del 2014

Tu i Jo



No he trobat mai un cos entregat,
com ara el teu,
Límits entre les meves mans,
nuesa sincera.
Palpentes el meu desig,
que ara fas teu.
Guardes en la mirada plena
tots els meus somnis.
Amb el silenci les dreceres
entre petjades.
Ens endinsem pell amunt
sabent que tot ens és nou.
A cada gest la fragilitat
per no perdre l'instant.
Obres portes desconegudes,
d'altres oblidades.
Amb l'abraçada el tacte complert,
el cos, ara viu.
Oblidem les presses per ser-nos,
volem instants infinits.
Tot això som tu i jo ara,
amarant el desig.


dimecres, 29 d’octubre del 2014

Viure't


El cor no para,
només demana
i mai en té prou.
Que una mica és molt,
i jo vull el teu tot,
i amb el tot
no en tinc prou.

El desig de tu,
demana el cos,
vol la mirada,
uns ulls clucs,
una pell per acaronar,
una veu enamorada,
la febre d'uns llavis,
un alè embogint sentits,
i el somriure amb l'embat.

Que jo amb tu vull morir,
avui, ara i totes les caminades.

                         ... Tremolor  compasada
                         ... Ofegant gemecs
                         ... Mar en calma

dimarts, 28 d’octubre del 2014

Breu qui sap què


De valents enamorats
d'homes i dones,
de vells amants,
i d'amants bells.
Amb tots i més,
del contrari també,
la nit és plena,
i el dia també.

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Un dia gris


Un dia gris.

Realment és gris?
Soc jo que el viu gris?
Ets tu que el vols gris?
Sóm nosaltres incerts?

                              ...NO

Em nego, i dic... NO
Jo, visc
Tu, vols viure
Nosaltres, som.

                                ...SI

Que tothom ho sàpigue... SI
Jo, et visc
Tu, em vius
Nosaltres, som.

Un dia valent.

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Demà



Creus que tot és a les teves mans 
Res més pots, ni esperar ni demanar 
És amb la darrera mirada
Tot retingut fins l'últim instant 
El desig és tornar a començar 
No pas aquesta jornada
Vull el demà el teu costat.

Preguntes

Em pregunto 
quin sentit té,
la poesia
sense tu.
Respon el sentiment, 
Quin sentit,
tens tu,
sense mi.
Ens abracem d'amagat,
fent del sentiment
poesia,
I de l'amor també.

divendres, 24 d’octubre del 2014

T'escric


T'escric paraules d'amor per apaivagar el meu desig.

ofegar aquesta cruel enyorança que em trasbalsa el cor,

unir els sentiments amb els sentits i viure els records de la teva presència més enllà dels somnis.

T'escric paraules d'amor per dir-te...

- Gràcies per existir en mi.

dimarts, 21 d’octubre del 2014

Desori

Quan cerquem la solitud 
a ciutat desconeguda,
els carrers mai són prou estrets
ni les nits massa fosques.
Ens tapem les oïdes per oblidar,
els sons i els silencis.
Ara busquem desesperats,
els deus ignorats ahir,
oracions que no ens pertanyen.
Perduts entre homes aliens,
il·lusions i angoixes,
desoris d'altres temps,
mai resolts i tan presents.
Pas a pas l'home sol
amb el braç estirat,
la ma estesa, espera,
una almoina de pietat,
una mica de consol,
un no res d'amor.

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Abans i després


Avui     Avui
        et tornaré a veure     ens hem tornat a veure
 Amb l'abraçada el gest     El gest amb l'abraçada.
la mirada     la mirada
la carícia     la carícia
el bes...     el bes...
l'enyor per satisfer     l'enyor és satisfet.
    No serà suficient     No és suficient....  
Avui     Avui
he de demanar-te,     he de demanar-te,
si tu vols,    si volem, 
tot el teu espai    un únic espai.

Lliures per estimar.



         

diumenge, 12 d’octubre del 2014

Ho sé

      Ell, entra en la meva vida,
mai demana permís,
amo i senyor de la meva voluntat.
      Ell entra apoderant-se dels meus anhels,
jo, em deixo,
captiu de la seva força.
       Ell entra i m'atresora,
s'acomoda sota la meva pell,
crema el meu interior.

       Tu, ets el seu còmplice,
redecores els meus sentiments,
pintes de colors vius les meves ombres.
       Tu, la meva vàlua,
poleixes els meus pensaments,
llum càlida del meu present.
       Tu ets aire nou,
gust frugal de les meves hores,
aroma de mar obert.

       Jo, visc aquest moment,
acaricio els passos que dono,
seguint totes les teves petjades.
       Jo visc desmesurat,
pendent de ser-te ple,
és així com tu m'omples.
       Jo he de callar el vostre nom,
cridant que Ell, és l'amor
i Tu, de qui estic enamorat.

dilluns, 6 d’octubre del 2014

Nuessa


M'agrades quan et mostres nua,
eriçada de pell.
Oberta,
mostrant allò íntim,
el més desconegut,
a voltes desitjat i confiat,
sabut per pocs
o només per mi.
Nuesa completa,
mostrant un somriure
neguitós però correspost.
I jo al teu costat,
prenent-te les mans,
i tu amb els teus texans
i la brusa blanca.

dijous, 2 d’octubre del 2014

Grisos

Cel drapejat de grisos
tempestes properes al vespre,
refugis inquiets per dormir,
recers per la pluja.
Tremolen les lletres
al so de la ferma tempesta,
busques espasmes en el fred,
silenci després del tro.
Els ulls tancats amaguen la por,
llençols blancs cobreixen el teu rostre,
tot comença a l'alba,
mentre el somni cobreix la llum.
Gèlides hores esperen el plor,
un nen, un ancià, un cant ....
repicar de gotes al vidre,
sonen a encanteri estrany.

I el cel es tenyeix de grisos

diumenge, 28 de setembre del 2014

Glops


                         
La felicitat, avui,
                    plora.
                    Sé,
perquè plora,
que és felicitat.

Un llavis dibuixen
              uns llavis.
Un alè penetra,
              a una boca.
Un coll es deixa,
              per ser llepat.
La pell es desprèn,
              és respirada.
El ventre es contrau,
              la ma acaricia.
Una galta és escalf,
              ara acaronada.
El cos tot es trasbalsa,
              glops de desig.



                  

dissabte, 27 de setembre del 2014

Secrets


Sembla el meu amor viure furtiu,
acovardit, juga amb el teu vers,
reines sobre paraules encantades,
llueixes albors en hores obliqües,
s'engalana la teva presència estel·lar,
viu, el meu amor, entre les teves ombres.

Ulls donadors de calmada llum,
mirades vergonyoses de calor,
boca encantadora de llavis,
veu escrupolosa, clara i suau,
coll esvelt de pell cirera,
recorregut timbrador de paraules.

Visc per somiar que som,
somio per sentir la teva presència,
sento el bategar de la teva pell absent,
neix l'amor insuflant vida,
amor callat i amagat,
ningú mai ho ha de saber.

Som



M'agradava mirar la llar de foc,
                                     la visc, ara
grisor morta,
                     fa temps que tot són cendres.

Quant fa que esperes
el meu darrere?

Distret, com sempre,
                                 porta oberta.

Reconec un silenci,
fa molt que ets?

Em remous les cendres,
                                 guspires,
quatre branquillons,
                      al llenyer,
insuficients.

M'abraces, ets l'escalfor,
                      llum als ulls,
els teus,
            els meus,
                           vida
Omplert el nosaltres,
                                 som.











divendres, 19 de setembre del 2014

La dona que m'estima


La dona que m'estima no té hores d'entrada ni sortida.
Viu la seva vida i respecta la meva.
Mai utilitza diccionaris, només paraules senzilles.

En l'amor és franca, real ... fidel companya.

