dilluns, 6 de maig del 2013

Esser


Tu pots entendre-ho tot,
només tu, pots sentir el mateix,
seguim el mateix camí?
gaudir les mateixes hores,
una atracció ingovernable,
ens apropa més i més.
La impotència de l'espera,
saber propera aquesta trobada,
serà el nostre principi?
avui, només presentir-nos,
lliurar-nos en mil carícies,
sentir-nos home i dona.
Sentiments trobats,
carícies dels cossos.
Seguim el joc del verb,
ens omple tant .... i tant,
si llegeixo, sents i palpitas,
jo escric, sento i batec.
Ningú sabrà mai d'aquest amor,
ningú podrà seduir a ningú,
no coneixen el poder del desig,
contingut en la paraula .... el somni.
Demà despertar al teu costat,
molt abraçats els dos.
Arribarà el dia,
i de tot això et parlaré,
sentiràs la calor de les paraules,
penetrar a les teues orelles .... omplir.
Demà despertar junts els dos,
falta tan poc per demà,
recordaré mentre que t'estimo,
imaginaré la teva veu dient t'estimo.
Segellar aquest amor amb els nostres llavis,
si manquen les paraules ..... el silenci,
la mirada complidora ..... la carícia
Serà la nostra felicitat completa?
segur ..... el nostre futur espera.
No puc deixar de pensar-hi,
només tu i jo el sabrem viure,
som el fruit del nostre desig,
es pot somiar, es pot tenir,
però en el viure'l hi hem de ser.
Tan propers .... tan amants.
Cada dia una quelcom nou,
cada dia conèixer-nos una mica més,
un nou motiu per l'abraçada,
....... per estimar-nos.

dimarts, 9 d’abril del 2013

Passa el temps



És la paciència el temps perdut?
Demà et tornaré a veure
No puc deixar de pensar-hi,
tot just unes hores resten sense tu.

He escrit mil paraules omplint  buits,
somiant despert com ho fan els nens.
Avui no he dormit,
d'aquí a poc seré de nou al teu camí.
Satisfàs la meva vida amb tanta bogeria,
et lliuro el cor i tu el dibuixes.
Dubtes per què l'estimar ho demana.
Aviat sabràs que no és una aventura.

Vull sentir-te entre els meus braços,
lliurar-te la il·lusió dels enamorats.
Entre els meus presents un de preuat,
una pasió que et vol trovar.

dilluns, 8 d’abril del 2013

Nus de matinada





Un dia més per imaginar-nos nus .... de matinada,
sentir el frec de la teva pell contra la meva,
suau, sense presses.
Omplir de jocs un llit que mai hem compartit,
viure els nostres cossos
amb l'esglai de la primera vegada.
Agita el nostre cor les carícies d'unes mans insaciables,
dibuixant camins sempre nous,
matins per descobrir.
Petons per humitejar paraules d'amor,
murmurades entre gemecs,
moren i neixen a la teva pell
valents en els teus racons.
Ulls per reflectir l'un en l'altre,
complaents,
miralls del desig amagat
que ara combrega i ens uneix.
Les teves cames tenallen la meva cintura, s
et prenc i caic sobre teu,
els teus dits s'aferren a la meva esquena
tatuen les ungles un cor.
Tanta bogeria ens envolta ...
posseïts per allò que ens crèiem prohibit ...
descobrint el senzill d'estimar-nos ....
la senzillesa de tenir-nos.
Morirem junts,
saciats d'aromes i sentits complaguts,
avui,
com ahir,
com demà ....
com sempre havíem esperat.
I si fossis només un somni?
El meu somni ...
I si el teu fos un altre?
Demà ens veurem
quí sap si de matinada.

diumenge, 7 d’abril del 2013

No estàs sola





Despertar aviat,
sentir-te sola al vespre,
i no  ho estàs,
t'acompanya el capvespre
de qui vas estimar ahir.
Cerca dies llargs
escorçant les nits.
Sents la calor,
d'una fràgil flama
que neix avuí,
amb la por de no saber
el seu per què.
Sentir la calor
de qui encara està absent,
de qui sense permís,
va entrar per quedar-se,
mirant els teus ulls.
en silenci.
El cos madura
el cor reneix,
no perdis temps
recollint equipatges,
t'espera un nou viatge.
No ploris,
no hi ha espai per laments.
És hora de recomençar,
apropa't ...
anem,
sense pors,
puja a aquest ..... el meu tren.


divendres, 5 d’abril del 2013

De nit





Un dia més sense la teva veu,
ni mirada, ni passió.
Un dia gris seguint els teus passos foscos.
Clareja la nit sense la teva llum,
ningú em guia.
Com sobreviure a la teva absència?
T'allunyes per trobar una veritat
la teva pròpia estrella,
el teu filet de plata.
Una nit plorant esperant la calor,
recollint les teves llàgrimes de nacre
Sé que tornaràs,
tot està per fer.
La teva felicitat t'espera.
Amics de fidelitat custodien la teva pau.
No triguis,
torna d'aquest ric viatge.
Plena de vida i veritats apreses.
No triguis,
sàvia del teu camí
Vull saber tot el que has viscut.

dilluns, 1 d’abril del 2013

El ball





La lluna marca el compàs,
la música, la nit, tu, jo ...
lleus moviments i suficients.

Entrellacem els dits de les mans,
suaus, ferms, encadenats al desig,
transmetent la seva fràgil tacte.

Enamora la meva mà la teva cintura,
la teva mà acaricia el meu coll,
ara som lliures per somiar.

Les nostres galtes són una sola,
assaboreixen les aromes de la pell,
les respirem i omplen de dubtes.

Freguem inconscients els pits,
es busquen i bateguen els cors,
en mil passions ara immersos.

Acaben les notes, trenquen les cadenes,
els nostres ulls es creuen i miren,
en ells queda escrit el desig d'estimar.

diumenge, 31 de març del 2013

El teu mon.





Ets tu la que plores i vesses les meves llàgrimes?
El teu dolor recorre el meu mon i em dol a mi.

Propers estan els dies de la teva felicitat passada.
Com no esperar aquest sentiment demà.

Et miro, veig una pell cansada com tantes.
Però diferent a totes, tu ets només el teu jo.

Estendré de nou les mans cap a les teves.
Ara comencen a ser fortes, clares i segures.

No desitgis més, ja tens, ets tu... suficient.
Els miralls només per reflectir-te... crea.

Les meves llàgrimes, mentres, queden aquí..
Per vessar-les si necessites plorar més.

El temps




El temps ensenya a esmolar la nostra navalla,
per caminar sobre el seu tall sense por al dolor,
a no plorar quan talla,
a somriure quan fa mal.

El temps ensenya a estimar la soledat,
per estimar quan la odies,
a no oblidar quan somies,
a desitjar quan no hi és.

El temps ensenya a dormir en soledat,
per no esperar l'abraçada adormit,
a no veure el cos complagut,
a somiar per somiar.

El temps ensenya a estimar abans que estimar,
per no confondre el cor,
a sentir-se estimat,
en voler, per voler.

El temps ensenya a patir la solitud,
per respectar la foscor,
a dormir per voler,
a somiar per somiar.

dimarts, 5 de març del 2013

Aigua





Una gota d'aigua,
res més vull ser.
Simple gota d'aigua
transparent i càlida,
persistent a la teva pell,
tendra i dolça al seu pas,
gebradora  insaciable.
Carícia rera carícia
en la nuesa del teu cos
dibuixant estels al meu pas.
Petita gota d'aigua
apamant el teu tot,
provocant plecs amagats,
cercant les teves tremolors.
Descobrint el que ens pertany.

Petita gota d'aigua
que per tu es dóna,
i amb la seva mort...

el teu plaer.




dimarts, 29 de gener del 2013

Copa de cava





Regalima el cava desde la teva boca
dibuixant el senderi del meu desitg.
Resegueixo la teva pell.
la teva esquena fins les natges.
Del coll a le espatlles
del coll fins els pits.
Confonc el sabor amb el teu aroma,
i amb el tot acarono el teu ventre,
i bec de la copa del teu melic.
Darreres gotes del nostre cava
frueixen del teu sexe.
Unes son caprici a les teves cames,
jo les prenc fins els teus peus.
D'altres es precipitan al buit,
les bec estimant el nostre plaer.