dimarts, 1 de setembre del 2015
Fugir
Qui no ha desitjat fugir?
I de què?
De persones,
espais,
veus,
ciutats,
oceans,
cels,
pasats
presents,
futurs,
valors,
de la covardia...
de nosaltres mateixos.
Fugir a on?
Tot ens fa nosa,
som el que som
i el que hem de ser
... imperfectes,
amb pors,
patidors,
dubtem,
plorem,
ofeguem crits...
de nosaltres mateixos.
I després de fugir?
Res canvia,
som pares,
fills,
germans,
aprenents constants,
i cantem i plorem,
i lluitem i callem,
la conseqüència del passat,
el propi present creant el futur.
I volem fugir on sigui,
de nosaltres?
dels altres?
del present?
de les circumstàncies?
No
Fugim,
i no coneixem els per quès,
fugim
i no volem respostes,
fugim
i no anem enlloc.
Volem fugir
i sabem que ningú pot fugir
... d'ell mateix
... de la seva realitat
... i vivim aprenent.
... i aprenem a viure
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada