dilluns, 29 de desembre de 2014


Jo, que he estat llàgrima, 
descregut dels teus poders,
agenollat per la teva grandesa, 
obro els ulls davant la teva blavor,
aferrat a l'abraçada del amor
per compartir la nostre veritat.
Ara em declaro submís voluntari,
a la remor de les onades
d'un matí fred d'hivern.
Tu, la meva companya,
escalfor bategant en el meu cos,
creadora de realitats,
arraulida entre els meus braços,
acceptes l'entrega i et dones a mi.
En sabem molt de l'amor,
del no res, també.
Com immens és el mar,
immens és el sentiment,
onades nascudes a la sorra
que es retiren i tornen amb força.
Aquest és el sentit del estimar,
motius imperceptibles que són
i ens fan molt més grans.
L'amor no caduca, és onades,
només nosaltres el podem apreciar.
El nostre blau... el nostre mar.

divendres, 26 de desembre de 2014

El voler


Has triat el meu voler,
amb tots els ets i uts,
els particulars i comuns.
Jo, desitjo el teu aroma a flor,
acosta't on pugui veure't,
recull tot el que vulguis,
imagina i traça un camí.
Abans de la posta,
anomenarem el desig,
guanyaré el repte de la distància,
escoltaràs la meva veu cridar,
les paraules han de ser clares,
trobarem la nostra llum,
sols tu i jo, i l'amor.
He triat el teu voler,
hem triat en el voler
el nostre model de vida

Nous racons


Racons desconeguts,
la ciutat es mostre.
Tan de cops trepitjada,
avui, un pas diferent,
i descobrim espais.
Jardins on perdre'ns,
amb el sol de l'hibern,
els verds humits,
el sol que poc escalfa,
flors persistents en bellesa.
Ens atrau tot plegat,
l'abraçada és nova,
el respirar és compassat,
de temps fa que ho és.
També el plaer és nou,
morir de plaer entre batecs.
El desig oníric pren vida
entre el bes i la fermesa
dels mil instants màgics
del amor que, un dia més,
torna a germinar renovat,
frec a frec entre silencis.

Viscut avui entre tu i jo.

dimecres, 24 de desembre de 2014

Les mans


De l'amor que ens omple,
espurnes de llum en els ulls,
lluentor de llavis ensalivats,
xiscla i vol cridar el plaer,
ell que ens omple de desig.
Paraules d'amor vessades en els pits,
sobre als teus, sobre als meus,
carícies dibuixant nous plecs,
a la pell, l'escalfor de les mans.
Delicades sensacions de tendresa.
Allà on no arribi la passió,
en el tot dels cossos,
amb l'aixopluc de la nit,
o, potser, a ple sol,
que la lluna vol se sol
i el sol la lluna, confoses,
les hores del amor són totes.
Més enllà dels gemecs,
ens acompanya la fosca claror,
abans no es ponguin els astres,
tu i jo caminarem agafades les mans.

Dreceres


Va començar un agost,
jo fill del juliol,
tu de la tardor.
Jovenívols de sentiments,
les dreceres ens van apropar,
jo amb una cançó
tu un somriure constant.
Hem viscut fins enamorar,
avui, més que mai.
El tacte de mans, llavis,
del cos sencer quan escau,
en tot moment l'amor present.
No és un desig, és el desig,
que per estimar, primer,
et vaig agafar la ma,
mai més les hem separat.


Vaig néixer a l'època de les mores,
i les maduixes silvestres,
tu, en època de nabius i gerds.
De tot plegat fa ja uns quants anys.
Molt hem viscut fins l'agost,
desconeguts i propers,
com aigua que brolla de la font,
dreceres que ens han fet coincidir,
assedegats per abocar sentiments.
Un setembre per retrobar
novembre per confirmar,
i un desembre per esvair boires.
Curt el temps que ens acompanya,
però és tant el viscut, que,
avui, m'enfilo roure amunt
donant-li calor, no fos cas,
el fred hivern li prengués les forces,
jovenívols fruitarem tot l'any.

diumenge, 21 de desembre de 2014

Avui dic prou


El meu, l'esforç,
no té res d'esperançat.
És una lluita fidel,
per mi, per vosaltres.
He obert els ulls,
ventilat la cambra,
renovat el rebost
i dic prou.
No, no, no...
prou de silencis,
no sóc valent,
no sóc covard,
no més benes.
Ara deixo el got,
mig buit o ple,
tant em fa,
mai més un pes.
Les mans ben lliures,
per agafar les teves.
Els ulls atents,
per retrobar mirades.
El cor a l'esguard
que avui el teu és,
i és el millor company.

dimecres, 17 de desembre de 2014

El no res


El no-res existeix ... És.
Un tot per fer.
És la mateixa esperança,
una voluntat,
mai un final.
El principi.