Sedueix els meus sentiments a cops de tendresa.
La seva pell destil·la l'atracció com el raïm nou.
Sempre disposada a la carícia es lliura.

Ella és el tot per descobrir.

Compartim dies plens de calma esbojarrada.
Nits aventurades per complir.
Som el que busquem per a una vida futura.

En l'amor som refugi i un matí que espera.

dimecres, 10 de setembre del 2014

Quant tu no hi ets


Quan sóc pres de l'enyor
la teva veu es fa present.

Ella,
la teva veu,
ara escarpra,
esculpeix per mi
el teu alè,
               ... el gest...
la teva mirada,
               ... els colors...
 les teves formes.

Tanco el ulls,
gaudeixo del teu tot,
faig present el tacte,
i, tendre,
ella,
la teva veu,
escriu...

"T'estimo molt"


dilluns, 8 de setembre del 2014

El teu desig

Et vaig trobar o vam creuar-se camins,
potser, tan sols, fos una coincidència.
No recordo l'ordre d'aquesta casualitat,
o hauríem de parlar de causalitat?
Se que aquí estem sumant i restant.
Home i dona exposats a vells sentiments.

Precipitat semblava parlar d'amor
                                                      ... atracció?

Invento maneres,
                          prenc camins
invento ponts,
                          els més alts
simplifico distàncies,
                          les més llargues
obro camins,
                          els veritables
violo fronteres,
                          les de l'ànima.

No li tinc por a res,
                          ni tan sols al temps.

Et visc en el silenci
                          com els nostres llavis,

Declaro el meu amor callat,
                          lliuro tot el que sóc.

Mentre ...
                amagat en el teu cor
                espero una distracció
                per assaltar el teu desig.

dissabte, 6 de setembre del 2014

Espais

Els espais que ara ens separen
els omplim de pensaments.
Som fidels a realitats diferents
a veritats que ara ens separen.
Els cors són més lliures que la ment,
llegeixen sinceritats els ulls,
lliures, no entenen de distàncies,
es fonen eliminat les pors.
No ens cal la tendresa del tacte,
les mans coneixen les formes,
els llavis el bes subtil,
les paraules res amaguen quan callen.

Per què en l'amor tot no si val,
respectar-te ens fa més amants,
redueix el recorregut entre tu i jo
i fa dels cors la cadència acompassada.
Cinc centímetres ens separen,
o potser un bes és la distància.
Prenyats de desitjos senzills
garants de fidelitats mundanes,
cercadors d'intencions provables,
callades, mai ignorades.
Aixì son les nostres distàncies,
atrevides, vives... plenes d'amor.

No podries ser en mi d'un altre manera.



dimarts, 26 d’agost del 2014

Ens vam trobar on els penya-segats tallen la terra,
allà on el mar descansa submís en platges de sorra.
Tu la marinada sàvia en calmes marees,
jo el vent nascut en cims entre vastes terres.

De tu aprenc la calidesa inflant unes veles,
a descansar sobre ones o donar-nos brava força.
T'ensenyo la bellesa del molí girant la roda
a jugar entre camps de blat abans de la collita.

Junts aprenem dels blaus verds del mar,
dels milers de colors dels meus paisatges temperats.
Els dos ens sabem insaciables en aquesta espera,
pertorbadors de somnis i desitjos que no cessen.

I ara que som tu la meva brisa i jo el teu vent,
aprenents dels petits moments,
et pregunto en silenci si és amor el que sento,
tu respons en silenci ho és si ho estàs vivint.

diumenge, 24 d’agost del 2014

L'abraçada uneix els pits,
el silenci ocupa tot l'espai,
és el moment d'escoltar.
I són els cors els que manen,
tangibles en els seus batecs,
ara compassats,
ara engranats.
Un colpeja a l'altre,
esperen la resposta del batec.
Són sincers en les seves trucades,
constants en les seves respostes.

