divendres, 5 de juny de 2015


De pronoms, sóc breu,
sóc molt del tu i del jo,
amb aquest ordre,
és com ho manen les bones maneres,
que a mi tant em fa.
No oblido pas el nosaltres,
també l'utilitzo molt.
Ja em perdonareu els ells i vosaltres,
en aquests temes la gelosia,
ben entesa, mana.
Del tu i del jo poc a dir,
queda sabut a qui faig referència.
El nosaltres, però, és més ampli.
És el cercle format
on el tot ens pertany.
Vol, vull, anar més enllà
i ho entens, és la teva voluntat,
tant com la meva.
(els possessius també inclosos)
En el nosaltres conviuen uns noms,
tots ells propis, que amplien el cercle,
no massa, i molt necessaris.
Sense ells, el tu i el jo individual,
no serien el que som,
ni el nosaltres tindria sentit.