TOT

dimarts, 16 de desembre de 2014

Amor sencer


Avui, per fi, he vessat les teves llàgrimes.
Les meves galtes han viscut un tu diferent,
he somrigut al plor del matí,
sentir la plenitud del teu plor,
en mi, et reconec valenta en el dolor.
La nit viscuda envoltats de plaers,
llarga, plena, viva, complerta,
foscor alleugerida per la petita flama,
la del amor i el desig compartit,
rememora un passat proper.
Avui, anit, el somni era un altre,
la mateixa foscor, flama diferent,
llits de solituds i més propers que mai.
L'hem vetllat com amants reconeguts,
amb pors, gelosies i tan enamorats.
T'he abraçat en el plor,
com la nit del desig,
i he reconegut el mateix sentiment,
el d'estar enamorat, vivint el teu amor.
Què més té si ahir era plaer i avui dolor.
Sempre he reclamat el teu tot,
ara ja puc dir que em pertany.
Som, del compartir, les arrels,
còmplices en el nostre univers
i del amor sencer també.

dilluns, 15 de desembre de 2014

diumenge, 14 de desembre de 2014

Més que un joc


Aquest és un joc molt senzill. Per participar només calen dues úniques persones.

NORMES.

- Dos jugadors, la intervenció d'una tercera persona anul·la el joc.
- Els jugadors hauran de disposar de bona capacitat en assertivitat, empatia i respecte.
- Els diferents nivells es superen alhora pels dos participants.
- A partir del nivell amistat ambdós podran seure al mateix costat de la taula.
- Els diferents nivells són: Presentació, anècdotes, compartir, respecte, sinceritat, confiança, amistat, aprendre, créixer, intimar, confidencialitat, fe cega, desig, amor, compromís.
- Aquests nivells es poden veure incrementats amb altres intermedis sempre que ho acordin els jugadors.
- El superar un nivell no significa eliminar-lo, s'ha de seguir utilitzant durant el joc.
- En cap cas un jugador ha d'utilitzar un nivell per al qual l'altre no estigui preparat.

GUANYADOR

- Només poden existir dos guanyadors.
- No es tracta d'arribar al final del joc.
- Es guanya en el moment que els dos decideixen acabar amb el joc trobant-se en el mateix nivell.
- També guanya la parella que mai deixi de jugar.

no juguis amb els altres / no permetis que juguin amb tu

Retrat


Faré un retrat diferent.
Un retrat meu,
vull mostrar-te qui i com sóc.
Una imatge de mi per tu,
on els perquès tinguin resposta. 
No en tinc prou amb poemes,
motius, ni paraules mimades,
has de viure-ho, com jo.
Que de l'amor se'n parla,
l'anomenem sovint i el callem,
el sincerem en els ulls,
rubriquem en besades,
el convertim en carícies,
i, si de cas, el reinventem.
El fem nostre, poesia visual.
No en tinc prou,
faré un retrat de mi per tu,
on els sentiments apareguin,
els meus vers tu.
Una imatge que et mostri a tu,
amb tot el que ets en i per mi.
Un paisatge de nuesses meves
on tu ets la protagonista.
Un retrat impossible,
només real en el teu cor.

He conegut molts homes 
nets de sentiments, 
com sé sentiments 
que no han conegut homes.

dijous, 11 de desembre de 2014

Breu


Llaurar, 
sembrar, 
regar, 
sol,
llunes.
...
L'amor,
fruit
en el temps.
Avui fem,
demà serem
ahir ja érem

dilluns, 8 de desembre de 2014


És impropi dels somiadors despertar,
Millor viure despert creant somnis.

Lentament tornem a despertar, 
no va ser un somni, era real.
Tu, jo i el desig compartit. 
Vam ser amants dels cosos.
Érem nosaltres qui, entregats, 
vam fondre pells i esperit,
mentre el cor s'omplia de plaer.
No va ser un somni,
aquest nou cos, avui,
encara remou tots els sentits.
Ens fem l'amor i,
l'amor, ens fa a nosaltres.

diumenge, 7 de desembre de 2014

Temps


No estava previst que l'abraçada ens portés més enllà dels límits del plaer.

