dimarts, 1 de setembre de 2015

Fugir


Qui no ha desitjat fugir?
I de què?
De persones,
espais,
veus,
ciutats,
oceans,
cels,
pasats
presents,
futurs,
valors,
de la covardia...
de nosaltres mateixos.

Fugir a on?
Tot ens fa nosa,
som el que som
i el que hem de ser
... imperfectes,
amb pors,
patidors,
dubtem,
plorem,
ofeguem crits...
de nosaltres mateixos.

I després de fugir?
Res canvia,
som pares,
fills,
germans,
aprenents constants,
i cantem i plorem,
i lluitem i callem,
la conseqüència del passat,
el propi present creant el futur.
I volem fugir on sigui,
de nosaltres?

dels altres?
del present?
de les circumstàncies?

No

Fugim,
i no coneixem els per quès,
fugim
i no volem respostes,
fugim
i no anem enlloc.

Volem fugir
i sabem que ningú pot fugir
                                  ... d'ell mateix
                                  ... de la seva realitat
                                  ... i vivim aprenent.
                                  ... i aprenem a viure