Amb tu he après que l'amor s'ha de viure descalç.

He sentit, amb tu, la suavitat de la gespa,
les pedres més punyents i les més suaus,
com la sorra més rogent cremant de desig.

Amb tu he après la paciència del tot anirà bé,
la força de l'atracció sense més, perque si,
deixant anar la sabiduria del cor que tot ho vol i entrega,
sense esperar res perque tot és real.

Amb tu tinc la seguretat d'estimar a les palpentes,
és tant el que ens hem après i confiat
que l'única llum que em cal és la de la teva veu.

I és tan gran el que em dones que l'amor no ho pot definir,
perque amb tu sé que l'amor viu.