Es compleix allò que és més inimaginable, les pells es fonen en un sol cos.

Esgotat fins a l'abstracció del rendiment, n'hi ha hagut prou amb envoltar-nos amb els braços i revifar,

És així com les suors han desmesurat l'espai inexistent entre tu i jo. El frec imperceptible i no necessari ha omplert d'energia l'espai.

El nostre cos endins, amb el caliu del desig més tendra, ha rebut onades i més onades de plaer.

Com dol no poder expressar en paraules tot el que ens ha donat el propi cos.

Encara ara la teva presència continua omplint racons íntims que em desconeixia jo mateix.

Cóm ho fas per donar i omplir tant?

Avui els límits han estat superats. Què ens espera demà?

Somric, ni em preocupa. Només un desig... temps.




dissabte, 6 de desembre de 2014

Tremolosa


Tremolosa,
sentint,
totalitats,
el teu cos,
tot,
viu.

Tremolosa,
pell,
cervell,
ventre,
pit,
natges.

Tremolosa,
compartit,
entregat,
gemec,
mort,
plaer.


Potser avui no t'escriuré cap poema, 
l'enyor esgota la pròpia impaciència, 
els mots dits acumulen records vius,
el cos te present les teves formes.
Acomodat en el plany el cor calla, 
cerca la drecera més propera a tu
mentre la pell desprèn els teus aromes,
transitori en els pensaments et penso.
Jo ja no vull anyorar-te mai més,
el desig demana prescindir de poemes,
fer de mi un nosaltres amb el tu,
que la convivència sigui la llar de l'amor.

Poder ser


Ens ignorava'm
i ens sabia'm.
Tu una vida, 
jo, la meva. 
Hem coincidit, 
sóm present.
Què fem, Nineta,
de les vides?
Vivim el moment,
per poder ser.

dijous, 4 de desembre de 2014

Captiu


Captiu a les onades del teu cos,
jo, que mai he sabut nedar, 
aprenc de tu la remor,
a voltes plàcida, de sobte 
prenent-me el darrer alè. 
Perdut de mi, confiat de tu,
faig de les nits esperes,
dels dies desitjos de nits,
esperant a les platges
la teva senyal per, ofegat,
reixir entre les teves mans.

dimecres, 3 de desembre de 2014

Breu


Em prens tot l'aire 
i em dones el teu.
Jo et prenc el polse 
i bategues amb el meu.

Estones breus


Estones breus on tot és possible,
l'horitzó més llunyà, tu,
al meu costat, abraçats, 
la carícia i el bes,
pit contra pit, el cos,
assedegats de desig,
la mirada en el plaer,
un somriure com a parany,
impossibles tardes, reals,
enamorats amants
pacients del demà,
avui, la llum no és prou,
hem compartit el poc
i hem sentit el tot.

Mimat


He tornat a despertar, 
mimat entre els seus ulls.
Ella no ho sap, 
quan es fa fosc, 
jo vetllo tota la nit
abraçant la seva llum.

Parlant d'amor


Sentiments,
tots els tenim,
viuen en el nostre jo.
Desperten de tant en tant,
es fan presents,
per recordar que sóm.
Intercanvi constant,
anades i tornades,
compartir el tot,
d'un i de l'altre.
Però, hi ha moments,
que tot és nou,
desconegut,
un devenir flueix.
Tots ells prenen cos,
desorientats, el cap,
despertem desaconeguts.
El jo, ja no ens pertany,
el tu, pren forma en el jo.
En aquesta mescla,
el meu jo viu en el tu,
el tu en el jo.
Tot és nou.
El jo i el tu,
una sola paraula.

Sortilegi


Pot ser desmesurat
no trobar el senderi,
o ets tu que en sortilegi 
o sóc jo qui t'ha atrapat, 
els cors viuen enamorats,
aquest és el privilegi,
el secret ens protegeixi,
de viure sempre enyorats.

Breu


La llum tot ho omplia,
la dels teus ulls sincers 
i la del món sencer
presentante pleitesia.

LLiures


Creus haver tocat el cel, 
saps que és just el principi, 
la nit pren forma de dona. 
Demà el dia del retrobament, 
com ahir, com avui,
l'abraçada perfecte.
Viure el blau de blaus,
un impuls après de tu,
lliures per estimar.