He llegit molts poemes,
com qui mira uns ulls
veient les sinceritats,
pròpies i també alienes.
Sé de cicatrius als sentiments,
ens despullem valents
compartit el dolor i l'alegria,
engelosim d'altres amors
i patim mals que no ens són.
Som a voltes aparadors,
confiats en anonimats incerts,
interpretem el desconegut
respectant veus que mai veurem.
Avui he llegit un poema,
m'he sentit nu davant vostre.
Els ulls plens de cicatrius,
glaçades llàgrimes que no ploraré.
Avui he llegit el dolor
del amic desconegut,
i entre els seus mots l'esperança
de qui ha après a cridar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada