dimarts, 27 de desembre de 2011

Silencis



Dos cosos respirant d'essències,
la nuesa completa somrient-nos,
somnis i desitjos confonent-se.

Un joc de silencis permisius,
els racons, els plegs del acaronament,
proesa del gest servil a l'intensitat.

Compartit l'espai, l'aire, el moment,
un precipici de mirades tremoloses,
el batec incandescent i l'ofec.

Només una paraula per ser fidel,
una de senzilla per poder descriure,
la complicitat del llenguatge del cos.

diumenge, 4 de desembre de 2011

A l'estanc



M'enfilo a l'esglaó savi de petjades,
alçat testimoni de milers de cares,
vetllador fidel d'històries anònimes.

M'endinso a casa vostra i el somriure,
senzill, sincer ... el tot en un gest.
L'espai és petit, acullidor, suficient.

Respiro ordre arreu i racons,
no dispenseu fum ni tan sols foc,
veneu el plaer de fer cendre i la sort.

Sé que per un instant molts com jo,
han perdut la presa absurda del món,
pausat el seu pas, pensant en el retorn.

Jo, enamorat de la vostre simpatia,
captiu i malalt de la vostre alegria,
tornaré com esclau a vosaltres cada dia.

Avui doneu-me dos i dos ... només.
Demà tornaré a demanar dos i dos més.



diumenge, 27 de novembre de 2011

Tan nostre ...





L'atraccio, l'esglai
 i el xoc contundent.

Aigües molsoses,
 embats constants,
no hi ha pausa,
l'un contra l'altra.

Dos corrents poderoses
enfrontades en l'instant precís.

La força corroent en cada trovada.
La lluita per trovar la calma.

La tibantor dels muscles humitejats.
La benvolguda serenor sobtada.

Amb tendresa es dibuixan els llavis,
no volen perdre el lleuger contacte.

Fou el plaer de la primera besada.


dijous, 10 de novembre de 2011

Dona'm la ma



Veure't per sentir l'atracció.
*
Conèixe't per viure el desitg.
*
Pendre't la ma per preguntar-te ...
*
Serem valents o ens negarem?
*
Sabs molt bé que jo sé que ...
*
Aquest moment l'hem de viure.
*
Que demà serà un nou present.
*
Que el futur podria començar avui.


dimecres, 9 de novembre de 2011

Et besaré a la mar




Desaré milers d'emprentes,
pel teu cos amb els meus ulls.

Et dibuixaré al ventre una lluna
mentres el desitg grimpa la pell.

Envoltats de silencis besaré
la teva generosa tendresa.

I tot per què ...
                       No tens por de donar-ho tot,
                       i encara que et sembli poc,
                       ningú habia estat tan generós,
                       pren de mi, ara, el meu tot.

I per que sé que ...
                       Són els teus ulls el lloc just
                       on la mar es vol emmirallar.




dijous, 3 de novembre de 2011

Alguna cosa queda



Avui formes part del meu vocabulari,
ahir ja hi estaves i jo no et veia.
Potser tu no ho saps encara,
ell, el vocabulari, és molt ric.
El formen els temps passats,
de persones viscudes,
lletres majúscules i notes greus,
i d'altres minúscules i suaus.
Les companyies que perduren.

No pots escapar-te,
ja hi ets conformada.
Potser la lleugeresa del teu pas,
o la joventud de la teva mirada
passin de llarg ... tant se val.
Demà o qualsevol fotut dia,
si no hi ets, jo et sentiré,
perquè en aquell futur et sabré
una part del meu vocabulari.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

Descobrint-nos



Per que sóm aprenents del desitg
víctimes complagudes de l'atracció,
guaridors d'experiències.
dona i home, home i dona.

L'aroma de la teva pell
vaporeja del meu pit
acaronat de la virtut del freg.
Cos amb pell, pell amb cos.

Les mans cercaran l'escalfor
intuint camins i racons
sabiesa de la bona sort.
Má sobre cos, cos sobre má.

Serpentejan ara les cames
enredant el joc incert del plaer
empenyen amb força els sexes.
Tu amb el jo, jo amb el tu.

Amb el tot del moment complert
descansem ara en un sol cos
tàntrics l'un en l'altre.
Jo de tu, tu de mi.

Passat del present més futur,
el desitg la prova de l'atracció,
la fita trovar-nos en l'amor.
El teu, el meu ... el nostre.



diumenge, 16 d’octubre de 2011

Sense pressa



Els ulls clucs sense malentès,
així reposa la teva mirada,
per no perdre l'instant absent.

Sents que el cor és el pàlpit,
amb la sort de la troballa recent,
és d'hora per tornar a sentir.

Enmurallas paraules sordes,
incapaç de vèncer les pors,
fas teu el silenci de les hores.

Gaudim de compartir el joc,
demà potser serem sincers,
i amb el gest del bes serem el tot.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

No tot és interès




Germina i frueix d'una mirada
esgota el temps i volta la espera,
magranes d'il·lusions al cor,
moments d'angoixa al camp,
esgarrapa un crit del coll ... GOOOL.

Persevera cercant el moment,
urgeix del matí un vell costum,
inclòu hores breus compartides,
guaita el seu aroma ... CAFË.

Ho havia de sentir i saber,
oïda atenta a la teva veu
sense cap interés aparent,
tímit dibuixo llavis i ulls,
esclavitzat a les teves mans,
nego l'aire que respiro si no hi ets,
cec en tot allò que representas,
ho delatan els meus ulls... dir-te que:

Em deixaràs els carnets?

dimecres, 13 de juliol de 2011

Potser no és un adéu



Mai podré explicar-te el meu adeu,
ni tan sols sabrás que he marxat,
tu no esperabas trovar-me ,
ni tan sols sabias res de mi,
ni jo de tu.
És el moment de fer-ho
Però aquí estic partint
sense maletes ni pertenènces,
res no tinc tot és teu,
lliure de càrregues'
lliure de tu.
Marxaria fins i tot nu.
Malaïts sentiments que em vesteixen,
pren-los i amaga'ls on no facin mal,
no els vull portar amb mi
només serian dolor i pena,
per a tu i per mi.
Hores plenes de rauxa.
No em donis el teu comiat,
queda't mirant el cel blau,
allà hi viu el teu somni,
pren-lo doncs.
Que aviat el poguis acaronar.

dimecres, 6 de juliol de 2011

Boires





El vent arrossega sense saber
tot el que sembrem.
Actor actiu o figurant,
sento perdut el meu paper.
Omniscient de la teva nit
dormo el meu silenci.
Glop i amago llàgrimes,
sang cremada i pell freda.
El que vaig acaronar am la veu
s'esvaeix entre boires.
O
Hauria d'usar les meves armes,
que de manipular en sé molt.
Apostar i marcar un farol,
desafiar la mirada del joc.
Fer de nosaltres una partida,
jo el jugador i tu l'aposta.
No vull participar del joc,
seria sempre el perdedor.
Prefereixo batre aquest dol
saber-te feliç en l'amor.

dissabte, 2 de juliol de 2011

Desig



Potser aviat seré al tren
amb un destí desconegut,
et portaré el meu present
no és més que jo
no és més que tu.
I mentres planyo l'instant
cerco paraules al meu cor.
Vull estar amb tu.
Enmirallarme en al teu pit
acaronar el teu infinit.
Dona'm la llum,
et dono llum,
tots dos junts.
Fes-me una senyal
ensenya'm el camí.
Vull estar amb tu.
No vull la drecera
desitjo l'espera
si ets el foc
si ets la pasió
i jo el teu cor.
Mentres pujo el tren
que em porta
fins a tu,
vull estar amb tu,
ser-ho tot per tu,
sentir-te el tot per a mi.

dissabte, 25 de juny de 2011

Ser valents



Potser cal ser valents ara i acceptar que ho hem estat tot,

abraçar els sentiments i desar-los altra volta en el cor,

oblidar els follets i les fades tot cercant un alè molt nou.

Guaridor de cors malferits, sagnants, plens de plors,

donador de vida allà on l'amor a malfiat esguinçant el tot,

altre volta sabi de tot el que ens hem après i n'hi ha prou.

Recullo el meu velam per sentir la mar calma vora el sol,

servil amb l'esperança de trobar-te i saber amarinar-nos

aprendre més enllà de les paraules i no regalar mai el mot.

Sé que això no serà el darrer adéu ni el darrer cos,

preparat per rebre l'envat del vent contra les roques,

sempre seré el fidel amant de qui més m'ha estimat.

divendres, 24 de juny de 2011

Breu



Potser no arrivarà aquell dia on el tren ens apropi

a els moments dels desitjos esperats per lliurar.

Potser ens faltarà temps per reconèixer l'estaciò

on els nostres destins confirmin el nostre present.

Que a  tremp d'alba començaré el nostre viatge,

avans de les matinades buides de llum,

et pendré tot allò que ara et pertany i amagues,

perquè de tu et demano el tot, i no és prou,

perquè de mi et dono el tot, i no és prou.

I no voldria parlar-te d'amor sense dir-te que ...


dimecres, 22 de juny de 2011

Com recordar-te



Ara que encara no hem parlat mai d'amor,
et diria potser, sense por a les paraules,
que si avui em diguessis el darrer adéu,
no sabria com hauria de recordar-te.

Et conec la veu dolça i el riure complert,
la complicitat del silenci absolut,
el temps just de riquesses compartides,
la tendresa del gust en enamorar-me.

Ara que encara no t'he parlat d'amor,
et diria potser que caldria parlar-ne,
perdre la por al passat vivint el present
amb la senzillesa de la trovada.

Fondre aromes entre mots fluits sincers,
cercant mirades amb el desig del plaer,
descobrint-nos la pell, el cos, la nuesa
per què no, estimar-nos avans de l'encontre.

dilluns, 20 de juny de 2011

Divertiment



uns ulls i una mirada
un desitg i trovar-te
una cançó i un ball
un somni i somiar-te
una olor i un record
un café i esperar-te
una veu i una paraula
un silenci i escoltar-te
una llum i un sol
una ombra i il.luminar-te
un camí i un passeig
un pas i un compartir
un color i una imatge
un verd i un mar
una forma i un aire
un cos i uns cabells
un silenci i un desig
un estimar-te i un estimar-nos