divendres, 28 d’octubre de 2016


Per somiar vaig somiar que et trobava
en un petit món de tristeses,
omplint el teu món de paraules alienes,
pau i tendresa, alleugeriment dels teus matins.

Per somiar vaig somiar que m' escoltaves
distraient amb paraules els teus anhels,
esperant sempre la nostra trobada,
dibuixant en un paper les meves paraules.

Per somiar vaig somiar que ens enamoravem
entre esperances mútues i sentiments,
plaers amagats i molt... molt lluny,
cossos sincers que s'estimen.

Per somiar vaig somiar que despertava,
matins plens amb el nostre desig,
un xiuxiuejat i simple t'estimo,
en senzilles formes apassionades.

Per somiar vaig somiar que despertava
en el joc de la fosca nit,
un final per al somni i el frec,
dos cossos, dos amants que s'estimen.

dimarts, 25 d’octubre de 2016


He après molt dels silencis
- dels teus i dels meus -
formen part de la intimitat
- compartida entre Tu i Jo -

Quan la paraula era inquietud
- ni abraçades ni mirades -
i les mans no trobaven el tacte
- el no-res feia presència -

Poc ens va quedar per compartir
- els petons i lo quotidià -
quan el món va perdre l'horitzó
- l'amor entre punts suspensius -


Cada nit una nova vetlla
esperant l'arribada de l'amant,
i de l'esperança complaguda
a primera llum d'alba .

Parlen de la seva bellesa
plena de molta tendresa,
tothom coneix l'espera
de la flor obrint els pètals.

Les hores de sol són llargues
quan la nit espera la pell
d'una antiga flama feble
per donar lleu caliu al temps.

dissabte, 22 d’octubre de 2016


una nit
        [ la darrera

una llàgrima
        [ la teva

una galta
        [ la meva

un dolor
        [ el passat

un somriure
        [ el present

una certesa
        [ el demà

una estància
        [ Nosaltres


Sé que la teva mirada amaga
un petit exèrcit de primaveres,
vas deixant arreu nits estelades
per on la teva voluntat passa.

Sé que som prop d'un nou matí
per tu he compromès l'esperit
i omplert de palpables el buit,
el meu cor sempre t'acompanyi.

I mentres espero la teva arribada
els somnis siguin guia del meu pas
de bells records, quan d'amants
érem aprenents del verb estimar.


D'aquella primera abraçada a la follia,
sobrevinguda enveja d'amants experts
que no han conegut els plaers extrems
i veuen escrita en les mirades
la felicitat callada del Tu i Jo complagut.

L'amor desperta els encanteris del cos
aprenent el tacte dels sentiments,
desperta rumors arreu de la pell
i les tremolors suren constants
d'extrem a extrem dels llençols suats.

dimecres, 19 d’octubre de 2016


Incís

(nit
dia
migjorn
capvespre
alats
Tu i Jo
cims
valls
l'Amor
Nosaltres)


No trobo paraules per lligar un sol vers...

-"els teus ulls de color primerenca tardor"-

em sento completament nu davant teu...

-"el teu cos explosió constant de primaveres"-

són tants i tants els poemes escrits...

-"la teva presència en l'absència és l'aire que em reviu"-

i cap és prou fidel el sentiment que em dones.


Ets dona aigua,
onada que travesses mars.
Indòmit vaivé,
amb la vida com a únic destí.
Quantes platges hauràs trepitjat?
quantes postes i albades conegut?
Insaciable resurgir el teu
allà on l'instant et porti
en el darrer alè pres.


Vol desvetllar el meu cos
a punta de nit entrada
captivat de la teva nuesa.

Trobar la vermellor ardent
amorussits els meus llavis
amb les brases dels teus.

Descansar l'ofec salivant
sobre les teves sines rogents
petites gospires del meu foc.

És l'inici del traç i del gest
generós de l'amor tangible
fent palpables els sentiments.

dilluns, 17 d’octubre de 2016


Diuen de tu que ets llum,
i dic jo que regales alegria.
Va néixer un dia de tardor,
una primavera a l'octubre, un caprici,
i ho vas fer de vida envoltada.
Tot va omplir-se de fruits i fonoll,
de colors purs i els blaus del cel.
Omples, a qui t'estima, de caliu
com d'amor generós a mi.
Tens el do de la dolçor pels amics,
ulls sonrient, acarona la teva mirada,
bressola la teva veu, calmes el destorb,
rica de notes i pinzellades de so,
és el ball del teu nom i el teu verb.
Reneix la primavera un dia d'octubre.

divendres, 14 d’octubre de 2016


Què fa que escriguis poemes a la sorra?

Tan aprop del mar només amb  tres o quatre onades i d'ells no en quedarà res. Has fet del teu art una plaer efímer.

Escric a la sorra, aprop del mar perque m'he emmirallat sempre en ell, navegant sobre les onades... nit rere nit.

M'he sentit sempre protegit, entre tempestes o calma absoluta. Ell m'ha emparat totes les nits i aquest és el meu present per a ell.

Allà on neix el primer vers comença un riu de plata que s'endinsa mar enllà fins on els teus ulls puguin veure.

És el camí dels amants, els valents que encara creuen en l'amor. Ells mereixen conèixer el nostre maridatge.
Lluna i Mar cada vesprada es retroben per viure la serenor d'un amor impossible.

Si sou dels que creieu en l'amor aquest és el camí que us regalen. No està lliure de tempestes i en elles trobareu la veritable força d'un t'estimo... per ella i per ell, per tu i per mi.

dilluns, 3 d’octubre de 2016


Cap gota d'aigua entre la teva pell i la meva.

Plou i la pluja evapora al contacte dels nostres cosos.

La foscor ens protegeix embolcallats de púrpures.

Som niu improvisat de passions acumulades.

Un laberint de carícies suaus i a l'ensems delirants.

Tu ets jo i jo tu i junts un mateix amor.

Un sospir per donar pas a l'esclat i un altre per la calma.

Un somriure ens delata creuant les ànimes agitades.

Callada guardes el meu nom en els llavis que beso.

El teu alè prenya la meva boca i em dones vida.

Tan se val si és fosca nit o clar dia.

Som la incandescència perenne de l'amor.

Cap espai per les ombres entre la teva pell i la meva.