Si estàs atenta,
si jo ho estic,
si persistim en l'abraçada,
si creiem i creixem tots dos,
escoltarem el silenci amagat.
L'intangible silenci
a l'interior de cada batec.
Són esperit i ànima que es mostren.
Confonen i combreguen el tu i el jo.
La teva mirada i la meva ho confirmen,
els dos compartint ànima,
els dos lliurant esperit.

No necessito escoltar un t'estimo,
ni regalar-te un sonor amor meu.
Podrem expressar el nostre amor,
sentint els nostres sentits.


El nostre intangible es mostra tangible.
Cos, ànima i esperit en el mateix tot.

dissabte, 23 d’agost del 2014

Ni una gota d'aigua ha de tenir espai entre la teva pell i la meva.
I plovia, i la pluja s'evaporava amb el contacte dels nostres cossos.
Protegits de la foscor embolicats en un aura entre porpres i platejats.
Sobre qualsevol llit improvisat anidant totes les passions acumulades.
Un laberint de carícies suaus i alhora tan delirants.
I tu ets jo, i jo sóc tu, i som nosaltres i una mateixa tirada.
Un sospir per donar pas al arravatament i un altre sospir per a la calma.
El somriure que ens delata travessa les mirades de l'ànima agitada.
Callada amb el meu nom en els teus llavis mentre els petó.
Callat quan la teva saliva prenya la meva boca donant-me vida.
Ja no importa si és negra nit o clar dia.
Som incandescents i perennes enamorats.
Ni un raig de sol ha de tenir espai entre la teva pell i la meva.

dijous, 21 d’agost del 2014

Amb la ingenuïtat de la paraula ens apropem,
així ens ha presentat un sospir  a la nit.
Voluntats paral·leles que creixen en el respecte,
mestres d'un present viscut en l'esperança.

Una fina línia separa les nostres realitats,
la podem creuar o seguir paral·lels a ella.
Coneixedor del desig d'aconseguir la meta,
m'acosto a tu per gaudir d'aquest nou viatge.

T'ofereixo una mà ferma i el meu coratge,
el vaig trobar entre els teus silencis i les meves paraules:
"Pensem que la vida és un tendre sospir
que ens recorda que tot té un per què ".
Punts suspensius sobre el mar,
el teu caminar és sincer,
acostes la teva mirada a l'infinit,
esperant respostes del silenci.
Ordre i pausa després de l'eufòria.

Et veig marxar sense mirar enrere,
conec la teva presència austera,
tan senzilla com les teves paraules,
plena de vida com la teva raó.
Força i valentia són els teus passos.

No he d'esperar el teu retorn,
pendent de les teves batalles,
segur de les teves victòries,
gelós de les teves noves aventures.
I de nit vetllaré els teus somnis.

dimecres, 20 d’agost del 2014

Desperto que no sóc,
al matí no em pertany,
ni el dia en els meus ulls.
Desperta que la pluja neteja,
humiteja les llàgrimes,
enterboleix les mirades.
De dia, sense tu, no existeixo,
el més semblant al no-res,
abocat al negre abisme.
Recrear el pesar de l'absència,
la veu que no amanyaga,
el neguit sense la carícia.
I jo, mantinc viva la flama,
deslleial a la incertesa,
i tu, ignorant de ser estimada.

dilluns, 18 d’agost del 2014

Parlar d'amor

Ara que encara no hem parlat d'amor,
et diria, potser, sense por a les paraules,
que si avui ens diguéssim l'últim adéu,
no sabria com hauria recordar.

Et conec la veu dolça i el riure complert,
la complicitat del silenci absolut,
el temps curt de riqueses compartides,
la tendresa en el gust d'enamorar.

Ara que encara no t'he parlat d'amor,
et diria, potser, que és el moment de parlar,
perdre la por al passat vivint el present,
amb senzillesa en la trobada i en el sentiment.

Fondre aromes i paraules, regalades i fluides,
buscar mirades presents en desitjos i carícies,
descobrir la pell i el cos i la nuesa,
amants abans de ser furtius de l'últim adéu.