dissabte, 28 de gener de 2017


Sabràs perdonar-me quan et necessiti?

No entens que em fas mal avui,
no et vull el meu costat, et maleixo.
Sé que en d'altres moments t'he cercat
i ara t'odio amb tota la meva força.
Ves-te'n, fuig, no et vull ni presentir.

Maleïda soledat tan amiga de l'enyor.

divendres, 27 de gener de 2017


Marxaré sense equipatge,
deixaré terra i amics.

Però demà el sol sortirà de nou
                                 com avui
o potser el dia serà ennuvolat
                                 com avui.
i de nit m'acompanyarà la lluna
                                 com sempre.

Les mans ben buides,
el bagatge abandonat amb els records
i els sentiments en l'oblit.

Un dia descobriré que és una quimera,
que el zero absolut no existeix en la vida.
Allò que ens és propi no és un recomençar,
és reprendre trobant nous motius
per viure, per estimar i per ser.

Sabré qui m'acompanya i, us dic,
que res deixo enrere perquè seria morir.
Em nego a començar de zero
obrint els braços a la vida.

dijous, 19 de gener de 2017


Un poema contingut
                            - breu -
Inici d'un final proper
                            - esperat -
Anunci d'un principi
                            - desitjat -
Vivim entre cercles
                            - individuals -
Cercant trencar motllos
                            - diferents -
Quan tot és senzill
                            - blaus -
Entre home i dona
                            - gènera -
                                          - silencis -
                                                        - calma -
                                                                    - meandres -

dijous, 12 de gener de 2017


Aquí, vull dir per tot arreu, tothom,
és a dir jo també, que daixonses,
que tenim un bagatge.
Sí sí, tothom de tots vull dir.
No em serveix dir he viscut poc,
no n'hi haurà de coses per bagatjar!!!
- existeix aquest verb? -
Ara que ho he dit i tots rumieu,
no busqueu similituds amb somnieu,
feu recompte de vida acumulada,
ompliu de raons el equipatge
i deixeu-vos estar d'aquestes, meves, collonades.

dimecres, 11 de gener de 2017


Quina dualitat el silenci
tan ferotge... tan tendre
de plenitud i de buidor
amb turmenta o amb calma
el nostre paradís a l'hora infern
Quina dualitat el silenci

Qui s'atreveix a trencar-lo!!!